Viquipèdia:Articles d'anarquisme seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Anarquisme[modifica]
Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (en rus: Михаил Александрович Бакунин) va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.
Bakunin formava part d'una família aristocràtica, va iniciar la seva formació militar a l'acadèmia de Sant Petersburg, on arriba al grau d'oficial de la guàrdia imperial. No obstant això, decideix abandonar l'exèrcit i es trasllada a Moscou per a estudiar filosofia, decantant-se per l'idealisme alemany. Cinc anys després recorre les principals capitals europees, coneixent pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participà activament en les revolucions del 48 i 49 de París i Alemanya, fins que el detenen a Àustria, després del fracàs de Dresden, el condemnen a mort, però la pena no es duu a terme.
{{Article_d'anarquisme_01}} - discussió - modifica - historial
Joan Peiró i Belis, anarquista català, nat el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Secretari general de la CNT el 1922, fou ministre d'Indústria durant el govern de Largo Caballero en la II República.
Als 8 anys començà a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i a escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament altres companys fundà la Cooperativa del Vidre de Mataró, que mai abandonaria.
{{Article_d'anarquisme_02}} - discussió - modifica - historial
L'anarcosindicalisme és un mitjà d'organització i un mètode de lluita i d'acció directa dels treballadors que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en els del sindicalisme revolucionari. S'inspira en fonts essencialment federalistes i anarquistes i, amb neta actuació revolucionària i clara orientació llibertària en la pràctica, tendeix constantment a conquistar les màximes millores, en tots els sentits, per a la classe obrera, amb l'intenció de la seva integral emancipació la supressió de tot gènere d'explotació i d'opressió de l'home pel seu semblant o per una institució qualsevol, i al mateix temps lluita per l'abolició de tot capitalisme i de tota forma d'Estat.
{{Article_d'anarquisme_03}} - discussió - modifica - historial
El comunisme llibertari, també conegut com anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest. El comunisme llibertari és una branca concreta del socialisme llibertari. L'anarcocomunisme fou ideat inicialment a Itàlia durant la Primera Internacional, per Carlo Cafiero, Errico Malatesta, Andrea Costa i altres ex-republicans de Mazzini. Les seves idees no eren gaire diferents de l'anarquisme individualista (Max Stirner) i el mutualisme de Pierre-Joseph Proudhon fins després de la mort de Mikhaïl Bakunin.
{{Article_d'anarquisme_04}} - discussió - modifica - historial
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada a Barcelona el 1911. Fou una de les organitzacions sindicals més importants a Espanya fins al final de la Guerra Civil espanyola. La CNT és l'hereva directa de la Solidaridad Obrera (1907 - 1911), un sindicat d'àmbit català que agrupava unitàriament tot el sector tèxtil de Catalunya i que a la pràctica actuava com una central sindical.
{{Article_d'anarquisme_05}} - discussió - modifica - historial
Emma Goldman (Kaunas, 27 de juny de 1869-Toronto, 14 de maig de 1940) fou una anarquista nord-americana. D'origen lituà, va emigrar als Estats Units als 17 anys i d'allà va ser deportada a Rússia durant la Revolució Soviètica. Passà uns anys al sud de França, on escrigué la seva autobiografia "Vivint la meva vida". Col·laborà amb el Govern Espanyol Republicà durant la Guerra Civil espanyola.
{{Article_d'anarquisme_06}} - discussió - modifica - historial
Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 1853 - Roma, 1932), teòric i activista anarquista italià. Deixeble de Mikhaïl Bakunin i Carlo Cafiero. Fou d'ençà els primers anys del segle XX una de les personalitats més conegudes i respectades del moviment anarquista, del qual n'era un garant ortodox. El seu activisme polític comença als 17 anys, quan s'interessa per la Internacional i el socialisme antiautoritari. El 1872 coneix a Mikhaïl Bakunin, de qui es considerarà el seu alumne. Posteriorment, Malatesta inicia un període de viatges amb la finalitat de participar en diferents agitacions socials.
{{Article_d'anarquisme_07}} - discussió - modifica - historial
Louise Michel (Vroncourt-la-Côte, Haute-Marne, 29 de maig de 1830 - Marsella, 9 de gener de 1905) fou una destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París, va ser també escriptora, poetessa i educadora. Va ser la primera en enarborar la bandeja negra, que sota el seu impuls, es va convertir en el símbol del moviment anarquista.
{{Article_d'anarquisme_08}} - discussió - modifica - historial
Nestor Ivanovich Makhno (en ucraïnès, Нестор Іванович Махно, 27 d'octubre, 1889 - 25 de juliol, 1934) fou un revolucionari anarquista d'Ucraïna que es va negar a unir-se als bolxevics desprès de la Revolució d'Octubre.
Makhno perteneixia a una familia de camperols pobres i el seu pare va morir poc després que ell nasques, per això va haver de contribuir al manteniment de la seva familia (la seva mare i quatre germans molt joves) als 7 anys feia feina de pastor de vaques i ovelles a l'estiu i anava a l'escola local a l'hivern. Després de rebre una petita instrucció, als 12 anys va començar a fer feina com a peó a les granjes dels colons alemanys que proliferaven en aquella època a Ucraïna. Des d'aquell moment ja va començar a compartir el seu odi cap a les injusticies comeses pels senyors i patrons amb un grup de peons i camperols.
{{Article_d'anarquisme_09}} - discussió - modifica - historial
Buenaventura Durruti Dumange ( Lleó, 14 de Juliol de 1896–Madrid, 20 de novembre de 1936 ) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Nascut a Lleó, va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic-ajustador i va treballar en el sector ferroviari.En 1917 la Unió General de Treballadors (UGT) va organitzar una vaga on Durruti va participar activament. El govern va cridar a l' exèrcit per suprimir la vaga, on van morir 17 treballadors, 500 persones resultaren ferides i 2000 empresonades sense judici. A causa d'açò, va haver d'exiliar-se a França.
{{Article_d'anarquisme_10}} - discussió - modifica - historial
Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de 1809, Besançon, França – 19 de gener de 1865, Passy-lès-Paris, França) fou un dels pares de l'anarquisme modern.
Actiu combatent contra el poder i l'Estat, Proudhon fou un dels màxims ideòlegs dels nous socialismes que succeïren els corrents historiogràficament anomenats de "socialisme utòpic". Ensems amb Karl Marx – amb el qual tingué en un principi una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle xix: l'anarquisme.
{{Article_d'anarquisme_11}} - discussió - modifica - historial
El príncep Piotr Alekséyevich Kropotkin (En rus: Пётр Алексе́евич Кропо́ткин) (9 de desembre de 1842 - 8 de febrer de 1921) va ser geògraf, a part de pensador polític rus, sent considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, on va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Kropotkin va néixer en Moscou el 21 de desembre de 1842, va estudiar en Sant Petersburg i va servir en l'Exèrcit rus des de 1862 fins a 1867. Durant aquest període, va dirigir dues expedicions successives a Sibèria i Manxúria, respectivament, (on coneix a antics companys de Mikhaïl Bakunin i llegeix a Proudhon) que van proporcionar coneixements geogràfics de gran valor a més de fer una gran contribució científica sobre el desglaç.
{{Article_d'anarquisme_12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs