Villancet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada d'un villancet de finals del segle XVIII

Un villancet és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom. Fou un tipus de composició que gaudí d'una gran popularitat durant el Renaixement a tota la Península Ibèrica. El terme prové del castellà villancico, derivat de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter popular. En portuguès s'anomena vilancete. La forma bàsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles. No s'ha de confondre el villancet amb les cançons que tradicionalment es canten per Nadal, que en català s'anomenen nadales i en castellà villancicos. Pel que fa a la temàtica, la majoria tracten temes profans, però també n'hi ha de caràcter religiós. La font musical més important de villancets del Renaixement és sens dubte el Cançoner del Duc de Calàbria, recopilat a València per Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, i posteriorment editat a Venècia el 1556 sota el títol de "Villancicos de diversos Autores, a dos, y a tres, y a cuatro, y a cinco bozes,...", i que recull un total de 54 villancets a 2, 3, 4 i 5 veus, en català i castellà. Juan del Enzina, Juan Vázquez, Bartomeu Càrceres i Mateu Fletxa el Vell són alguns dels compositors que van dedicar una atenció especial a aquesta forma musical.

Al segle XVII el villancet es convertí en un tipus de cantata de caràcter religiós per a veus amb acompanyament instrumental, i va mantenir la seva popularitat fins a finals del barroc. Alguns compositors destacats de villancets barrocs foren Joan Baptista Comes, Joan Cererols i Pere Rabassa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • RUBIO, Samuel. Historia de la música española 2, Desde el "ars nova" hasta 1600. Madrid: Alianza editorial, 1988. ISBN 84-206-8502-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Podeu trobar informació sobre els villancets del Cançoner del Duc de Calàbria a: