Vincent Auriol
| Jules-Vincent Auriol | |
|---|---|
|
|
|
| Mandat 28 de novembre de 1946 – 16 de desembre de 1946 |
|
| Precedit per | Georges Bidault |
| Succeït per | Léon Blum |
|
16è President de la República francesa (1r de la IV República)
|
|
| Mandat 16 de gener de 1947 – 16 de gener de 1954 |
|
| Precedit per | Cap del govern provisonal Léon Blum |
| Succeït per | René Coty (Radical-socialista) |
|
|
|
| Naixement | 27 d'agost de 1884 Revèl, Alta Garona |
| Mort | 1 de gener de 1966 (als 81 anys) París, Illa de França[1] |
| Partit polític | SFIO |
| Parella | Michelle Aucouturier |
| Professió | advocat i polític |
| Nacionalitat | Francés |
Vicent Auriol (Revèl, Alta Garona, Migdia-Pirineus, 1884 - París, Ille-de-France, 1966) fou un polític francès, President de la República francesa del 1947 al 1954.
Va neixer el 27 d'agost de 1884 a Revèl (Alta Garona). Fill d'un carnisser, estudià dret a Tolosa de Llenguadoc.
Ingressà al Partit Socialista Francès i el 1908 ja fou redactor del seu diari Le Midi Socialiste. El 1914 fou escollit diputat socialista per Muret, i el 1920, quan el Partit Socialista Unificat es va trencar, ingressà al SFIO.
Fou alcalde de Muret del 1925 al 1946, i continuà com a diputat per l'Alta Garona fins el 1942. Durant el govern del Front Popular fou ministre de finances (1936-1937) i ministre de justícia (1937-1938). Com que fou un dels diputats que el 1940 es negà a votar a favor de la concessió de plens poders al mariscal Henri-Philippe Pétain el juliol del 1940, fou arrestat, però el 1941 fou posat sota vigilància domiciliària per motius de salut. El 1942 es va unir a la Resistència francesa, i el 1943 fugí de França cap a Londres en avió. El 1944 fou president de la Comissió de Finances de l'Assemblea Constitutiva d'Alger i representant dels socialistes en el govern de Charles de Gaulle.
El 1946 fou president de la primera i segona Assemblea Constitutiva, en la que també fou ministre sense cartera, així com primer representant francès a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Un cop proclamada la Quarta República Francesa, en fou escollit president el 16 de gener del 1947 per 452 vots contra 242 de Champetier de Ribes (MRP), 122 de Jules Gasser (radical) i 60 de Michel Clemenceau (dreta). El seu paper durant el mandat es limità a fer d'àrbitre i mantingué una línia política de centre. També fou testimoni del començament de la fi de l'Imperi Colonial Francès (Vietnam, Madagascar, Marroc, Tunísia). El 1954 acabà el seu mandat i no es presentà a la reelecció, i fou succeït per René Coty. El 1958 abandonà el SFIO i el 1959 fou nomenat membre del Consell Constitucional Francès, però es va oposar aferrissadament a la concentració de poders sobre Charles de Gaulle i el 1960 va dimitir. El 1965 donà suport la candidatura de François Mitterrand.
Taula de continguts |
Obres [modifica]
- Hier et demain, 1944 (escrit durant la Segona guerra mundial)
- Journal du septennat, éd. Tallandier, 2004 (versió completa)
Distincions [modifica]
Gran Mestre de la Legió d'HonorCreu del combatent voluntari 1914-1918
Medalla de la Resistència
Orde de l'Elefant (Dinamarca)
Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Italiana[2]
Gran Creu del reial orde noruec de Sant Olaf
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincent Auriol |
- Biografia a World-at-War
- Línia del temps de la vida d'Auriol (en francès)
- Línia de temps del govern d'Auriol (en francès)
| Precedit per: Georges Bidault |
President provisonal de la República francesa 28 de novembre-16 de desembre de 1946 |
Succeït per: Léon Blum |
| Precedit per: Cap del govern provisional Léon Blum |
President de la República francesa 1947 - 1954 |
Succeït per: René Coty |