Vincent-Marie Viénot de Vaublanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El comte de Vaublanc

Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc (Fort Dauphin Haití,2 de març de 1756París, 21 d'agost de 1845 fou un polític i escriptor francès, catòlic i de tendència reialista.

La seva carrera política el portà a donar suport successivament Lluís XVI, Barras, Napoleó, el comte d'Artois (futur Carles X i finalment Lluís XVIII. Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents règims polítics francesos, mai arrestat, sempre aconseguí un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monàrquic (pel Calvados) durant la Revolució Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napoleó, ministre de l'interior amb Lluís XVIII de França i, en acabant la seva vida política, diputat ultrareialista. Fou notablement conegut per l'eloqüència fogosa dels seus discursos i la seva controvertida reorganització de l'Acadèmia francesa el 1816, en tant que ministre de l'interior.

Vaublanc formà part d'aquells personatges secundaris que marcaren aquell període de la història de França. Home d'ordre amb caràcter ferm, defensor moderat de les "evolucions" de 1789, va finir la seva vida política sota la Restauració, en una posició extremista i contrarevolucionària.

Formació clàssica militar sota l'antic Règim[modifica | modifica el codi]

Escut de la familia Vaublanc

Originari d'una família noble de Borgonya, va ser el fill gran del major Vivant-François Viénot de Vaublanc, comandant del Fort Saint-Louis a Fort-Dauphin. Nasqué i cresqué a Saint-Domingue, i no fou fins que tingué set anys que posà el peu a la França europea.[1] Un cop acabats els estudis militars a l'École de cadets de La Flèche i a l'École militaire de París de 1770 a 1774, el comte de Provença, el futur Lluís XVIII el condecorà amb l'orde de Saint-Lazare abans d'acabar l'escola.

Entrà com a sots tinent al regiment del Sarre, propietat [del [duc de La Rochefoucault]] i del què el seu oncle n'era tinent coronel. Entre els anys 1776 i 1782 s'establí a Metz, Rouen i Lilla. Més tard obtingué un permís de servei per anar a Santo Domingo, on es feu càrrec del negoci familiar. Allà es casà amb Charlotte de Fontenelle, amb qui tingué una filla. Quan tornà a França comprà el títol de lloctinent dels mariscals de França (en aquest cas és un títol de propietari i cultivador) a Dammarie-les-Lys prop de Melun.

Gràcies a l'esmentat títol, que consistia a conciliar els gentilhomes en cas de disputa, conegué un bon nombre d'aristòcrates de la regió. Així mateix, es dedicà a l'agricultura, les lletres i les arts.

Rol polític sota la Revolució[modifica | modifica el codi]

Primeres funcions locals[modifica | modifica el codi]

Escut de la Seine-et-Marne del 1790

Seduït per les noves idees de la Revolució Francesa, estudià política i esdevingué membre de la noblesa de bailliage de Melun l'any 1789. L'escolliren secretari de l'assemblea, sota la presidència de Louis-Marthe de Gouy d'Arsy, gran batlle de Melun, i del qual també n'era membre el mariner i explorador Bougainville. Aquesta assemblea tenia com a funció principal escriure un llibre de queixes al Rei, així com nomenar un diputat per l'Estat General. Recolzà la candidatura de Fréteau de Saint Just, escollit diputat de la noblesa pel batlle de Melun, i que més tard esdevingué membre de l'Assemblea constituent de 1789.[2]

L'any 1790, cridaren Vaublanc a funcions com a membre de l'Assemblea, i més tard esdevingué president del "Consell Departamental", conegut també sota el nom de Consell General de França. Aquest càrrec li donava dret a presidir el directori administratiu del departament.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincent-Marie Viénot de Vaublanc Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. p. 170.
  2. Vaublanc, 1, p. 182.
  3. Vaublanc, 1, p. 256