Viquipèdia:Articles seleccionats de Biotecnologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles destacats del Portal:Biotecnologia[modifica | modifica el codi]

Gel de SDS-PAGE

L'electroforesi en gel són un grup de tècniques emprades pels científics per separar molècules, basades en les seves característiques físiques tals com la mida, la forma o el punt isoelectric. Els gels d'electroforesi són normalment realitzats amb propòsits analítics, però també tenen molta utilitat com a tècnica preparativa per a purificar parcialment molècules abans d'emprar altres tècniques com l'espectrometria de massa, LA PCR, la clonació, la seqüenciació d'ADN o a transferències immunes per a la posterior caracterització.

La primera part, gel, fa referència a la matriu emprada a separar les molècules. En molts casos el gel és un polímer entrellaçat amb una densitat de poros que pot ser controlada en la creació del gel. En separar proteïnes o petites seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) el gel sol ser fet per diferents concentracions d'acrilamida.

Continuació...Arxiu


{{Gener_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Escherichia coli

L'Escherichia coli (habitualment abreujada com a E. coli) és una de les principals espècies de bacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-ih ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments. La seva presència en l'aigua subterrània és un indicador comú de la contaminació fecal ("Entèric" és un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins. "Fecal" és l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqüència s'empra coma sinònim d'"entèric.") El nom prové del seu descobridor, Theodor Escherich. Pertany a la família dels Enterobacteriaceae, i és emprada com a organisme model per als bacteris en general.

Continuació...Arxiu


{{Febrer_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Lactosa sencera i hidrolitzada

L'operó lac és un operó requerit per al transport i metabolització de la lactosa en l' Escherichia coli i alguns altres bacteris entèrics. Consisteix en tres gens estructurals adjacents, un promotor, un terminador, i un operador. L'operó lac està regulat per diversos factors incloent-hi la disponibilitat de glucosa i de lactosa. La regulació genètica de l'operó lac va ser el primer mecanisme regulatori en ser elucidat en tota la seva magnitud i és sovint emprat com a exemple canònic de la regulació gènica en procariotes.

L'operó lac consisteix en tres gens estructurals, un promotor, un terminador, i un operador. Els tres gens estructurals són: lacZ, lacY, i lacA. El lacZ codifica per a la β-galactosidasa (LacZ), un enzim intracel·lular que hidrolitza el disacàrid de lactosa en glucosa i galactosa.

Continuació...Arxiu


{{Març_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


El dr. Venter a la dreta (2004)

En John Craig Venter (nascut el 14 d'octubre del 1946 a Salt Lake City) és un biòleg i home de negocis estatunidenc. Va començar la seva carrera acadèmica col·legi comunitari del College of San Mateo (Califòrnia), després d'allistar-se a la marina dels Estats Units en la Guerra del Vietnam. En tornar va obtenir la llicenciatura de bioquímica el 1972 i el doctorat en filosofia i farmacologia el 1975, ambdós de la Universitat de Califòrnia, San Diego. Després de treballar a la Universitat de Buffalo, de Nova York va ingressar al National Institutes of Health el 1984.

Continuació...Arxiu


{{Abril_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


L'ovella Dolly

L'ovella Dolly (5 de juliol de 199614 de febrer del 2003), va ser el primer mamífer en ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997.

L'ovella va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor a Dolly Parton degut a la cèl·lula de gràndula mamària a partir de la qual va ser clonada. La tècnica es va fer famosa ja que el seu naixement es devia a una transferència nuclear de cèl·lula somàtica, en la qual és inserit un nucli en un oòcit denucleat que és fusionat i esdevé un embrió. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvèrsia que encara perdura fins avui.

Continuació...Arxiu


{{Maig_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Cèl·lules mare embrionàries de ratolí

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substitiunt altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Els investigadors creuen que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.

Continuació...Arxiu


{{Juny_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Gerra plena de cervesa

La cervesa és una beguda molt antiga producte de la fermentació de l'ordi. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca.

Per extensió, la cervesa és qualsevol beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals. Històricament la cervesa era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics, ibers (Vas cerveser segle III aC de ceràmica ilergeta de Gebut, Soses) datada almenys des del 4000 aC. La cervesa pot ser diferent segons el lloc on es fa (tipus, gust, color) a causa dels ingredients emprats per fer-la.

Sembla ser que les cerveses primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, el Papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), els egipicis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient s'usaba arròs i també bambú.

Continuació...Arxiu


{{Juliol_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Tumor creat per l'Agrobacterium tumefaciens

L'Agrobacterium tumefaciens és una espècie de bacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotiledònies (Smith et al., 1907). Els causa inserint una seqüència d'ADN (coneguda com a ADN-T, nom que ve de ADN i transferència) en la cèl·lula de la planta, en una regió semi aleatòria del genoma.

L' Agrobacterium és un alfa proteobacteri de la família Rhizobiaceae, que inclou els simbionts fixadors de nitrogen dels llegums. A diferència d'aquests, però, les tumoracions produïdes per l' Agrobacterium són parasitàries i no beneficien la planta. L'ampla varietat de plantes afectades per l' Agrobacterium el converteix en una gran preocupació per a la indústria agrícola (Moore et al., 1997).

Cal fer notar que l' Agrobacterium no és l'única ni la més comuna font de calls en les plantes. Molts altres estan causats per larves d'insecte que secreten hormones de creixement vegetals i tenen el mateix efecte.

Continuació...Arxiu


{{Agost_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Proteïna DICER

L'siRNA (de l'anglès, small interfering RNA, petit ARN d'interferència), és una seqüència d'uns 20-25 nucleòtids d'ARN que juga una varietat de papers en biologia. El més notable és el mecanisme d'intereferència (ARNi) on l'siRNA interefereix l'expressió d'un gen específic. Tot i que que l'article s'estén llargament en els mecanismes de l'ARNi de l'siRNA, cal fer notar que aquest té papers adicionals com per exemple com a un mecanisme antiviral o en adoptar la forma estructural de la cromatina del genoma; la complexitat d'aquests mecanismes estan tot just essent elucidats. Els siRNA varen ser descoberts primerament per el grup d'en David Baulcombe a Norwich, Anglaterra, com a part d'un gen silenaciador post transcripcional (PTGS) en plantes. Poc després d'això, el 2001, els si RNA es van mostrar capaços d'induir el sistema de l'ARNi en cèl·lules de mamífer. Aquest descobriment va portar a un gran interès en l'investigació biomèdica de l'ARNi com a fàrmac o vacuna.

Continuació...Arxiu


{{Setembre_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Compost

El compost és el producte de la descomposició de matèria orgànica mitjançant la fermentació. Té un alt contingut en humus i s'empra com a adob en l'agricultura i va ser estudiat pel químic alemany Justus von Liebig.

El compost és un subproducte utilitzat com a fertilitzant, el qual ajuda significativament a l'agricultura i floricultura en terrenys amb significativa pobresa proteica.

Per una altra part, implica una solució estratègica a la problemàtica plantejada per les grans concentracions urbanes, amb els seus residus sòlids orgànics domiciliaris (per exemple, restes de menjar).

En moltes comunitats, el compost és produit en quantitats petites amb la fi de reduir els residus generats, estalviant-se l'ús de tecnologies i procediments que no sempre es duen bé amb els recursos naturals i el medi ambient, i que a més tenen un cost elevat

Continuació...Arxiu


{{Octubre_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Biorecator

Un bioreactor (en el camp de l'enginyeria química també se'ls anomena fementadors, nom que des de la vessant biològica només s'aplica als bioreactors sense airejar) és un recipient o sistema que manté un ambient biològicament actiu. En alguns casos, un bioreactor és un recipient en què es duu a terme un procés químic que involucra organismes o substàncies bioquímicament actives derivades dels dits organismes. Aquest procés pot ser aeròbic o anaeròbic. Aquests bioreactors són comunament cilíndrics, variant en grandària des d'alguns mil·lilitres fins a mils de metres cúbics i són usualment fabricats d'acer inoxidable havent-hi també de vidre o plàstic. En la indústria alimentària n'arriba a haver de fusta, i en l'obtenció de proteïnes recombinants s'arriba a considerar un bioreactor una planta o un animal sencer.

Continuació...Arxiu


{{Novembre_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Fitxer:Carotenoid.PNG

L'arròs d'or és una varietat d'arròs (Oryza sativa) produïda a través de la modificació genètica per a la biosíntesi dels precursors del beta-carotè (pro-vitamina A) en la part mengívola de la planta. Els detalls científics van ser publicats per primera vegada el 2000 al Science. L'arròs d'or va ser desenvolupat com a un aliment reforçat per ser distribuit en àries on hi ha una mancança de Vitamina A en la dieta. El 2005, es va anunciar una nova varietat anomenada arròs d'or 2, que produeix 23 vegades més beta-carotè que la varietat original. Cap de les dues varietats es troba disponible per al consumm humà.

Tot i que l'arròs d'or es va desenvolupar com a una eina humanitària ha trobat una ferma oposició per part de col·lectius activistes en defensa del medi ambient i anti-globalització.

Continuació...Arxiu


{{Desembre_article_de_Biotecnologia}} - discussió - modifica - historial


Articles de moment no inclosos[modifica | modifica el codi]

Hi ha molts més articles que podrien ser inclosos. Si s'arribès al número de 40 llavors es podrien canviar les plantilles per a què mutessin cada setmana (amb la variable {{CURRENTWEEK}}. De moment, però es llisten aquí fins que s'arribi a aquest nombre.


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs