Violència domèstica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Violència domèstica a Aline i Vancour, del Marquès de Sade

La violència domèstica és, en el més bàsic, la violència que es produeix a la llar o a l'àmbit familiar, per exemple a fills, els avis o la parella.

Definicions[modifica | modifica el codi]

Existeix una àmplia gamma de definicions, més o menys formals, i que generalment inclouen els següents elements:

Violència[modifica | modifica el codi]

Cartell contra la violència

És violència:

  • Violència física:
    • Violència física directa, que pot consistir en contacte físic no desitjat, cops, violacions i fins i tot l'assassinat.
    • Violència física indirecta, com destruir objectes, llançar objectes prop de la víctima o contra ella, o maltractaments a animals.
  • Violència psicològica, mental o emocional:
    • Amenaces amb actes de violència física contra la víctima, un mateix o altres, com els nens. Aquestes amenaces poden ser explícites i detallades o bé vagues en contingut i termini de temps.
    • Violència verbal: com amenaces verbals i insults.
    • Violència no verbal: incloent gestos, expressions i postures.
    • Abús econòmic i social: controlar els diners i altres recursos econòmics de la víctima, impedir que pugui veure's amb amics o familiars, sabotejar les seves relacions socials i aïllar-la de contactes socials.

Domèstica[modifica | modifica el codi]

Un estudi a Alemanya mostra que les denúncies de violència domèstica quèien a èpoques com el Nadal, però no els abussos

Domus en llatí tenia un sentit ampli, no solament comprenia la casa, sinó també la pàtria i la família. La violència domèstica és aquella que té lloc a la llar, no solament entre les quatre parets d'una casa, també familiar fora d'ella.

Normalment es considera que la violència domèstica es dóna entre adults d'una edat similar o de descendents a ascendents. La violència cap als nens sol denominar-se abús de menors. Pot ser exercida pel marit o muller cap a la seva parella o fills, per una persona cap als seus progenitors.

No sempre s'exerceix pel més fort física o econòmicament dintre de la família, sent amb freqüència raons purament psicològiques (vegeu síndrome d'Estocolm) les quals impedeixen a la víctima defensar-se.

Perquè un homicidi sigui classificat com a domèstic, l'homicida i la víctima han d'haver iniciat una relació íntima de forma voluntaria.[1]

En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o mort, les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un home i la víctima una dona, que és o ha estat la seva parella.

No obstant això, la violència domèstica, en les seves variants més greus (amenaces o insults), les estadístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressora sigui dona i la víctima un home (que és o ha estat el seu espòs, company sentimental, o nòvio).

Noms alternatius[modifica | modifica el codi]

La violència a les dones de la mateixa família, actual i legalment, es diu "de gènere" a la llei d'Espanya i "masclista" a la de Catalunya.

Per referir-se a aquest tipus de violència domèstica més comuna existeixen expressions com violència sexista, violència femellista, violència contra els homes, violència contra les dones, o violència de gènere. Aquest últim terme és el preferit per grups i associacions feministes, i és també utilitzat per la legislació espanyola en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, mentre que en la normativa catalana s'usa més el terme violència masclista.

Aquesta llei està recorreguda al Tribunal Constitucional des de fa més d'any i mig per discriminar els homes heterosexuals per raó de sexe, ja que no considera "delicte" la violència contra l'home com ho fa amb la violència contra la dona, sinó que la considera una "falta". Per a alguns, el terme "violència de gènere" no contempla les parelles homosexuals, on la violència domèstica es produiria d'home a home o de dona a dona.

Etiopatogènia[modifica | modifica el codi]

En una investigació de 80 homicidis domèstics, les causes de la violència havia sigut:[2]

  • En relacions duradores (n=55, 68,7%)
    • 46 (57,5%) causa d'un desequilibri en l'auto-concepte de l'autor del crim.
    • 8 (10,0%) relacionat am trastorns o estats psicòtics.
    • 1 (1,3%) per eliminar obstacles o obtenir beneficis.
  • En relacions íntimes esporàdiques (n=6, 7,5%):
    • 4 (5,0%) amb motivació sexual
    • 2 (2,5%) sense motivació sexual.
  • 16 (20%) Més o menys accidental per alcoholisme o drogoaddicció, deficiència intel·lectual o lesions cerebrals
  • 3 (3,7%) no classificable o per superposició de diverses de les categories anteriors.

Els estudis mostren que en els homicidis domèstics en parelles estables sovint existeix una mateixa història: "l'autor sent que trontolla el seu auto-concepte, la forma de veure i valorar les seves pròpies habilitats, característiques i relacions humanes".[1] La relació de parella sol ser per les persones una de les fonts més importants d'auto-concepte. Si la parella corre perill, es pot qüestionar el concepte que tenen de si mateixos. L'evolució del conflictes sol ser:[1]

  1. La relació de parella es consolida i el subjecte es defineix sobretot a partir d'aquesta relació sentimental. La persona estimada transmet la sensació de ser reconeguda i necessitada.
  2. La parella es desestabilitza per motius diversos i l'auto-concepte del individu més centrat en la relació trontolla. Quan menys alternatives trobi aquest per al seu autoconcepte, més augmentaran els seus sentiments de cel, depressió i pensaments agressius o suïcides.
  3. El futur homicida te por, depressió, resignació o ràbia. Desenvolupa les primeres fantasies agressives contra si mateix o la seva parella. Aquesta fase no implica que les accions violentes es materialitzin.
  4. El futur homicida entra en una sensació de desesperació que li impedeix trobar solucions alternatives. En el llindar del crim, fracassen tots els mecanismes de domini i control i l'agressivitat predomina sobre la moral i els valors. Sovint el futur homicida domèstics manifesta indicis de desesperació i els primers actes agressius abans de cometre l'homicidi. Una observació atenta de tercers i oferir ajuda a les parelles amb problemes, pot prevenir finals tràgics.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Andreas Marneros. «Homicidas domésticos». Mente y cerebro, 54, Maig-Juny 2012, pàg. 76-80.
  2. Andreas Marneros. Intimizid- Die Tötung des Intimpartners: Ursachen, Tatsituationen und forensische Beurteilung. Stuttgar: Schattaueer Verlag, 2008, p. 236.  [1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violència domèstica Modifica l'enllaç a Wikidata