Violant d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Violant d'Hongria Làscaris».


Violant d'Hongria

Comtessa Consort de Barcelona, Reina Consort d'Aragó, de València i de Mallorca
1235-1251 –  
Precedit per Elionor de Castella
Succeït per Teresa Gil de Vidaure
Dades biogràfiques
Naixement Árpád-házi Jolánta
1219
Esztergom
Defunció 9 d'octubre de 1251 (als 32 anys)
Osca
Dinastia Árpád Árpád
Pares Andreu II d'Hongria
Violant de Courtenay
Cònjuge Jaume el Conqueridor
Fills


Violant Árpád, en hongarès Árpád-házi Jolánta (Esztergom, Hongria, vers 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235 - 1251). El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant). (en llatí a 20 de febrer de 1241: nos Yoles, Dei gracia regina Aragonum, Mayoricarum et Valencie, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani)[1]

Ascendència[modifica | modifica el codi]

Violant pertanyia a la Casa reial d'Hongria (dinastia Árpád).

Genealogia simplificada de Violant d'Hongria:


 
Béla III d'Hongria
rei d'Hongria
(1172-1196)
*1148
†1196
 
 
 
Agnès d'Antioquia
(o de Châtillon)
=c. 1170
†c. 1184
 
Pere II de Courtenay
emperador llatí
de Constantinoble
(1216-1217)
†1219
 
 
 
Violant de Flandes
emperadriu llatina
de Constantinoble
(1217-1219)
†1219
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Andreu II d'Hongria
rei d'Hongria
(1205-1235)
*c. 1177
†1235
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Courtenay
=1215
†1233
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
* naixement
= matrimoni
† defunció
 
 
 
 
 
Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 

   

Núpcies i descendència[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de la Casa d'Árpád

El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor.[2] Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.

El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.

Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:

Activitat pública[modifica | modifica el codi]

Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.

Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre de 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.

Mort i enterrament[modifica | modifica el codi]

Violant morí de febres al santuari de Salas, prop d'Osca, el 1251. Probablement, les hi havia encomanat el seu fill menor, l'infant Ferran, el qual havia vetllat fins que morí.

Escollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges, del qual fou benefactora. El seu monument funerari, adossat al mur de la dreta del presbiteri, és d'una gran sobrietat. El sepulcre, alçat sobre dues pilastres decorades amb sengles creus patades d'or inscrites en cercles de gules, té la caixa de pedra rogenca i la coberta, a dues vessants, de pedra blanca. Les úniques ornamentacions són una creu patada al centre de la coberta, de les mateixes característiques que les de les pilastres però més gran i sense color, i tres escuts amb les armes reials del seu espòs al lateral visible i als dos extrems de la caixa.

Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276). Violant és l'únic membre de la dinastia Árpád les restes del qual romanen inviolades.

L'any 2002 el govern d'Hongria finançà la restauració del seu sepulcre amb 12.000 euros, però la comunitat monàstica denegà l'autorització per estudiar-ne l'interior.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

  • Estàtua de granit del segle XIII, que la representa dempeus, coronada i presentant els palmells de les dues mans. Catedral de Santiago de Compostel·la. L'atribució d'aquesta figura a Violant d'Hongria resta avui dia en una posició més que dubtosa. De tractar-se d'una reina Violant, podria ser la seva filla homònima, que es casà amb Alfons X de Castella. No sembla conservar-se cap imatge contemporània de Violant d'Hongria, ni tampoc fou representada en els anys posteriors a la seva defunció.

Posteritat[modifica | modifica el codi]

Té carrers dedicats, a partir del segle XIX, a Barcelona, Saragossa i a diferents ciutats dels països de l'antiga Corona d'Aragó.

Segons la llegenda romàntica, les fruites i verdures confitades que formen part del regal típic de la Mocadorada de Sant Donís, celebrada anualment a València per l'aniversari de la conquesta, tenen el seu origen en les fruites i hortalisses que els musulmans valencians van oferir a Jaume i Violant quan els rendiren la ciutat.

Els Gegants de Barcelona Ciutat reprodueixen les figures de Violant i Jaume I. La reina constitueix també un dels personatges principals de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló de la Plana.

A les Borges Blanques també hi trobem una geganta que representa la mateixa reina. Aquesta, duu un escut de la Dinastia Árpád a la part de la cintura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arxiu Jaume I: despeses de vestuari de Violant d'Hongria
  2. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Deixant de banda la bibliografia sobre Jaume I i el seu regnat, es poden consultar les següents publicacions:

  • Ll. Cerveró Martí, "El comte Dionís d'Hongria, senyor de Canals, al seguici de la reina Violant: la descendència de Dionís als regnes de València i d'Aragó", a Jaime I y su época: X Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1979), vol. 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1980, pp. 559-577.
  • A. de Fluvià Escorsa, "Hongria i Catalunya: set segles de bones relacions", Paratge, 14 (2002), 83-85.
  • F. Mateu i Llopis, "El Rex Hungarie y el Rex Valencie: sincronismos monetarios y sigilográficos en torno de doña Violante de Hungría", a Jaime I y su época: X Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1979), vol. 3, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1980, pp. 545-555.
  • F. Olivér-Brachfeld, Doña Violante de Hungría, reina de Aragón, Madrid-Barcelona, Ediciones de la Gacela, 1942 [trad. catalana: Violant d'Hongria, Barcelona, Associació Cultural Catalano-Hongaresa i de Relacions Culturals Hongria-Catalunya, 1991; trad. hongaresa: Árpád-házi Jolánta, Aragónia királyneja, Szeged, Anderle Ádám, 1993].
  • R. Pérez de Heredia Valle, La reina Doña Violante de Hungría: fragmentos de su vida y arraigo de su recuerdo en Castellón de la Plana, Castelló de la Plana, Fundación Dávalos-Fletcher, 2001.
  • M. C. Roca, Les dones de Jaume I, Barcelona, l'Esfera dels Llibres, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violant d'Hongria Modifica l'enllaç a Wikidata