Vincent-Marie Viénot de Vaublanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El comte de Vaublanc

Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc (Fort Dauphin Haití,2 de març de 1756París, 21 d'agost de 1845 fou un polític i escriptor francès, catòlic i de tendència reialista.

La seva carrera política el portà a donar suport successivament Lluís XVI, Barras, Napoleó, el comte d'Artois (futur Carles X i finalment Lluís XVIII. Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents règims polítics francesos, mai arrestat, sempre aconseguí un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monàrquic durant la Revolució Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napoleó, ministre de l'interior amb Lluís XVIII de França i, en acabant la seva vida política, diputat ultrareialista. Fou notablement conegut per l'eloqüència fogosa dels seus discursos i la seva controvertida reorganització de l'Acadèmia francesa el 1816, en tant que ministre de l'interior.

Vaublanc forma part d'aquells personatges secundaris que marquen aquest període de la història de França. Home d'ordre amb caràcter ferm, defensor moderat de les "evolucions" de 1789, va finir la seva vida política sota la Restauració, en una posició extremista i contrarevolucionària.

Formació clàssica militar sota l'antic Règim[modifica | modifica el codi]

Escut de la familia Vaublanc.

Originari d'una família noble de Borgonya, és el fill gran del major Vivant-François Viénot de Vaublanc, comandant del Fort Saint-Louis a Fort-Dauphin. Neix i es fa gran a Saint-Domingue. No és fins que tingué set anys que posarà el peu a la França europea.[1] Un cop acabats els estudis militars a l'École de cadets de La Flèche i a l'École militaire de París de 1770 a 1774, el compte de Provença, el futur Lluís XVIII el condecora amb l'ordre de Saint-Lazare abans d'acabar l'escola.

Ja com a sots tinent sota el règim de Sarre, propietat duc de La Rochefoucault i del que el seu oncle n'és sots coronel. Entre els anys 1776 i 1782 s'estableix a Metz, Rouen i l'Lilla. Més tard obté un permís de servei per anar a Santo Domingo, on es fa càrrec del negoci familiar. Allà es casa amb Charlotte de Fontenelle, amb qui té una filla. Quan torna a França compra el títol de lloctinent dels mariscals de França (en aquest cas és un títol de propietari i cultivador) a Dammarie-les-Lys prop de Melun.

Gràcies a l'esmentat títol, amb el que concil·lia els gentilhomes en cas de disputa, coneix un bon nombre d'aristòcrates de la regió. Així mateix, es dedica a l'agricultura, les lletres i les arts.

Rol polític sota la Revolució[modifica | modifica el codi]

Primeres funcions locals[modifica | modifica el codi]

Escut de la Seine-et-Marne del 1790

Seduït per les noves idees de la Revolució Francesa, estudia política i esdevé membre de la noblesa de bailliage de Melun l'any 1789. L'escullen secretari de l'assemblea, sota la presidència de Louis-Marthe de Gouy d'Arsy, gran batlle de Melun, i del qual també és membre el mariner i explorador Bougainville. Aquesta assemblea té com a funció principal escriure un llibre de queixes al Rei, així com anomenar un diputat per l'Estat General. Recolza la candidatura de Fréteau de Saint Just, escollit diputat de la noblesa pel batlle de Melun, i que esdevé més tard membre de l'Assemblea constituent de 1789.[2]

L'any 1790, criden Vaublanc a funcions com a membre de l'Assemblea, i més tard esdevé president del "Consell Departamental", conegut també sota el nom de Consell General de França. Aquest lloc li dóna dret a presidir el directori administratiu del departament.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincent-Marie Viénot de Vaublanc
  1. p. 170.
  2. Vaublanc, 1, p. 182.
  3. Vaublanc, 1, p. 256