Violant de Polònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Violant d'Hongria».
beata Violant de Polònia, o
Iolanda d'Hongria i de Merània

Imatge de la beata del s. XVI
princesa, religiosa
Nom secular Árpád-házi Jolan; polonès: Jolenta
Naixement 1235
Esztergom (Hongria)
Defunció 11 de juny 1298 o 1304
Gniezno (Polònia)
Enterrament Monestir de Gniezno
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Venerada des del s. XIII
Canonització 14 de juny de 1827, confirmació del culte, Roma per Lleó XII
Festivitat 11 de juny
Fets destacables Princesa d'Hongria, filla de Bela IV d'Hongria
Orde Monges dominiques
Iconografia Com a monja clarissa, amb un crucifix
Patronatge Arxidiòcesi de Gniezno, Kalisz, Gran Polònia; mares cristianes

Violant d'Hongria Làscaris o Iolanda de Polònia (Esztergom, Hongria, 1235Gniezno, Polònia, 11 de juny de 1298) va ser una princesa d'Hongria, monja clarissa, avui venerada com a beata per l'Església catòlica com a beata Iolanda o Elena d'Hongria.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Bela IV d'Hongria i Maria Làscaris, i germana de les santes Margarida d'Hongria i Cunegunda de Polònia, i neboda de santa Elisabet d'Hongria. De jove, fou enviada a Polònia, on s'educà amb la seva germana Cunegunda, casada amb el duc de Polònia. S'hi acordà el seu matrimoni amb Boleslau de la Gran Polònia, que tingué lloc en 1257. Durant el seu matrimoni, va destacar per la seva dedicació als necessitats i pobres, i com a benefactora de monestirs i hospitals. El seu marit, que li donava suport en aquestes obres, va rebre el sobrenom de el Pietós. Va quedar vídua en 1279.

Poc després, Violant, amb Cunegunda i una de les seves filles, es va retirar al monestir de clarisses que la segona havia fundat a Nowy Sącz. Arran d'una guerra en la zona, Violant va fundar en 1284 un nou monestir a Gniezno i hi marxà. Poc abans de morir (entre 1298 i 1304), acceptà ésser-ne abadessa.

Amb Boleslau, va tenir tres filles:

Veneració[modifica | modifica el codi]

Gravat de 1843 amb el convent de clarisses de Gniezno, tancat en 1837.

Va ésser proclamada beata en 1827; les seves germanes Cunegunda i Margarida van ésser canonitzades posteriorment.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]