Vincent van Gogh

De Viquipèdia

Vincent van Gogh
Autoretrat de Vincent van Gogh
Nom de naixement	Vincent Willem van Gogh
Naixement	30 de març de 1853 Zundert (Holanda)
Defunció	29 de juliol de 1890 Auvers-sur-Oise (França)
Nacionalitat	Holandesa
Art	pintura
Moviment	postimpressionisme
Obres destacades	Els gira-sols, La nit estelada, Menjant patates, El dormitori de Van Gogh a Arle

Vincent Willem van Gogh (Zundert, 30 de març de 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol de 1890). Fou un pintor postimpressionista neerlandès.^[1] Va pintar uns 900 quadres (27 d'ells autoretrats) i 1.600 dibuixos, a més va deixar 800 cartes, 650 d'elles dirigides al seu germà petit Theo van Gogh. La figura central a la vida de Van Gogh va ser el seu germà Theo, qui contínuament i desinteressadament li va prestar suport financer. La gran amistat que va unir tots dos germans de per vida, està documentada en les nombroses cartes que es van intercanviar a partir de l'agost de 1872. Van Gogh va ser un pioner de l'expressionisme.

Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar a la seva mort perquè els seus mèrits fossin reconeguts i es convertís en una gran figura de la pintura. Va tenir una enorme influència en l'art del segle XX, especialment entre els fauvistes i expressionistes alemanys.^[2] El seu art va ser seguit per Derain, Vlaminck i Van Dongen.^[3]

[edita] Biografia

La família de Vicent van Gogh:
A dalt: els seus pares, Theodorus i Anna Cornelia.
A sota, d’esquerra a dreta: Vincent Willem, Anna Cornelia, Theo, Elisabetha Huberta, Willemina Jacoba i Cornelius Vincent.

[edita] Família

Vicent van Gogh va néixer a la localitat de Zundert, a la província del Brabant Septentrional, als Països Baixos. El seu pare, Theodorus van Gogh, era un pastor protestant casat amb Anna Cornelia Carbentus; varen tenir un primer fill, que va nèixer mort, just un any abans del naixement de Vicent, el mateix dia 30 de març, al qual li van posar el mateix nom que l'anterior. Després van tenir cinc fills més: tres nenes i dos nens.

A Vincent li agradava la solitud, i durant la seva infància va assistir a l'escola d'una manera irregular. Els seus pares el van enviar a internats, primer l'any 1864 a Zevenbergen i més tard l'any 1866 a Tilburg, fins que Vincent va deixar els estudis de manera definitiva als quinze anys d'edat.^[4] Sobre la seva joventut Vicent va arribar a comentar: «La meva joventut va ser trista i freda i estèril... »^[5]

[edita] Primers treballs

[edita] Marxant d'art

Vincent van Gogh al 1866

Sèquia (1872-73), dibuix juvenil de Van Gogh (La Haia).

Des de molt jove va mostrar tenir un caràcter difícil i un temperament massa fort. Aquest tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Finalment, el 1869, després d'un any d'estada a Zundert, va poder començar a treballar a la galeria d'art de la filial de La Haia de la Goupil & Co.^[6] En aquests primers temps, sembla que la seva adaptació va ser bona, fins i tot va arribar a escriure: «És un negoci meravellós; quant més temps es treballa en ell, més ambiciós es torna un». L'any 1873, li van proposar el trasllat a Londres, per al subministrament d'obres d'art directament als comerços d'aquesta ciutat. Va ser allà on va tenir el seu primer enamorament; va ser Úrsula, la filla de la patrona on es trobava allotjat, però va ser rebutjat ja que la noia estava compromesa.^[7]

Va passar per un nou trasllat, ara a l'agència de París, on el seu amor per l'art va anar creixent; davant d'una exposició de dibuixos de Millet va comentar:

El 10 de gener de 1876, en una carta dirigida al seu germà Théo li va comunicar que havia estat acomiadat de la galeria d'art i que hauria d'anar-se'n l'1 d'abril.^[9] El van acusar que havia perdut l'interès per les vendes, que mancava d'amabilitat amb el tracte als clients i el pitjor, que tractava sempre d'imposar el seu gust en apreciar les obres d'art. La seva família li va proposar que obrís ell mateix una galeria, on podria oferir la classe de pintura que ell mateix escollís. Aquesta idea la va rebutjar de ple i més tard va insistir al seu germà, també marxant d'art, perquè deixés el seu treball ja que «el comerç de l'art era una farsa».^[10]

[edita] Religió

Per aquell temps a van Gogh li va augmentar el seu fanatisme religiós com un refugi als seus fracassos laborals i amorosos. Llegia contínuament la Bíblia i La imitació de Crist de Tomàs de Kempis. Després d'estar durant un curt període de temps com a mestre auxiliar a Ramsgate, començà a treballar com a ajudant del predicador metodista Jones a Isleworth, on va aconseguir de pujar al púlpit de l'església i llegir un sermó que s'havia preparat escrupolosament. Sobre aquest primer sermó es té una còpia que va enviar al seu germà Théo amb frases com:

Va passar uns sis mesos a Dordrecht com a empleat d'una llibreria, i el maig de 1877 es va traslladar a Amsterdam on es preparà per a entrar a la facultat de Teologia. Malauradament, va haver de desistir com també va haver d'abandonar els seus desigs d'entrar a una escola metodista; per rebutjar-lo es va argumentar la seva nul·la facilitat de paraula en el moment de parlar, però de fet el motiu era la seva incapacitat de subordinació. Cada vegada l'era més difícil adaptar-se a un cert ordre i sotmetre's a algú que el dirigís.^[11]

A partir de l'any 1878 marxà a la regió de Mons, a Borinage, Bèlgica, on amb condicions extremament dures va realitzar una feina evangelitzadora amb els miners de la zona; però amb el seu fanatisme, el que aconseguia era espantar-los. Dormia en una petita barraca i el seu estat s'anava degradant cada dia més; a més, repartia el poc que tenia amb els pobres. Quan els seus superiors religiosos se n'assabentaren, l' enviaren a Cuesmes. Després de portar aquesta vida durant un any, se li suprimí el petit sou que rebia. Davant d'això i seguint els consells del seu germà Théo, del que ja comença a rebre ajut econòmic, decidí donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a la pintura.^[12]

[edita] Pintura: aprenentatge

Dibuix El sembrador (1881) Museu Van Gogh.

Al 1880 s'estableix a Brussel·les i fa amistat amb el pintor holandès Anthon von Rappard. S'inscriu a l'Acadèmia de Belles Arts on estudia dibuix i perspectiva; en aquesta època realitza esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, i representa personatges de pagesos i miners, models agafats de la seva vida quotidiana, i els pinta en un pla molt realista i amb una tonalitat molt fosca.^[13]

[edita] Etten

El 12 d'abril de 1881, Van Gogh viatja a Etten a casa dels seus pares, on continua dibuixant amb models naturals del món rural. Aquell estiu es troba amb la seva cosina Kee Vos-Stricker que acabava d'enviduar, de la que s'enamora i li proposa matrimoni; la resposta de Kee és «No, mai, mai» (Niet, nooit, nimmer).^[14] Malgrat aquesta negativa, va insistir mitjançant de cartes que la vídua no contestava i es va negar a veure'l novament. Va escriure als pares i oncles d'ella, a casa dels quals va intentar de veure-la, i on li van arribar a dir «la teva insistència és fastigosa».

El desembre de 1881, va escriure al seu germà i comptà la història i les disputes amb el seu pare: «Però com pots veure sóc novament a La Haia, al nadal vaig tenir una disputa força greu amb el nostre pare, que va arribar a l'extrem de dir-me que seria millor que abandonés la casa. Ho va dir tan enèrgic que me'n vaig anar aquell mateix dia».^[15]

[edita] La Haia

Dibuixos a La Haia
Dolor (1882) Posiblement la model va ser Sien Hoornik.	Nena de genolls davant d'un bressol (1883)

A La Haia, Van Gogh tenia un cosí pintor d'aquarel·les, Anton Mauve, que li va donar bons consells i li va insistir en la importància de l'aprenentatge de la perspectiva i el dibuix. Vicent va realitzar les seves primeres aquarel·les així com natures mortes, utilitzant tons apagats, com ho demostren les dues aquarel·les: El pobres i els diners (1882) i Natura morta amb col i esclops(1881).

Mentrestant la seva vida amorosa va prendre un nou camí. Per desesperació davant el rebuig de la seva cosina Kee, o per compassió, va recollir del carrer Sien Hoornik, una prostituta alcohòlica i embarassada, que ja tenia una filla, i amb la que va viure durant un any, en el qual també li van servir de model tant la mare com la filla. Al dibuix Dolor, al marge inferior, va citar les paraules de Jules Michelet del tractat La Femme (1860): Com és que hi ha a la terra una sola dona?. Sien, per la manca de mitjans econòmics, havia tornat a exercir la prostitució i això, unit a la gran pressió que va patir Van Gogh per part del seu pare, el seu germà Theo i el seu cosí Mauve, amb el que va arribar a discutir i trencar la seva amistat, va fer que aquest intent de vida familiar també fracassés.^[16]

Després de la seva separació de Sien, es va traslladar a Drenthe, on va romandre durant tres mesos i va pintar algunes escenes paisatgístiques a l'oli, on es copsa la diferència amb els dibuixos. Com volia plasmar tots els detalls, va realitzar els olis amb traços gruixuts i pinzellades espesses. Aquesta temporada va sentir més que mai la solitud; a les cartes dirigides al seu germà, l'insisteix en que ha d'abandonar el seu treball de marxant i seguir el camí de la pintura. El desembre de 1883 va tornar novament a la casa paterna, aquesta vegada a Nuenen, on el seu pare havia estat traslladat.^[17]

[edita] Nuenen

El teixidor al teler (1884) 70 x 85 cm.

A Nuenen va ser ben rebut per la seva família que li van condicionar una habitació com a taller. En aquell període es va dedicar a dibuixar i pintar els teixidors. Va coincidir que un amic seu, el pintor Anthon van Rappard, que havia conegut a Brussel·les, va venir a passar uns dies a Nuenen i tots dos van estudiar i pintar als teixidors rurals. En aquestes obres Van Gogh no va assolir la mateixa tècnica que el seu amic, però si li va servir d'exemple.^[18]

A la pintura El teixidor al teler, del maig de 1884, fa palesa la duresa i l'esforç d'aquest ofici, però també la dignitat del personatge; aquí, Van Gogh demostra la solidaritat i la seva identificació amb el protagonista, intentant representar l'ideal d'una societat alliberada de la industrialització i fa una lloança al treball artesanal. La composició d'aquesta pintura fa l'efecte com si la figura principal, el teixidor, estigués emmarcat pel mecanisme del teler, amb un enreixat horitzontal i vertical que sembla integrar al personatge fins aconseguir que arribi a formar part de la màquina. La claror del fons fa ressaltar tot el dibuix.^[19]

A la tardor de 1884, sorgeix un nou enamorament ara amb la filla d'un veí, Margot Begemann, deu anys més gran que Vincent, que l'acompanyava a les seves sortides pictòriques pel camp. Van pensar en el matrimoni, però es van trobar amb la ferma oposició per part de la família de Margot, la qual va intentar suïcidar-se. Poc després, el 26 de març de 1885 va morir el pare de Van Gogh; les disputes per l'herència entre la seva mare i les germanes, van fer que marxés de casa per anar-se'n a viure a un lloc més ampli que li va oferir el sagristà de l'església catòlica; a la seva família, que era protestant, aquest fet es va prendre com una ofensa.^[20]

