Vinalesa
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Horta Nord | |||
| Sèquia Reial de Montcada i Fàbrica de la Seda de Vinalesa | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Mancom. del Carraixet Montcada (Horta Nord) |
||
| Gentilici | Vinalesí, vinalesina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 1,5 km² | ||
| Altitud | 14 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
3.166 hab. 2.110,67 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 8,7 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PSPV, 5 PP Julio Cesar Martínez Blat (PSPV) |
||
| Codi postal | 46114 |
||
| Festes majors | Del 9 al 14 d'octubre | ||
| Patró/Patrons | Sant Honorat | ||
| Dies de mercat | dijous | ||
| Web | |||
Vinalesa és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Limita amb Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i amb València.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Vinalesa està edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i el seu casc urbà forma un gran arc a través de la carretera que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa és pla, amb una pendent suau de nord-est a sud-est i està situat a una altura de 21 metres.
El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sòl rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sòl urbà està ocupat per 22,4 ha el que suposa el 14,4% del total del terme.
El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l´hivern i caloroses a l´estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària a la primavera i la tardor. Té una temperatura mitjana de 17,3º.
[modifica] Història
Alqueria musulmana que fou propietat de Bertomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394, va comprar-la la seua vídua, Castellana, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472, el senyoriu era del metge Gabriel Garcia, a instàncies del qual es va desmembrar la capella, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. L'església actual es va acabar de construir l'any 1779. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal.là la important fàbrica de filats Lapayesse.
[modifica] Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.272 | 1.463 | 1.681 | 1.866 | 1.872 | 2.161 | 2.062 | 2.210 | 2.414 | 2.216 | 2.341 | 2.592 | 2.783 |
[modifica] Economia
L'agricultura ha estat l'activitat històricament principal. Al segle XVIII, el francés Joseph Lapayesse construiria la que seria una de les més importants i modernes fàbriques de seda del País Valencià, en un context de important desenvolupament d'aquesta activitat a València (Vegeu: Indústria sedera de València). Destacaria per l'innovadora font d'energia en la indústria: la força motriu de l'aigua de la Sèquia Reial de Montcada i per la integració de les dones a la plantilla de treballadors. Els propietaris foren diversos durant la seua història: José Casadeván o la família Trenor. També va patir la crisi de la seda i es va reconvertir en fàbrica de jute i espart.
La fàbrica de sacs de jute Rafia Industrial S.A pren el testimoni d'aquesta històrica fàbrica. Amb la recent construcció del polígon industrial s'espera desenvolupar l'activitat industrial i de terciària.
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Felipe Navarro Fuster | Grup Independent |
| 1983 - 1987 | Felipe Navarro Fuster | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Mª Rosario Resurrección | UV |
| 1991 - 1995 | Rafael Pardo Peydro | PP |
| 1995 - 1999 | Rafael Pardo Peydro | PP |
| 1999 - 2003 | Julio C. Martínez Blat | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Julio C. Martínez Blat | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Julio C. Martínez Blat | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | n/d | n/d |
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments religiosos
- Església de Sant Honorat. Va ser construïda en el segle XVIII en estil neoclàssic amb elements barrocs. Destaca la gran façana amb frontó corb a l'esquerra de la qual se situa una torre amb dos cossos i una petita cúpula mentre que a la seva dreta es troba el cos d'una torre inacabada.
- Ermita de Santa Bàrbera. Té un aire senzill. La façana amb rematada de frontó lluïx el seu un petit campanar en el vèrtex i una finestra quadrada sobre una boga recta. Es tracta d'una nau central única i de caràcter i ús religiós, amb una antiguitat entre 250 i 300 anys.
[modifica] Monuments civils
- Antiga Fàbrica de la Seda. Aquest edifici de finals del segle XVIII va ser el primer centre fabril valencià utilitzant la força motriu de l'aigua de la Sèquia Reial de Montcada. Actualment s'utilitza com edifici per a diversos serveis socials de l'ajuntament.
- Escoles Velles. Estan formades per dues naus rectangulars i idèntiques en estil modernista amb murs de maçoneria i coberta de teula àrab. Recentment s'han restaurat per a allotjar (en un futur) un Centre de Dia per a ancians.
- Alqueries. Són un exemple de l'arquitectura tradicional. Les alqueries (o popularment "alcries") inventariades a Vinalesa, totes elles de propietat privada, són les següents: Alqueria de Pèls, Alqueria del Serè, Alqueria del Picó i Alqueria del Naso. Tenen unes característiques arquitectòniques comunes i estan orientades cap a llevant per a aprofitar la brisa del mar i la llum del sol. Algunes estan habitades, però majoritàriament estan en estat ruïnós.
[modifica] Llocs d'interés
- La Devesa. Era una casa de cultiu i oci que constava d'una casa, corrals per a animals diversos, un petit jardí i una horta adjunta que s'estenia aproximadament des de la plaça de l'Ermita fins a l'Anell de la Sèquia Reial de Montcada. En total unes 75-80 Ha. Actualment, constituïx un paratge natural format per un passeig i un àrea natural el símbol de la qual és el Pi de l'Anell. Actualment, els terrenys són de propietat municipal on s'ha construit el Poliesportiu Municipal.
- Barranc de Carraixet. Separa el terme municipal de Vinalesa amb el d'Alfara del Patriarca i de València. Transcorre pegat al nucli urbà i ha sigut lloc d'encontre i passeig per als vinalesins. Les periòdiques "barrancades" que històricament afecten el poble han alimentat diverses llegendes al voltant d'ell relacionant-lo amb miracles del patró Sant Honorat.
- El Cano. Sifó per on la Sèquia Reial de Montcada creua el Carraixet, entre Alfara i Vinalesa. Datable entre època romana i musulmana.
[modifica] Festes Locals
Pel que fa a les festes o celebracions de carácter religiós, cal parlar de les Festes de Sant Honorat (patró de Vinalesa), de Santa Bàrbera, Verge del Pilar i Verge del Roser, que es celebren durant la primera quinzena del mes d'octubre, quan també es celebra la festivitat del 9 d'octubre, de carácter cívic. Les Festes d'octubre estàn farcides d'elements religiosos com misses, processons, cants d'aurores, etc.; grans sopars populars on tot el poble es reuneix al pati del Centre Cívic, activitats culturals dedicades a la gent major, als xiquets o el concert de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; discomòbils, orquestres, ball de disfresses i altres activitats dedicades als joves. Les famoses "calderes d'arròs caldós amb fesols i naps" també són un element que aglutina i identifica a altres pobles de l'Horta Nord.
[modifica] Gastronomia
La gastronomia del municipi té una gran autenticitat. A banda, de tots els plats valencians que s´elaboren, com totes les modalitats d´arrós i hortalisses hi ha uns quants menjars autòctons i propis de Vinalesa.
- Calderes. És un plat amb molta tradició històrica i possiblement Vinalesa sigué el primer poble on es començaren a fer. En els seus orígens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s´ha convertit en tot un ritual. L´elaboració del plat és prou costós, ja que els cuiners comencen de bon matí a fer-les. La vesprada d´abans un grup de dones, anomenades les "pelaores", es dedica a pelar totes les verdures necessàries per a fer les calderes. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l´aparell en què es couen que, com el nom diu, és una gran caldera. El plat s´anomena arròs amb fesols i naps, que són els ingredients bàsics. A més, també porta creïlla, nap i col, penca, botifarra, carn de corder i ossos, tanda de porc i cansalada, orella, cua i morro de porc.
- Coques Cristines. És un dolç típic de Vinalesa fet a base d´ametla i sucre en forma de coca.
[modifica] Personalitats destacades
- Josep Blat i Gimeno, mestre
- José Enrique Gutiérrez, ciclista
- Vicent Pardo, escriptor
- Francesc Xavier Puchol i Ruiz, pilotari
- Vicente Gil Ros, nedador paralímpic.
- Honorat Ros i Pardo, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Honorat Resurrección Ros, filòleg i escriptor
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Vinalesa
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||