Viquipèdia:Articles seleccionats/abril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats d'abril[modifica]

Taquilles del festival suecà

El Cinema Internacional de Merda de Sueca, abreujat CIM Sueca, és un festival de cinema independent de sèrie B, especialitzat en produccions de baix pressupost, en el qual està permés interactuar durant les projeccions: cridar, insultar i fins i tot tirar objectes a la pantalla; el públic, a més, atorga per votació els premis tant a les millors com a les pitjors peces.

La primera edició tingué lloc els dies 13, 14 i 16 de setembre de 2012 al claustre de la Biblioteca Suecana, amb la projecció de trenta audiovisuals seleccionats entre cent quinze peces rebudes de diferents països. En la convocatòria de la quinta edició (2016), l'organització eliminà el jurat professional i conferí a la votació del públic la concessió de tots els guardons, als quals se n'afegiren un a la millor peça en valencià i un altre als efectes especials més imaginatius.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Antoni Tàpies i Puig

Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre del 19236 de febrer de 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l'art català. Va ser un dels principals exponents a nivell mundial de l'informalisme, i està considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle xx. L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

L'obra de Tàpies tingué una gran valoració a nivell internacional. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). El rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d'abril del 2010 el títol de Marquès de Tàpies.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Rorqual blau adult a l'est de l'oceà Pacífic.

El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai. El seu cos llarg i esvelt pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. La seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.

Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle XX. Els baleners les caçaren gairebé fins a l'extinció durant més de 40 anys, fins que la comunitat internacional les protegí el 1966. Un informe del 2002 estimà que hi havia entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus arreu del món.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Bombardeig a Nagasaki

Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van tenir lloc el 6 i el 9 d'agost de 1945 per iniciativa dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoraren la Declaració de Potsdam. El bombardeig atòmic va estar precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945.

El nombre de morts és difícil de precisar i només se n'han pogut fer estimacions. El Departament d'Energia dels Estats Units (DOE) avançà la xifra de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Jinmeiyō kanji

El jinmeiyō kanji és una llista de 983 caràcters xinesos, creats com a un grup suplementari dels caràcters que poden ser usats de manera legal per registrar noms propis al Japó, complementària a la llista de "caràcters usats comunament" o jōyō kanji, que es refereix als caràcters d'ús quotidià al Japó.

Com a regla principal, els noms propis japonesos que es registren poden contenir solament caràcters del jōyō kanji (que es llegeixen com a noms usats del mètode nanori), jinmeiyō kanji, katakana i hiragana. Al Japó s'ensenya el jinmeiyō kanji a partir de l'educació secundària, i es requereix experiència en aquest, el Nivell 2 del Kanji kentei, un examen de suficiència en el coneixement dels kanjis.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


La Seu Vella des de Cappont

La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La catedral s'ubica al centre històric de la població. S'inscriu dins de l'estil romànic, encara que les seves cobertes són de creueria ogival gòtica. Les portes de sant Berenguer, l'Anunciata i dels Fillols són una mostra de l'anomenada Escola de Lleida. La catedral va ser donada per acabada fins a la construcció del cimbori i la coberta de les naus el 1286 i va quedar enllestida totalment al segle xv, amb la construcció del campanar i l'acabament de la porta dels Apòstols.

El fenomen a Catalunya és la persistència, sobretot al nord del país, de les formes de l'art romànic fins el segle xiii, aquest fet ha donat els resultats de les estructures arquitectòniques de la catedral de Lleida, anomenant-se com un període de transició, per la qual cosa es pot definir com una catedral romànica amb la monumentalitat gòtica.

View from east of La Seu Vella, old cathedral and bishop's buildings (1286) and fortress (1707) on Turó de la Seu Vella in Lleida (Photo 2017)

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Rèplica d'un crani de Velociraptor mongoliensis

Velociraptor és un gènere de dinosaure teròpode dromeosàurid que existí, aproximadament, entre fa 83 i 70 milions d'anys, durant el Cretaci superior. Actualment només se'n reconeixen dues espècies, tot i que se n'hi assignaren altres en el passat. L'espècie tipus és Velociraptor mongoliensis; se n'han trobat fòssils a Mongòlia Interior i Exterior, al centre d'Àsia. Una segona espècie, Velociraptor osmolskae, fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Mongòlia Interior.

Tot i ser més petit que altres dromeosàurids com Deinonychus o Achillobator, aquest dinosaure de la mida d'un gall dindi compartia molts trets anatòmics amb ells. Era un carnívor bípede i emplomallat, amb una cua rígida i llarga, i una gran urpa en forma de falç a cada pota posterior, que es creu que era utilitzada per matar les seves preses.

Velociraptor, a vegades abreujat a "raptor", és un dels gèneres de dinosaure més familiars al gran públic a causa del seu paper prominent a la saga de pel·lícules de dinosaures Parc Juràssic.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Pablo Picasso, 1962

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre del 1881Mogins, 8 d'abril del 1973), conegut com a Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, és un dels pintors més reconeguts del segle xx. És conegut, sobretot, per haver fundat el cubisme, juntament amb Georges Braque. Va treballar també la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Durant el seu recorregut estilístic, Picasso va tocar moviments diversos, com el modernisme, el surrealisme, el cubisme i l'expressionisme, aquest darrer clarament influït per la Guerra Civil espanyola —en la qual es va comprometre amb els republicans— i la Segona Guerra Mundial.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


El senyor dels anells: El retorn del rei és una pel·lícula del 2003 dirigida per Peter Jackson, basada en el segon i tercer llibre de J. R. R. Tolkien El Senyor dels Anells i la pel·lícula que conclou la trilogia, després d'El senyor dels anells: La germandat de l'anell (2001) i El senyor dels anells: Les dues torres (2002). Va ser estrenada el 17 de desembre del 2003 i es va convertir en un dels èxits de recaptació més gran de tots el temps. A l'edició 76 de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va guanyar els onze Òscars als quals havia estat nominada.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Pancarta a favor de la consulta a la diada de Barcelona 2009

La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans, va ser una consulta d'àmbit municipal no vinculant impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) que se celebrà el 13 de setembre de 2009 a la localitat d'Arenys de Munt (Maresme). En aquesta consulta es formulà, exclusivament als veïns d'aquesta vila, la pregunta següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Hi van poder votar els immigrants i els joves majors de setze anys, sectors no inclosos en els altres comicis.

El "sí" a favor de la independència va guanyar amb un 96,2% de vots a favor. La participació a la població va ser del 41,0%.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


La batalla de Montjuïc de 1641 per Pandolfo Reschi

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, sis mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

La batalla és un dels episodis de la Guerra dels Segadors i s'hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez. La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Pierre de Fermat, matemàtic

En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser. Aquest resultat de vegades s'anomena simplement teorema dels dos quadrats o també teorema de Fermat de Nadal.

S'inscriu en la llarga història de la representació de nombres com a suma de quadrats que es remunta a l'edat antiga. Fou expressat de forma explícita per Pierre de Fermat al segle xvii, però la primera prova publicada coneguda és l'obra de Leonhard Euler, un segle més tard. La seva demostració no tanca pas els interrogants. En el transcurs dels segles posteriors es proposaren noves proves i diverses generalitzacions. Aquestes contribucions han jugat un paper important en el desenvolupament de la teoria algebraica dels nombres.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Rodoreda en una foto d'estudi feta a Ginebra al decenni de 1960

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Estany de Puigcerdà, capital de la Baixa Cerdanya

L'art romànic de la Baixa Cerdanya es dóna principalment a l'arquitectura religiosa de les seves esglésies. Es té notícies de moltes d'elles gràcies a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell on consta una llista de seixanta-vuit parròquies, esglésies i viles de la Cerdanya, que foren assignades en dot a Santa Maria d'Urgell. Fins al 1802, del bisbat d'Urgell depenien els pobles de la Cerdanya. Més tard la divisió provincial espanyola del 1833 va trencar administrativament la comarca.

Les característiques arquitectòniques principals de les esglésies són la simplicitat estructural i les dimensions reduïdes. Aquest art arquitectònic desenvolupat a Catalunya a voltants del segle x fou anomenat per Puig i Cadafalch com el primer romànic amb corrents artístics procedents de França i Itàlia.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Autoretrat de Leonardo

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Leonardo de Vinci sovint ha estat descrit com l'arquetip i el símbol de l'home del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una gran força creativa. Ha estat considerat com un dels pintors més destacats de tots els temps i potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents. Dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades, i el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Rata mesquera

La rata mesquera o ondatra (Ondatra zibethicus), l'única espècie del gènere Ondatra, és un rosegador semiaquàtic de mida mitjana nadiu de Nord-Amèrica, i introduït a parts d'Europa, Àsia i Sud-amèrica. La rata mesquera viu en zones humides i és un animal amb molt d'èxit en una àmplia varietat de climes i hàbitats. Té un paper important a la natura i és una font d'aliments i pelatge per als humans, a més de ser una espècie introduïda a gran part del seu àmbit de distribució actual.

La rata mesquera és l'espècie més gran de la subfamília dels arvicolins, que inclou 142 altres espècies de rosegadors, majoritàriament talpons i lèmmings. Les rates mesqueres són anomenades "rates" en un sentit general perquè són rosegadors de mida mitjana amb un estil de vida adaptable i una dieta omnívora. Tanmateix, no són "rates autèntiques", és a dir, membres del gènere Rattus.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Andy Warhol

Llaunes de sopa Campbell's (originalment en anglès Campbell's Soup Cans), també coneguda com a 32 llaunes de sopa Campbell's, és una obra d'art produïda el 1962 per l'artista nord-americà Andy Warhol. Consisteix en trenta-dos llenços, cadascun de 50,8 cm d'alçada i 40,6 cm d'amplada, en els quals hi ha pintada una llauna de sopa Campbell's que reprodueix cadascuna de les varietats de sopa enllaunada que la companyia oferia en aquella època. El suport de Campbell's Soup Cans respecte dels temes de cultura popular va ajudar l'art pop a instal·lar-se com un moviment artístic de transcendència.

Per a Warhol, pintor i director de cinema, aquesta obra va constituir la seva primera exposició individual en una galeria d'art com a artista professional. L'obra, exposada per primera vegada a la galeria Ferus de Los Angeles, va marcar el debut de l'art pop a la costa oest dels Estats Units.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Imatge presa per la Sonda Galileu

(243) Ida és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal. Va ser descobert el 29 de setembre del 1884 per Johann Palisa i rebé el nom d'una nimfa de la mitologia grega. Posteriors observacions telescòpiques classificaren l'asteroide Ida com a un asteroide de tipus S, el tipus més nombrós en el cinturó interior d'asteroides. El 28 d'agost del 1993, Ida va ser visitat per la nau espacial Galileu, amb destinació a Júpiter. Va ser el segon asteroide visitat per una nau espacial i el primer que es va descobrir que tenia un satèl·lit, anomenat Dàctil.

Igual que tots els asteroides del cinturó principal, l'òrbita d'Ida es troba entre els planetes Mart i Júpiter. El seu període orbital és de 4,84 anys, i el seu període de rotació de 4,63 hores. Ida té un diàmetre mitjà de 31,4 quilòmetres. És de forma irregular i allargada.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


L'Uruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai, és un Estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d'Entre Ríos i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d'uns 176.220 km², dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després de Surinam, i el catorzè més gran d'un total de 36 països i territoris americans. La seva població és d'uns 3.510.386 habitants, i la capital i ciutat més gran és Montevideo.

Segons les Nacions Unides és el país de Llatinoamèrica amb el nivell d'alfabetització més alt, i és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és un museu d'art a la ciutat de Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins al segle xx.

El MNAC és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Administració General de l'Estat. Al patronat del museu hi estan representades, a més de les administracions públiques, els particulars i les entitats privades que hi col·laboren.

La seu principal és al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de la Garrotxa a Olot i el museu Cau Ferrat de Sitges, la gestió dels quals és independent i la seva titularitat recau en els respectius ajuntaments.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Von Richthofen

Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 – cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de la Luftstreitkräfte. És considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial; està oficialment acreditat amb 80 victòries.

Heroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una família aristocràtica i, per tant, tenia molts familiars de renom. És internacionalment conegut com el Baró Roig.

Quasi 100 anys després que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, però encara continua despertant l'interès de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets més misteriosos de la Primera Guerra Mundial.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Miguel de Cervantes Saavedra. Retrat atribuït a Juan de Jáuregui

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 de setembre de 1547Madrid, 22 d'abril de 1616; fou enterrat el 23, data en què es commemora la seva mort) va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la, popularment denominada El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès. En homenatge a l'autor, el seu rostre figura a les monedes de fracció d'euro (10, 20 i 50 cts.) encunyades a Espanya.

La seva obra més emblemàtica és Don Quixot de la Manxa, una novel·la escrita en dues parts que narra les aventures de l'hidalgo Alonso Quijan i el seu escuder, Sanxo Pança, per terres de Castella.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu ubicat a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu 14è fill.

És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici. Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.

El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les Set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el suport de la UNESCO.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Un caçador europeu amb un rinoceront de Java mort (1895)

El rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus) és un membre de la família dels rinoceròtids i un dels cinc rinoceronts vivents. Pertany al mateix gènere que el rinoceront de l'Índia i té una pell en mosaic similar que s'assembla a una armadura; tanmateix, amb una llargada de 310-320 centímetres i una alçada de 140-170 centímetres, és més petit que el rinoceront de l'Índia i té una mida més similar a la del rinoceront negre. La banya, de menys de 25 cm, és més petita que en la resta d'espècies de rinoceront.

El rinoceront de Java pot viure aproximadament 30-45 anys en estat salvatge. Històricament, habitava en jungles de terres baixes, herbassars humits i grans planes inundables. És essencialment solitari, i sol evitar els humans, tot i que ataca si se sent amenaçat.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Estació del Metro de Londres

El Metro de Londres (popularment conegut com the Tube) és un sistema de metro o ferrocarril metropolità de trànsit ràpid del Gran Londres (regió metropolitana de Londres) i algunes àrees properes com Essex, Hertfordshire i Buckinghamshire a Anglaterra (Regne Unit). El primer tram es va obrir el 1863, de manera que es va convertir en la primera xarxa de metro del món, i el 1890, en la primera a utilitzar trens elèctrics. Habitualment és anomenat el tub (the Tube) per la forma que tenen els túnels, tot i que el 55% de la xarxa no és subterrània.

El metro té 270 estacions i aproximadament 400 km de vies (250 milles). És la xarxa de metro més extensa del món pel que fa a quilómetres de vies i nombre d'estacions. El 2007 es van registrar mil milions de passatgers. El mapa del metro, amb el seu esquema de disseny no geogràfic i de codi de colors de línies, es considera un disseny clàssic, i molts altres mitjans de transport de tot el món han estat influenciats per aquest.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Processos de bioremediació vegetal

La bioremediació de residus radioactius o bioremediació de radionúclids és una aplicació de la bioremediació que es basa en la utilització d'agents biològics —bacteris, plantes i fongs naturals o modificats genèticament— per a catalitzar reaccions químiques que permetin la descontaminació de llocs afectats per radionúclids. Aquestes partícules radioactives són productes secundaris generats com a conseqüència d'activitats relacionades amb l'energia nuclear i constitueixen un problema de contaminació i radiotoxicitat (amb conseqüències ecològiques i sanitàries greus) a causa de la seva naturalesa inestable d'emissió de radiacions ionitzants.

Les espècies que participen en aquests processos tenen la capacitat d'incidir en propietats dels radionúclids com la solubilitat, la biodisponibilitat i la mobilitat accelerant la seva estabilització. Actualment les tècniques de bioremediació d'espais mediambientals com sòls, sediments i aigües contaminats per radionúclids són diverses i s'estan erigint com una alternativa ecològica i econòmica als procediments tradicionals.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Manhattan vist des de l'Empire State Building el gener del 2005

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York, als Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent. És el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual és entre les aglomeracions urbanes més grans del món. Durant més d'un segle ha estat un dels principals centres mundials de comerç i finances. Nova York està considerada com una ciutat global a causa de les seves influències a nivell mundial en els mitjans de comunicació, en la política, en l'educació, en l'entreteniment i en la moda. La influència artística i cultural de la ciutat és de les més fortes del país; a més a més, s'hi troba la Seu de les Nacions Unides, la qual cosa la converteix en un important punt de relacions internacionals.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Esquema d'una cèl·lula animal, amb els orgànuls i altres components subcel·lulars

El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana. Consisteix en una emulsió col·loïdal molt fina d'aspecte granulós, el citosol o hialoplasma, i una diversitat d'orgànuls cel·lulars que tenen diferents funcions.

La seva funció és contenir els orgànuls cel·lulars i contribuir al seu moviment. El citosol és el lloc on es produeixen molts dels processos metabòlics de la cèl·lula.

El citoplasma a vegades es divideix en una regió externa gelatinosa, propera a la membrana i implicada en el moviment cel·lular, que s'anomena ectoplasma i una part interna més fluïda que rep el nom d'endoplasma, que és on es troben la majoria d'orgànuls. El citoplasma es troba tant a les cèl·lules procariotes com a les eucariotes i s'hi troben dissolts diversos nutrients que han aconseguit travessar la membrana cel·lular.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya

L'Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya (en alemany: Freie Vereinigung Deutscher Gewerkschaft; abreujat FVdG; el seu nom també es podria traduir com a Lliure Associació de Sindicats d'Alemanya o Aliança Lliure Alemanya de Sindicats) fou una federació sindical al Segon Imperi Alemany i a començaments de la República de Weimar. Va ser fundada el 1897 a Halle amb el nom de Vertrauensmänner-Zentralisation Deutschlands (Centralització de Representants d'Alemanya) com l'organització coordinadora nacional del moviment localista d'aquell moment del moviment obrer alemany, i va existir fins l'any 1919, en què es va unir amb altres sindicats alemanys per a formar el Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya, il·legalitzat i dissolt en 1933 per Adolf Hitler.

vista en solitari - discussió - modificació - historial


Vista exterior amb el pòrtic i torre barrocs i els absis romànics

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida. Roda és la localitat espanyola més petita amb una seu catedralícia, si bé deixà de ser seu episcopal l'any 1851 i actualment només és el centre parroquial obert al culte.

L'edifici data dels segles xi i xii, encara que fou objecte d'importants reformes en el segle xviii, en què es construí el pòrtic sud i la torre que destaca en aquesta façana. Es conserva el sepulcre de Sant Ramon de Roda, qui fou bisbe de Roda-Barbastre, i l'urna funerària de Sant Valeri, bisbe de Saragossa.

Fou declarada Monument Nacional el 1924. El seu valor històric i cultural l'ha fet esdevenir un punt d'atracció turística.

vista en solitari - discussió - modificació - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs