Vipèrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vipèrids
Vipera aspis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Subordre: Serpentes
Infraordre: Alethinophidia
Família: Viperidae
Oppel, 1811
Sinònims
  • Viperae - Laurenti, 1768
  • Viperini - Oppel, 1811
  • Viperidae - Gray, 1825[1]

Els vipèrids (Viperidae) constitueixen una família que inclou quatre subfamílies de serps verinoses (escurçons, cròtals):


Característiques[modifica | modifica el codi]

La majoria de les espècies són extremadament verinoses; el seu verí té una acció principalment hemolítica. Els ullals inoculats són de tipus solenoglifus, és a dir, buits i amb un canal interior que s'ha desenvolupat a partir de l'aprofundiment progressiu del solc existent en altres famílies fins que s'han fos els marges d'aquest. Els ullals es poden alçar quan la serp obre la boca per atacar, i es pleguen de nou contra el sostre bucal quan tanca la boca, això permet que siguin molt llargs, arribant fins als 5 cm a l'escurçó del Gabon (Bitis gabonica).

Quant a la grandària, alguns crotalins americans arriben grans dimensions, com Lachesis que arriba a mesurar més de tres metres, però en general no són serps especialment llargues encara que sí poden ser molt corpulentes. No obstant això s'han tingut informes de Bothrops asper amb més de 3 m de longitud.

La majoria dels vipèrids són ovovivípars i la troballa d'embrions avançats dins de femelles d'escurçons i serps de cascavell pot haver originat la llegenda que aquests rèptils amaguen les seves cries i se les empassa quan se senten amenaçades, tal com ho fa Álvarez del Toro (1982).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vipèrid
  1. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
  • McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
  • Ojeda-Morales, U. M. 2002. Contribución al conocimiento de las serpientes venenosas de Tabasco, Tamaulipas y Veracruz, México. UJAT. México. 113 pág.
  • Klauber, L. M. 1997. Rattlesnake, their habits, life histories, and influence on mankind. University of California Press. U.S.A.
  • Álvarez del Toro, M. 1982. Los reptiles de Chiapas. Colección de libros de Chiapas, serie especial. México. 3ª ed. 248 p.
  • Sigala-Rodríguez, J. J. y J. Vázquez-Díaz. 1996. Serpientes venenosas de Aguascalientes. Cuaderno de Trabajo No. 56, serie de agricultura y recursos naturales. Gob. Del Estado de Aguascalientes. 33 p.