Vilopriu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilopriu
Bandera de Vilopriu Escut de Vilopriu
(En detall) (En detall)
Localització

Vilopriu situat respecte Catalunya
Vilopriu situat respecte Catalunya

Localització de Vilopriu respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Vilopriu
Vilopriu
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Vilopriuenc, vilopriuenca
Superfície 16,40 km²
Altitud 82 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
200 hab.
12,2 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 499550 4661700Coord.: 42° 6′ 27″ N, 2° 59′ 40″ E / 42.10750°N,2.99444°E / 42.10750; 2.99444
Organització
Entitats de població

4
Codi territorial 172327
Entitat de població Habitants (2006)
Gaüses 55
Pins 11
Valldevià 36
Vilopriu 79
Font: Municat


Vilopriu és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat al nord-oest de la comarca en el límit amb les del Gironès i l'Alt Empordà. Inclou els agregats de Gaüses, Pins i Valldevià

Actualment l'ajuntament està governat per ERC (4 regidors) i l'oposició la forma CiU (1 regidor).

El poble té com a equipaments una piscina municipal i un dispensari als pobles de Vilopriu i Gaüses. El poble té 4 esglésies: St. Bartomeu, a Valldevià; Sta. Maria, a Gaüses; St. Roc, al mig del bosc de Gaüses; i la parròquia de St. Pere, a Vilopriu. Al terme de Vilopriu trobem un restaurant, dalt del carrer Nou, i una casa de colònies a la Plaça Major.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 - 34 283 88 725 646 509 473 476
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
510 500 440 485 410 252 196 177 178 177
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
161 158 161 152 175 189 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del noble Riculf.

Per un altre document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries manà edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data n'és visible, entre altres restes, la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell passà a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol d'Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i també s'hi allotjà un cos de guàrdia.

A principis del segle XVI es cobrí el pati d'armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle XX en que el castell passà a mans de l'ajuntament.

Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement fou construïda a recés de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que patí l'església durant segles degut a l'abandó de la noblesa que administrava el castell només interessada pel rendiment de les seves terres, això provocà una molt precària situació dels seus feligresos sobretot durant els segles XIV i XV. No va ser fins al segle XVII, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp català, experimentà una notable revifalla de la que en són testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els més importants.

El rector Joan Rotllan emprengué la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no acabà fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle XVIII per instal·lar-hi un magnífic retaule barroc que fou cremat al començament de la Guerra Civil.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia municipal es basa en una agricultura de secà dedicada als cereals i els farratges i en la cria de bestiar boví i porcí.

Transports[modifica | modifica el codi]

Una carretera local l'uneix amb la GI-634.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Autors Varis. Guía de Catalunya. Tots els pobles i totes les comarques. Barcelona, Caixa de Catalunya, 1989. ISBN 84-87135-01-3. 

Magda Planelles i Serra. Història i Records de Vilopriu. Barcelona, 2005. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilopriu