Vinca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vinca major)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la planta. Vegeu-ne altres significats a «Vinca (color)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vinca
Vinca major
Vinca major

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Gentianales
Família: Apocynaceae
Gènere: Vinca
L.
Espècies

Vinca balcanica
Vinca difformis
Vinca herbacea
Vinca major
Vinca minor

Vinca és un gènere de plantes amb flor dins la família de les apocinàcies.

És un gènere originari d'Europa, d'Àfrica del nord-oest i del sud-oest d'Àsia.

Compta amb cinc espècies,[1] tres de les quals es troben als Països Catalans.[2]

Les espècies del gènere Vinca són herbàcies, arbustives o subarbustives. Normalment creixen aplicades a terra i les tiges espontàniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una disposició oposada i són simples, i excepte en l'espècie Vinca herbacea són fulles perennes.

Floreixen durant gran part de l'any amb flors violeta o blanques, amb els pètals soldats a la base formant un tub. Les flors són actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), però els pètals són asimètrics, de manera que la flor vista per dalt adopta un curiós aspecte d'hèlix o molinet. El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

Les espècies més corrents a bona part d'Europa central i occidental són Vinca major i Vinca minor, però als Països Catalans és més freqüent i més estesa la vincapervinca (Vinca difformis).[2] De vegades s'usen en jardineria tot i que tenen tendència a envair el territori i no deixar créixer altres plantes (les tres espècies es poden trobar també subespontànies a les zones on es conreen).

Com altres espècies de la família apocinàcia les vinca són verinoses o medicinals segons la dosi.

Espècies autòctones dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Vinca difformis[modifica | modifica el codi]

  • Vinca difformis, vincapervinca o viola de bruixa: Distribuida a la Mediterrània occidental.[1] Sense ser massa comuna, és la més freqüent de les tres espècies autòctones i l'única que es troba a les Illes de forma natural. Es fa en vores de rius i les seves proximitats, de vegades dins de bardisses, fins a 1000 m d'altura en tot el territori, rarejant només a l'interior de Catalunya.[2][3]

Vinca major[modifica | modifica el codi]

  • Vinca major o herba donzella [4] (tot i que aquest nom també s'aplica a les altres espècies autòctones del gènere):[5] Es fa al voltant de la Mediterrània, però s'estén fins al nord de la mar Negra.[1] A Catalunya es troba de manera esporàdica en tot el territori (sobretot a les contrades marítimes), en rambles i torrents, més o menys a l'ombra. També apareix cap al sud del País Valencià, però manca a les Balears, on només es troba conreada com a ornamental.[2][3] Per la seva flor més gran es conrea sovint, pel que en molts llocs es troba prop de les urbanitzacions més o menys naturalitzada.

Vinca minor[modifica | modifica el codi]

  • Vinca minor, vinca petita o vincapervinca: Amplament distribuïda per Europa.[1] A Catalunya és molt rara però es troba en boscos caducifolis humits entre els 500 i els 1250 m al Pirineu, Catalunya Central i nord de les serralades litorals. Manca al País Valencià i les Illes.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Flora Europaea: Vinca - Base de dades taxonòmiques (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. 3,0 3,1 Herbari virtual de les Illes Balears. Vinca - Informació i imatges detallades de les espècies d'aquest gènere
  4. UB Biodiversitat
  5. Noms de plantes a la web del Termcat
  • Blamey, M., & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. Hodder & Stoughton.
  • Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening 4: 664-665. Macmillan.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinca