Violant d'Aragó i d'Hongria
De Viquipèdia
Violant d'Aragó (Saragossa 1236 - Roncesvalles, Navarra 1300) fou infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252 - 1284).
Llinatge [modifica]
Filla del comte de Barcelona i rei d'Aragó, Jaume I el Conqueridor i la seva segona dona, Violant d'Hongria. Era néta per línia paterna del comte-rei Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. El 26 de desembre de 1246 el seu pare la va casar, a la catedral de Valladolid, amb el rei Alfons X el Savi, sent la mare de:
- l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
- la infanta Berenguera de Castella (1253-v1284), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260
- la infanta Beatriu de Castella (1254 - 1280), casada amb Guillem V de Montferrat
- l'infant Ferran de la Cerda (1255 - 1275). Hereu al tron castellà, es casà el 1268 amb Blanca de França, filla de Lluís IX de França
- la infanta Elionor de Castella (1257 - 1275)
- l'infant Sanç IV de Castella (1258 - 1295), rei de Castella
- la infanta Constança de Castella (1258 - 1280), monja a Las Huelgas
- l'infant Pere de Castella (1260 - 1283)
- l'infant Joan de Castella (1262 - 1319)
- la infanta Isabel, morta molt jove
- la infanta Violant de Castella (1265 - 1296), casada amb Dídac López de Haro
- l'infant Jaume de Castella (1266 - 1284)
En el seu testament amb data 29 d'octubre de 1275, deixà patent la seva voluntat d'ésser enterrada al costat de la seva mare, en el monestir de Vallbona de les Monges, fet que no fou respectat sent enterrada al monestir de Roncesvalles.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violant d'Aragó i d'Hongria |
