Vinland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reconstrucció actual d'una aldea vikinga a Amèrica del Nord

Vinland sembla que va ser el nom que van donar els víkings a la zona del Golf de Sant Llorenç, Nova Brunswick i Nova Escòcia, a l'actual Canadà. L'àrea va ser explorada per iniciativa de Leif Eriksson a partir de Leifbundir, una colònia establerta al voltant de l'any 1000 a la costa nord de Terranova (actual Canadà). L'ocupació de Leifbundir va ser precària i va durar només una dècada però representa el primer contacte de Europa amb Amèrica, prop de 500 anys abans dels viatges de Cristòfor Colom.

Primeres exploracions[modifica | modifica el codi]

Els víkings de les colònies de Grenlàndia van explorar Vinland motivats per l'escassetat de recursos de l'illa. Les colònies de Grenlàndia tenien importants limitacions per al sistema de vida dels vikings: clima massa fred (per tant, estacions de collita de farratge molt curtes i per tant escassetat d'aliments), escassetat de fusta com material de combustió i de construcció (de vaixells, per exemple), sense fonts accessibles de ferro (per fer armes i claus per a construir vaixells, per exemple). Per a suplir aquestes mancances, Leif Eriksson, fill d'Eric el Roig, fundador de la colònia de Grenlàndia, va prendre la iniciativa d'explorar l'àrea circumdant.

Els primers viatges van semblar prometedors en un continent de clima relativament més benigne i curull de recursos essencials per a la supervivència del víkings. Però a més de Vinland (terra de les vinyes), Leif Ericsson va descobrir també Markland (la costa del Labrador), Straumfjord i Helluland (costa aquest de l'Illa de Baffin), descrites a les sagues (un gènere literari víking) com a llocs ideals per a la pastura de ramats. No obstant això, la costa est de l'actual Canadà és a més de 1000 milles marítimes de Grenlàndia, el que suposava almenys tres setmanes de viatge en vaixell. Com que només es podia viajar a l'estiu, i només si les condicions atmosfèriques ho permetien, Leif Eriksson va pensar d'establir una base d'hivern a la regió. Leifbundir va ser el nom donat a aquesta colònia.

Leifbundir[modifica | modifica el codi]

L'única font històrica que esmenta la colònia de Leifbundir a Vinland són les sagues nòrdiques, Saga dels Grenlandesos i Saga d'Eric el Roig, contemporànies de les expedicions. D'acord amb aquests textos, Leifbundir va ser fundada per Leif Eriksson, el seu germà Thorvald, la seva germana i la seva dona, pels volts de l'any 1000. El lloc es descriu com un petit llogaret destinat a servir de base per a les expedicions que es reprendrien en l'estiu. Com que no hi havia altres fonts documentals, mentre no es van trobar vestigis víkings a Amèrica del Nord, els historiadors es van mantenir escèptics sobre aquestes narracions, classificades per alguns acadèmics com a fantasies.

La veracitat de les sagues es va confirmar el 1961 quan un equip d'arqueòlegs va descobrir ruïnes d'arquitectura víkinga a l'àrea de L'Anse-aux-Meadows a la costa nord de l'illa de Terranova. El lloc estava constituït per vuit edificis, tres d'aquests eren dormitoris amb espai per a prop de 80 persones, un taller de fusteria i una forja amb tecnologia d'extracció de ferro idèntica a la dels víkings. Les datacions per carboni 14 van indicar edats entorn de l'any 1000. La localització i característiques d'aquestes ruïnes estaven d'acord amb el descrit pels contemporanis de Leif Eriksson i confirmaven la veracitat de la presència vikinga a Amèrica del Nord.

Una de les característiques més destacades del llogaret descobert pels arqueòlegs era l'absència dels artilugis que normalment acompanyaven als víkings. Les excavacions van revelar la presència de ben pocs objectes: 99 claus de ferro fets malbé, 1 clau en bones condicions, una agulla de pit de bronze, una pedra d'esmolar, una perla de vidre, i una agulla de fer mitja, entre altres. Aquest escàs botí arqueològic va ser interpretat com un abandonament deliberat de la colònia, hipòtesi confirmada per les narracions de l'època que conten com Leifbundir va ser abandonada als pocs anys de vida.

Abandonament[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les sagues, Vinland tenia totes les característiques d'una terra promesa, no obstant això, les idees d'explotació i colonització van ser abandonades al cap de poc. Els motius de l'abandonament són descrits pels propis relats contemporanis: Vinland era habitat per un poble hostil, i els víkings no van aconseguir establir-hi relacions pacífiques. El primer contacte dels víkings de Leifbundir amb els indis americans es relata detalladament a les sagues. El campament va ser visitat per un grup de 9 nadius, que els víkings anomenaven genèricament skraelings (literalment "homes lletjos", una paraula també aplicada als inuit). Els víkings en van matar vuit per raons no especificades a la saga. El novè va fugir i va tornar en canoa acompanyat d'un grup major que va atacar els colons. En la lluita, van morir algunes persones de totes dues parts incloent Thorvald, germà de Leif Eriksson. Tot i aquest inici poc propici, va ser possible establir relacions comercials amb els indis, com el canvi de llet i teixits nòrdics per pells d'animals locals. La pau va durar algun temps fins que va començar una nova batalla quan un indi va intentar robar un arma i va ser assassinat. Els víkings van aconseguir guanyar aquest conflicte, però l'esdeveniment va servir perquè s'adonessin que la vida en Vinland no seria fàcil sense un suport militar que no tenien. D'acord amb les sagues van decidir llavors abandonar el llogaret de Leifbundir i el somni de colonitzar Vinland.

Tot i l'abandonament, els víkings van continuar visitant Amèrica del Nord, en particular la regió de Markland. Aquests viatges no es destinaven l'explotació o eventual establiment, sinó a la recol·lecció de fusta i ferro, recursos que continuaven escassejant en el seu Grenlàndia natal. L'última referència a un viatge a Markland data de 1347.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinland
  • Jared Diamond - Collapse: How Societies Choose to Fail or Survive, Allen Lane (Penguin Books)