Durant la primavera de 1885, pinta la que es considera una de les seves grans obres, Menjant patates. Fins aleshores els seus esforços s'havien centrat sempre a la representació d'una figura, i aquí es va trobar amb la dificultat d'haver de coordinar cinc personatges i aconseguir relacionar-los. Per realitzar aquesta pintura va contractar models perquè posessin, i va realitzar diversos esbossos de dibuixos de les figures i d'estudis sobre detalls, com les mans subjectant la forquilla, la tassa o la tetera. Els colors terrosos i foscos no contribuïren a una fusió harmoniosa amb el fons.^[21]

Vincent, per carta, va explicar al seu germà Theo:

Amb l'ajut de Theo es van imprimir vint litografies de Menjant patates que la gent dels voltants van poder comprar a preus assequibles.^[22]

Menjant patates (1885) pintura a l'oli, 82 x 114 cm. Museu van Gogh, Amsterdam.

Aquesta pintura va provocar la ruptura amb el seu amic Rappard, ja que l'hipersensible i vulnerable Van Gogh no va acceptar els seus comentaris. Rappard li va fer aquesta crítica:

Es diu que a la vista d'aquesta pintura a París, Camille Pissarro va quedar profundament impressionat per la forta expressiva del quadre. També Émile Bernard va escriure en un article:

Natura morta amb Biblia (1885) 65 x 78 cm.

Segurament quan Bernard parlava de la grandiosa lletgesa, es referia als colors ja que precisament ell tenia un sentit del color molt més lluminós.^[24]

Durant els dos anys que va romandre a Nuenen va realitzar nombroses aquarel·les, dibuixos i unes dues-centes pintures a l'oli. Els colors usats continuaven sent colors foscos. El seu germà Theo es queixava en una de les seves cartes que eren massa apagats i no estaven en la línia de l'estil del moment, en que realitzaven les pintures brillants dels impressionistes. El quadre Natura morta amb bíblia, va ser pintat l'octubre de 1885 abans de la seva partida cap a Anvers. S'aprecia la bíblia com a símbol de la casa paterna i de tota la seva educació religiosa. I per contrast, apareix La joie de vivre de Zola, el llibre del naturalisme i, en opinió del seu pare, una de les obres més nefastes; a la pintura Van Gogh col·loca l'espelma, un símbol religiós, amb la idea de posar ambdues obres al mateix nivell.^[25]

[edita] Anvers i París

Crani fumant un cigarret (1885)

A la esquerra, gravat d'Hiroshige representant El pont Ōhashi a Atake sota una pluja sobtada; a la dreta, còpia de Van Gogh d'aquest gravat japonès:Japonaiserie: Pont sota la pluja (1887).

El novembre de 1885 va arribar a Anvers, on va llogar un petit taller sobre una botiga de pintures, lloguer pagat pel seu germà. Va comprar algunes xilografies japoneses a antiquaris i es dedica a copiar models de guix d'escultures antigues exposades a la Reial Acadèmia, tot i seguir en desacord amb l'ensenyament acadèmic. Descobrí els quadres de Rubens, que amb el seu colorit i les seves formes femenines li van obrir l'alternativa de l'ús de colors com el carmí i el verd maragda. En aquesta època va contreure la malaltia de la sífilis, que encara que va ser tractada, li va fer perdre quasi totes les seves dents. El febrer de 1886 comentà en cartes a Theo que només s'hauria pogut permetre sis o set menjars calents des del mes de maig passat.^[26]

L'any 1886 se'n va anar a París a viure amb el seu germà Theo, a qui el va avisar amb aquesta simple nota: «Seré al Louvre des de migdia, o més matiner, si ho desitges». Els dos anys següents tindran múltiples friccions entre tots dos; sempre Theo és el que cedeix i perdona. Malgrat estar a París, no és del museu del Louvre on Van Gogh s'inspira, sinó del color dels impressionistes i dels pintors que coneix a l'Acadèmia de Fernand Cormon entre els quals es trobava Henri de Toulouse-Lautrec. També, mitjançant el seu germà, va conèixer quasi tots els impressionistes, en particular, Georges Seurat, Camille Pissarro, i Paul Gauguin. A la botiga de material de pintura de Père Tanguy, va fer amistat amb Paul Signac i Émile Bernard.

Les estampes japoneses comprades a Anvers li van donar la clau per a la forma i l'espai. Va estudiar els colors complementaris i tot això li fa obrir-se a una expressió en el seu art que no havia sospitat a Holanda. Pissarro també li va explicar les noves teories sobre la llum i el tractament divisionista dels tons. L'artista aconseguí anar afegint colors més rics i lluminosos a la seva paleta, gràcies a Signac, amb qui va treballar el 1887. Practicà paisatges urbans del barri de Montmartre i natures mortes, ja amb colors molt més vius; els vermells, grocs i blaus amb els seus complementaris ja es veuen en quasi totes les seves pintures d'aquest període.^[27]

Dona al Cafè de Tambourin (1887)

Exaltat per la passió del clima artístic de París, Van Gogh va aconseguint la renovació de la seva pintura amb l'ajut de Toulose-Lautrec pel que fa a la investigació psicològica dels retrats; amb les noves informacions ja podia apreciar les pintures exòtiques realitzades per Gauguin a la Martinica. Del mes de febrer de 1887 és el retrat de Dona al Cafè de Tambourin; no representa una bevedora en una taverna qualsevol sinó que és la imatge concreta d'una antiga model dels pintors Degas i Corot, Agostina Segatori, i que en aquest moment era la propietària del bar. El quadre respira un cert exotisme atractiu des del pentinat de la dona passant pel seu vestit fins el fons de la pintura on es copsen làmines japoneses a la seva decoració. Una de les coses més importants que va aprendre va ser l'aplicació del contrast complementari, el contraposar els tres colors bàsics (groc, vermell i blau) a la barreja formada pels altres dos, com la combinació vermell-verd, groc-violeta i blau-taronja que reforcen el seu to o es neutralitzen en mesclar-se en un gris deslluït. Així es veu ja aquesta tècnica als Quatre gira-sols on s'aprecia clarament el contrast complementari entre el groc i el blau viu del fons.^[28]

Retrat de Père Tanguy (1887-88)

Sentia una gran admiració pels pintors japonesos Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamuro, dels que va realitzar diverses còpies de gravats que havia comprat. A les reproduccions de les xilografia procedents del Japó se'l va anomenar Japonaiserie; unes de les que se sap que són fetes per Van Gogh són Prunera en flor i Pont sota la pluja, còpies d'obres de Hiroshige. D'aquestes obres japoneses Van Gogh deixà escrit:

Poc abans de finalitzar la seva etapa parisenca, Van Gogh va realitzar tres retrats de Julien Tanguy, anomenat per tots com Père Tanguy, on a la seva rebotiga havien exposat les seves obres Van Gogh, Gauguin, Paul Cézanne i Seurat. Aquest retrat és l'obra representativa de la seva etapa a París; completament de front és una imatge d'una estructura simple que contrasta amb el fons tot decorat amb estampes japoneses. L'artista holandès està disposat a realitzar el seu somni mediterrani a la recerca de l'encegadora llum de la Provença, amb l'esclat de la natura i els colors purs, colors que estudià fins el moment a la seva col·lecció d'estampes japoneses. És un període molt fèrtil al qual el seu art s'inclina cap a l'impressionisme, però l'absenta i la fatiga mental agreugen la seva condició física.^[30]

[edita] Darrers temps: Arles

Presseguer en flor (1888)

Al febrer de l'any 1888 se'n va anar de París i es va traslladar al sud de França, a Arles. A on primer s'instal·là és en una habitació sobre un restaurant per cinc francs diaris, això representa sobrepassar les seves possibilitats econòmiques, a part que l'espai és molt reduït pel seu taller. Pinta tot el que veu, ja no necessita estampes japoneses, com ell mateix reconeix, en una carta dirigida la seva germana:«Aquí no em fa falta per a res l'art japonès, perquè em faig l'ilusió d'estar al Japó i només necessito obrir els ulls i veure el que hi ha davant meu». Els seus primers quadres en Arles van ser típicament japonesos; la pintura Presseguer en flor, ho va realitzar al març de 1888. Pinta la natura dels voltants, camps de blat, els pantans del delta del Roine, el canal al sud d'Arles on realitza diverses pintures sobre El pont de Langlois. Durant aquest període va començar a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra pictórica d'aquest darrers temps.^[31]

A Les Santes Maries de la Mar, el 24 de maig de cada any, acudeixen en pelegrinatge a venerar la seva patrona santa Sara, gitanos de tota Europa. Van Gogh acudeix a observar-ho i aprofita per realitzar pintures durant la seva estada, entre els seus quadres està l'obra Barques a Saintes-Maries^[32]:

El pont de Langlois

El pont de Langlois i dama amb paraigua

Barques a Saintes-Maries

Barques de vela a Saintes-Maries

[edita] Retrats

Al començament de la seva estada a Arles, es va dedicar a l'execució de retrats, l'era difícil aconseguir que algú posés per a ell, sobretot si eren dones, la primera que va poder retratar va ser una dona jove a la fi del mes de juliol, li va posar el nom de La Mousmé, nom japonès que li va inspirar la lectura del llibre Madame Chisanthème de Pierre Loti. Amb els homes li va ser més fàcil convèncer-los, a canvi de pagar-los uns tragos a la taverna, podia retratar-los sense cap problema, així va realitzar els de El camperol, retrat de Patience Escalier, El zuau, El lloctinent Millet i El carter Roulin, amb aquest carter va fer bona amistat i ho va arribar a pintar sis vegades, així com també a tots els components de la seva família: el Retrat de Madame Augustine Roulin, el Retrat d'Armand Roulin fill més gran, el Retrat de Camille Roulin fill més petit, i la seva esposa amb un nadó. El poeta, retrat d'Eugène Boch, ho va realitzar en una visita que li va fer aquest artista belga en aquell mateix mes de juliol, segons una carta dirigida al seu germà Theo, volia captar, a la pintura de aquest retrat, les idees més romàntiques del personatge:^[33]

La Mousmé, National Gallery (Washington)	El camperol, retrat de Patience Escalier, Col·lecció de Stavros Niarchos (Atenes)	El zuau, Col·lecció Lasker (Nova York	El lloctinent Millet, Kröller-Müller Museum, (Otterlo)	El carter Roulin, Museu of Fines Arts (Boston)
Retrat de Madame Augustine Roulin, Col·lecció particular	Retrat de Camille Roulin, Museu Van Gogh (Amsterdam)	Augustine Roulin amb el seu nadó, Metropolitan Museum of Art (Nova York)	El poeta, retrat d'Eugène Boch, Museu d'Orsay (París)	Autorretrat com un bonze, Fogg Art Museum Harvard University (Cambridge)

[edita] Visita de Gauguin a Arles

El Sembrador (1888)

Van Gogh va passar tot l'estiu pintant paisatges a l'aire lliure. Per a realitzar la composició col·locava al fons del quadre tota la part arquitectònica, com torres d'església, xemeneies, cases, pobles, en una fina franja a l'alçada de l'horitzó; el primer pla el reservava als camps i la vegetació. Així ho va fer al quadre Vista d'Arles amb lliris en primer pla, Els segadors amb Arles al fons, La collita, Camps llaurats, La vinya verda i una de les seves obres paisatgistes més espectaculars El sembrador, realitzada al mes de juny, quan la collita estava quasi a punt, com es pot observar en el camp de blat madur que hi ha darrere el sembrador. Amb els colors blau i porpra, i els grocs relluents del sol i el cel va aconseguir un contrast cromàtic.^[34]

Casa Groga (1888)

Va llogar una part de l'anomenada «Casa Groga», a la zona nord de la ciutat. Theo li va enviar tres-cents francs per a poder condicionar i moblar modestament la casa, i s'hi va instal·lar des de mitjans de setembre. El poder disposar de gran espai li va fer pensar novament en un projecte que havia somniat des de feia temps: fundar una comunitat d'artistes. A les cartes que mantenia amb Gauguin, el seu tema principal era l'Atelier du Midi, que junts haurien de fundar i on demanarien que participessin Seurat, Signac i Bernard.^[35]

També Theo va insistir a Gauguin perquè fes el viatge a Arles. Gauguin vivia en aquell temps en el poble de Pont-Aven a la Bretanya; estava aclaparat per deutes, se sentia incomprès i somniava amb la fundació d'un cercle de pintors, però segurament mai no havia pensat en Van Gogh com a component. La seva meta era a la Martinica, però la qüestió econòmica era un impediment.^[36] Theo van Gogh era el galerista i marxant de Gauguin i aquest pensava que darrere el caràcter estrany de Vincent i les intencions de Theo s'ocultava alguna estratagema comercial; però no es decidia a marxar a Arles. Així ho va fer saber en una carta dirigida a Émile Bernard, l'octubre de 1888:

Va anar retardant el viatge tot disculpant-se per carta, fins que Theo va acabar de pagar tots els deutes que tenia Gauguin; aleshores, el 23 d'octubre, va viatjar a Arles.^[37] Mentre, Van Gogh, havia realitzat diverses sèries de pintures per tal de decorar la «Casa Groga», especialment l'habitació destinada a Gauguin.

Gerro amb dotze gira-sols (1888)

La ideologia del simbolisme va sorgir a la fi del segle XIX. Segons va escriure l'any 1886 Edouard Dujardin, un dels grans teòrics d'aquesta tècnica:

A la pintura Gerro amb dotze gira-sols, pintat l'agost de 1888, Van Gogh el que cercava era l'esperit del simbolisme. La meticulositat de les flors contrasta amb la caòtica situació de les fulles així com a la pastosa aplicació del color que, davant el fons blau clar, aconsegueix que el quadre tingui un significat que va més enllà que la simple reproducció de les flors. Exposa la imaginació de l'artista i la seva gran força expressiva, i aquesta força exigia un gran deliri de sentiments.^[38]

Durant aquest mes d'agost va realitzar quatre pintures sobre gira-sols, primer amb tres flors, després amb cinc, fins arribar a la dels dotze gira-sols sobre un fons blau, i una altra amb quinze gira-sols sobre un fons groc.

Abans de l'arribada a Arles de Gauguin, li va enviar un autorretrat, amb el títol Autorretrat com un bonze, quadre en el que és evident la seva identificació amb el japonisme; s'havia pintat amb el cap rapat a l'estil bonze.^[39]

Diferents punts de vista entre Gauguin i Van Gogh
Els Alyscamps (1888) per Paul Gauguin	L'avinguda dels Alyscamps (1888) per Van Gogh

Gauguin va ser el que va impulsà Van Gogh perquè pintés llocs històrics d'Arles i així van treballar plegats i van pintar la sèrie de vistes d'Alyscamps. Van escollir diferents motius; Gauguin va pintar un paisatge amb un encant pintoresc i més aviat refinat, mentre que Van Gogh va triar un passeig emmarcat pels alts àlbers que tenien un color groc pur que contrastava amb el verd-blau del cel; en canvi el color empleat per Gauguin era molt més tímid. Es van pintar mútuament; Gauguin va pintar de perfil a Van Gogh i aquest va pintar a Gauguin d'esquena.^[40]

Però, tot seguit, les diferències personals es van fer evidents i la convivència fou difícil; tots dos tenien un caràcter molt temperamental. Menys de dos mesos després de l'arribada de Gauguin, van començar a tenir violents enfrontaments que van culminar en una baralla durant la qual Van Gogh, amb una navalla, es tallà un tros de la orella esquerra. Tot seguit, l'embolicà en un paper de diari i se l'emporta a un bordell on l'entregà a una prostituta anomenada Rachel que donà avís a la policia. Van anar a buscar Van Gogh a la Casa Groga, i el trobaren dormint; fou traslladat immediatament a l'hospital.^[41] Van avisar a Theo i Vicent va quedar hospitalitzat durant catorze dies; quan la seva vida ja no corria perill, Gauguin va tornar amb Theo a París.^[42]

En tornar a casa seva Van Gogh va pintar el quadre Autorretrat amb orella embenada, mostrant tota la part dreta del cap amb una bena. Al fons, a la part esquerra, es pot veure una xilografia japonesa que amb el seu colorit contrasta amb el blanc de la part de la cara on té la ferida. El quadre va haver d'ésser pintat davant d'un mirall ja que la orella ferida va ser l'esquerra. Passades quatre setmanes va haver de tornar a ser ingressat ja que presentava símptomes de patir mania persecutòria; s'imaginava que el volien enverinar. Durant uns altres deu dies restà sota la cura del Dr. Felix Rey. Al març, atenent una petició de veïns d'Arles, van trucar a la policia i va ser hospitalitzat una vegada més, i va romandre sis setmanes a l'hospital d'Arles. El 17 d'abril Theo es casà amb Johanna Bonger a Ámsterdam. Poc després, Vicent decidí d'internar-se voluntàriament a l'hospital mental de Saint-Paul-de-Mausole, en un ex-monestir a Sant Romieg de Provença, a una mica menys de 32 quilòmetres d'Arles.^[43]

[edita] Sant Romieg de Provença

La nit estelada

El mes de maig de 1889, Van Gogh va ingressar a l'hospital psiquiàtric de Sant Romieg de Provença, on va tenir dues habitacions a la seva disposició, una de les quals la feia servir com a taller.^[44]

Durant la seva estada allà, la clínica i el seu jardí es van convertir en un tema principal per a la seva pintura. Un dels seus primers quadres, amb una gran vitalitat rítmica i amb una gran conjunció de color, va ser Iris (Paul Getty Museum, Los Ángeles). Aquesta època és quan la seva pintura es caracteritza per remolins, com en una de les seves pintures més conegudes, La nit estelada.^[45]

La Pietat (segons Delacroix), versió de Van Gogh.

Quan el van deixar sortir a donar passeigs pels voltants, va començar les obres on els temes eren pins, xiprers i oliveres. Va ser al mes de juny quan va descobrir els efectes pictòrics dels arbres, de les oliveres amb el seu troncs sinuosos dels que va fer diversos quadres: Els Alpilles amb oliveres a primer pla, Olivera i Recol·lecció de l'oliva. Els pins els tenia al mateix jardí de l'hospital. Un dels primers quadres va ser Malesa, on només s'aprecien la part inferior dels troncs amb tons constituïts per blaus freds. A continuació va pintar els pins del quadre El jardí de l'hospital de Sain Paul i de Pins al cel de la tarda. Però els xiprers, amb la seva forma triangular, li va servir a Van Gogh per crear una sèrie magnífica de paisatges, la taca fosca del xiprer aconseguia a tots ells grans composicions, l'ho havia inclòs a La nit estelada i entre d'altres a Camp de blat amb xiprer, Xiprers amb dues dones i Xiprer contra el cel estelat.^[46]El crític d'art Albert Aurier, alguns mesos més tard, al gener de 1890, va publicar un article sobre Van Gogh, en què elogiava el simbolisme dels xiprers donant-los tanta importància com als seus gira-sols.^[47]

A Saint Romeig, va tornar a sentir la necessitat de copiar a pintors que admirava, per la qual cosa va demanar al seu germà Theo li enviés làmines de reproduccions des de les quals, ell interpretava el color a la seva manera i així va explorar temes religiosos com La Pietat (segons Delacroix), on va pintar a Crist amb el cabell i la barba de color vermell i La resurrecció de Llàtzer (segons Rembrant). També va tornar a copiar a un dels seus favorits Millet, realitzant les pintures Camperola batent el lli (segons Millet) i Nit (segons La Veillée de Millet), tots ells es conserven al Museu Van Gogh d'Amsterdam.^[48]

[edita] Exposicions en vida

La vinya vermella, una de las poques pintures venudas en vida de Van Gogh

La primera va ser a París al Saló dels Indenpendients, organitzat més tard (entre maig i octubre), que en altres anys, per fer que coincidís amb l'Exposició Universal de 1889. L'elecció d'obres les feien els mateixos artistes però, els nous socis només podien presentar dos, Van Gogh va indicar al seu germà les dues pintures que havia d'enviar, La nit estelada (1888) i Iris (1889).^[49]

Al gener de 1890 rep la invitació per participar en una exposició a Brussel·les amb el grup Les XX, a la qual va enviar sis obres, dos de la sèrie de gira-sols i quatre sobre paisatges, dos realitzats a Arle: La vinya vermella i Vista d'Arle i d'altres dos de Sant Romeig. Durant la inauguració Henri de Groux, va criticar els quadres de Van Gogh, sortint a la seva defensa Toulouse-Lautrec i Signac. En aquesta mateixa exposició, va vendre l'obra La vinya vermella, adquirida per la pintora pertanyent al grup Les XX, Anna Boch, germana del seu amic Eugène Boch.^[50]

Finalment a París, al febrer de 1890, al Saló dels Indenpendients on exposa la quota completa de deu pintures.^[51]

Va tornar a patir nous col·lapses que li van durar més que d'altres vegades anteriors, patia angoixa, terror i al·lucinacions amb accessos de gran ira. Quan va tornar a escriure a Theo li va explicar que havia decidit d'abandonar la clínica. Després d'una breu estada a París amb el seu germà, es va decidir el seu establiment a Auvers-sur-Oise.^[52]

[edita] Auvers-sur-Oise

L'església d'Auvers-sur-Oise

Traslladat a Auvers-sur-Oise, a la vora de París, es va instal·lar en una habitació de la pensió Ravoux, allà va conèixer el Dr. Gachet, pintor aficionat, que es va oferir a cuidar-lo. Sota la cura de l'atenció pel Dr. Gachet l'activitat artística de Van Gogh és intensa. Produeix en dos mesos, mes de setanta quadres. Freqüenta la casa del doctor, i pinta el jardí, a la seva filla Margarida entre flors i al piano, al propi doctor. Torna Van Gogh a refugiar-se a la pintura amb gran entusiasme, l'agraden els paisatges d'Auvers, com abans a tants altres pintors Corot, Pissarro, Guillaumin i Cézanne.^[53]

Escriu a la seva mare:

En aquesta població, és on va començar a utilitzar el format horitzontal de doble quadrat, que precisament a la vall d'Oise, n'hi havia utilitzat el pintor Charles-François Daubigny de l'Escola de Barbizon. Vang Gogh va pintar algunes vegades el jardí de la casa de Daubigny.

El seu quadre sobre L'església d'Auvers-sur-Oise, està construït sobre línies fermes i definides, produeix l'efecte d'una escultura retallada al blau intens del cel que li dóna una sensació d'obscuritat, la profunditat l'aconsegueix amb els dos camins en forma de be baixa en primer pla, aquests camins apareixen col·locats igualment a la posterior obra de Camp de blat amb corbs. Van Gogh assenyala a les seves cartes, la solitud i la malenconia que tenen aquests últims paisatges de bladars amb cels tempestuosos i amenaçants, s'ha dit que els símbols dels corbs planejant sobre el blat, suggerien la premonició de la mort.^[55]Les dues bandes de color per contrast de blau i groc anul·len l'espai de perspectiva. La composició de la perspectiva al camp obert, té una un sentit invers, surt de l'horitzó cap a la part davantera, el blau del cel és a un sol pla aconseguint una unitat, mentre que el groc del blat està dividit en dos plans, el vermell dels camins en tres i el verd complementari a les franges del camí en cinc. Aquest quadre està considerat com un dels millors de l'artista.^[56]

Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890) Pintura a l'oli, 50 x 100 cm
Museu Van Gogh, Amsterdam.

[edita] Mort

Les tombes de Vincent i Theo van Gogh al cementiri d'Auvers-sur-Oise.

La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, a l'edat de 37, caminava pel camp i es va disparar a si mateix un tret al pit amb un revòlver. Ell no es va adonar que la seva ferida era mortal, i va tornar a la pensió Ravoux, on va morir el seu llit dos dies més tard. Theo es va afanyar a estar al seu costat i va informar de les seves darreres paraules com "La tristesse durera toujours" (en francès per "la tristesa durarà per sempre"). Vincent va ser enterrat al cementiri d'Auvers-sur-Oise.^[57] Theo havia contret la sífilis, encara que això no va ser admès per la família durant molts anys-i només després de la mort de Vincent, va ingressar ell mateix a l'hospital. No va poder suportar el dolor de l'absència del seu germà, i va morir sis mesos més tard, el 25 de gener a Utrecht. El 1914 el cos de Theo va ser exhumat i enterrat de nou al costat de Vincent.

[edita] Obra

Vegeu la llista de quadres de Vincent van Gogh.

Plantadors de patatas (1884) Museu Kröller-Müller

El dormitori de Van Gogh a Arle (primera versió) 1888 Museu van Gogh, Amsterdam

Iris (Van Gogh) 1889, Getty Center, Los Angeles

Vincent Van Gogh va produir tot el seu treball (unes 900 pintures i 1600 dibuixos) durant un període de només deu anys (etapa de 1880-90) fins que va sucumbir a una malaltia mental (possiblement un trastorn bipolar o un síndrome d'epilèpsia).^[58] Va decidir ser pintor quan tenia vint-i-set anys i sempre va voler reflectir la vida en les seves obres.

La seva carrera pictòrica està marcada pels llocs on va viure i treballar, així es copsa a la seva primera etapa a Holanda (1880-1886) a on la pintura tradicional i popular d'aquest país, gairebé exclusivament de colors terrosos, són el que més va influir a la seva obra com Menjant patates i les pintures sobre telers. Realitza nombrosos dibuixos de miners, personatges populars i còpia obres del seu pintor favorit Millet^[59]

[edita] Impressionisme

La següent etapa a París (1886-1887) és la que amb el seu contacte amb els impressionistes que volien marcar una ruptura amb l'academicisme traslladant a les pintures les impressions dels seus sentits, davant l'observació de la naturalesa. Coneix pintors com Henri de Toulouse-Lautrec i Paul Signac, descobreix una nova llum i color, aprèn la divisió de les gammes clares i els tons, i mostra una simplificació alhora que una intensitat als colors. Comença a copiar làmines japoneses.^[60]

[edita] Postimpressionisme

Tanmateix Van Gogh va representar millor el postimpressionisme, estil que va abastar aproximadament un període entre 1885 i 1915, com si fos una via divergent de l'impressionisme, on els pintors d'aquest moviment artístics fan de la vida quotidiana el seu tema principal. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada el 1910 per Roger Eliot Fry, al títol que va donar a l'exposició de la Grafton Gallery a Londres, de Manet i els postimpressionistes. S'utilitza per a artistes com Cézanne, Van Gogh i Seurat però de vegades també per a altres artistes de la gran dècada impressionista entre 1870 i 1880 com Matisse i Bonnard.^[61]

[edita] Expressionisme i fauvisme

La italiana (1887) Museu d'Orsay

La seva obra es destaca pel seu colorisme i la frenètica tècnica que demostra alguns trets de l'expressionisme. Van Gogh i Gauguin tenien tècniques diferents, Gauguin acostumava a pintar molt al taller de memòria i Van Gogh necessita sempre copiar in situ si eren paisatges o tenir el model davant. Tot el seu temperament exaltat va pretendre de mostrar-lo per la via del color.^[62]

Els inicis de l'expressionisme apareixen a les dues últimes dècades del segle XIX, a l'obra de Van Gogh a La italiana des de finals de 1887, i d'Edvard Munch (El crit - 1893) i, en més petita manera, del belga James Ensor(1860-1949). Una tendència que contribuirà fins i tot més en Van Gogh després de la seva arribada el 1888 a Arle, on el xoc de la llum del sud empeny a la conquesta del color: La nit estelada i Les Oliveres de Saint-Rémy (1889). Les pintures del període Sant Romieg de Provença es caracteritzen sovint per remolins i espirals. Des de la dramatització de les escenes, dels seus primers treballs, a la simplificació, que va caracteritzar els seus treballs al final, al quals Van Gogh ja va anunciar el començament de l'expressionisme. El crític d'art Wilhelm Worringer, a l'agost de 1911, és el primer de parlar d'"expressionisme".^[63]

A Alemanya i Àustria, com l'expressionista Ernst Ludwig Kirchner, Eric Heckel, Wassily Kandinsky, Paul Klee, Gustav Klimt i Oskar Kokoschka aprendran la tècnica de Van Gogh amb el nerviosisme, l'exageració de les línies i colors que fan que surtin millor l'expressió de sentiments i emocions. El color i l'empastament a la projecció de la pintura de Van Gogh, es va formalitzar quinze anys més tard amb el sorgiment del fauvisme. Segons Van Gogh:«En lloc de reproduir amb exactitud el que tinc davant dels ulls, prefereixo servir-me del color per expressar-me amb més força.»^[64]

[edita] Reconeixements

El doctor Paul Gachet (1890), col·lecció privada

Octavi Mirbeau, historiador d'art, un dels primers d'admirar Van Gogh a l'exposició realitzada el 1891 per retre-li homenatge al Saló dels Independents, va escriure:

L'anàlisi des del segle XXI, el missatge que s'aprecia a les seves pintures és positiu i alegre, durant la seva breu dedicació artística Van Gogh va aconseguir el domini tècnic i una productivitat que pocs artistes l'han aconseguida. A totes les seves obres va aconseguir de fusionar les qualitats dels seus predecessors holandès, com la devoció a la naturalesa, amb el colorit i la tècnica de la pintura francesa.^[65]

La seva fama va créixer ràpidament després de la seva mort, gràcies a la promoció de la dona de Theo que, encara que no va tenir una bona relació amb Vincent, va resultar ser l'única hereva de tota la seva obra després de la mort del seu espòs, ocorreguda poc després de la del pintor. El major impuls de la seva obra vingué especialment després d'una exposició de setanta-una de les seves pintures, a París el 17 de març del 1901 (onze anys després de la seva mort).

[edita] Procediment de treball

Mostra de la pintura actual y la anterior
Taca d'herba (1887) Museu de Kröller-Müller Països Baixos	Imatge de la cara d'una dona pintada anteriorment

La tècnica que emprava era diferent segons l'efecte que volia aconseguir, cobria els plànols amb colors plans, mentre que en altres quadres als plànols posava pinzellades amples i de vegades perfilava tot el dibuix amb traços gruixuts, d'altres vegades treballava amb un pinzell dur ratllant totes les formes, tal com l'interessava accentuava les línies o el color. El traç amb moviment rítmic ho repetia tant als dibuixos com a les pintures.^[66]

S'estima que Van Gogh va pintar al damunt de més d'un terç de la seva producció sobretot en els seus primers treballs.^[67] Al 2008, un equip de la Universitat Tecnològica de Delft i la Universitat d'Anvers va utilitzar avançades tècniques de raigs X per crear una clara imatge de la cara d'una dona pintada anteriorment, per sota de l'obra Taca d'herba.^[68]

[edita] Cartes

Signatura de Vincent van Gogh

Una gran part del coneixament que es té sobre van Gogh es deriva de les seves cartes escrites, la major part de les quals foren escrites per Vincent al seu germà, Theo. Avui en dia, es conserven més de 600 cartes de Vincent a Theo i 40 cartes de Theo a Vincent, i encara que la majoria d'elles no estan datades, els historiadors d'art han estat capaços d'ordenar aquestes correspondències, en gran part, cronològicament. Això ha estat molt valuós, ja que és la recopilació de fonts primàries textuals la que estableix les bases per el que es coneix sobre els germans Van Gogh. És interessant fer constar que el període en el qual la vida de Van Gogh és més obscura, el període a París, és el més díficil d'examinar per part dels estudiosos de la història de l'art ja que Theo i Vincent estaven vivint junts, sense tenir necessitat d'escriure's cartes, deixant ben poca informació històrica d'aquests temps.^[69]

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• DDAA. Historia del Arte Espasa. Barcelona, Espasa-Calpe, 2004. ISBN 84-670-1323-0 (castellà). 
• Frank, Herber. Van Gogh. Barcelona, Salvat Editors, 1988. ISBN 84-345-8702-5 (castellà). 
• López Blázquez, Manuel i Rebull Trudell, Melania. Van Gogh 1853-1890. Madrid, Globus, 1995. ISBN 84-8223-116-2 (castellà). 
• Mathey, François. Van Gogh: Auvers-sur-Oise. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1957. (castellà). 
• Frank, Herber. Van Gogh. Barcelona, Salvat Editors, 1988. ISBN 84-345-8702-5 (castellà). 
• Monneret, Sophie. L'Impressionnisme et son époque. Volum II. Paris, Robert Laffont, 1991. ISBN 222105413 X (francès). 
• Van Gogh, Vicent. Cartas a Théo. Barcelona, Editorial Labor, 1992. ISBN 84-335-3505-6 (castellà). 

• Walther, Ingo. Vincent van Gogh 1853-1890. Germany, Taschen, 2000. ISBN 3-8228-6193-6 (castellà). 

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	Viccionari
	Viquidites
	Viquiespècies.
	Viquillibres
	Viquinotícies
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	Viquitexts
	Viquiversitat

• Van Gogh Museum, Amsterdam
• La Galeria de Vincent van Gogh

v • d • e Vincent van Gogh Obres de Vincent van Gogh Pintures Menjant patates (1885)  •  Natura morta amb Biblia (1885)  •  Crani fumant un cigarret (1886)  •  Molí de la Galette (1886)  •  Italiana (1887)  •  Jardí de verdures a Montmartre (1888)  •  El dormitori de Van Gogh a Arle (1888)  •  Terrassa de cafè a la nit (1888)  •  La vinya vermella (1888)  •  La collita (1888)  •  El cafè de nit (1888)  •  Casa groga (1888)  •  Fulles de tardor caigudes (1888)  •  L'avinguda dels Alyscamps (1888)  •  Gerro amb dotze gira-sols (1888)  •  Cel estelat sobre el Roina (1888)  •  La nit estelada (1889)  •  Retrat del doctor Rey (1889)  •  Iris (1889)  •  Retrat de l'artista sense barba (1889)  •  L'església d'Auvers-sur-Oise (1890)  •  El doctor Paul Gachet (1890)  •  Cases de palla per un turó (1890)  •  Camp de blat amb corbs (1890)  •  Cases de palla de Cordeville, a Auvers-sur-Oise (1890)  •  Camperola amb fons de blat (1890)  •

...