Viquipèdia:Tecnologia/Articles seleccionats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Roda de molí

Energia hidrològica o energia hidràulica és la que prové de l'aprofitament de l'energia mecànica de la caiguda de l'aigua. Des de temps molt antics s'han bastit molins hidràulics la peça de treball dels quals era moguda per la força d'un corrent d'aigua. Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cinètica de l'aigua s'ha transformat en energia elèctrica en una instal·lació anomenada central hidroelèctrica. Per a poder aprofitar l'aigua amb finalitats de producció d'energia es necessita establir un circuit hidràulic composat per l'obra de presa (dic si és molt gran) que faci de barrera a l'aigua i els canals d'entrada, de conducció forçada i de sortida d'aigua. L'aigua es derivada i a pressió fins la central, on fa girar les turbines que fan girar els alternadors, els quals, en voltar, generen l'energia elèctrica.


{{Article_de_tecnologia_de_gener}} - discussió - modifica - historial


Satèl·lit artificial durant l'inspecció prèvia al llançament

Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest. Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció.


{{Article_de_tecnologia_de_febrer}} - discussió - modifica - historial


Bombeta d'incandescència
Bombeta d'incandescència

Una bombeta d'incandescència, llum d'incandescència, o làmpada d'incandescència, anomenada normalment bombeta, és un llum elèctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric. El 1878 va ser patentada per Thomas Alva Edison qui, desprès d'experimentar amb més de mil materials diferents, aconseguí industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. El simbolisme de la bombeta s'associa a tenir una idea o una ocurrència des de llavors.


{{Article_de_tecnologia_de_març}} - discussió - modifica - historial


Tren d'alta velocitat en l'estació de Lleida.
Tren d'alta velocitat en l'estació de Lleida.

Un tren, en transport ferroviari, o, més tècnicament, el ferrocarril, consisteix en alguns vehicles sobre rails que poden ser capaços de moure's junts al llarg d'una via per transportar mercaderies o passatgers d'un lloc a un altre. La via de ferrocarril sovint és un rail convencional, però pot ser monorail o tren Maglev. La propulsió pot venir de diverses fonts, però sovint és proporcionada per la locomotora o per unitats múltiples autopropulsades.

La Xarxa Ferroviària Transeuropea (sense Noruega, Suïssa, Bulgària i Romania) té una longitud de 199.682 km, dels quals 100.228 km estan electrificats.


{{Article_de_tecnologia_d'abril}} - discussió - modifica - historial


Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison (11 de febrer de 184718 d'octubre de 1931) fou un inventor i home de negocis dels Estats Units que va desenvolupar molts aparells importants. “El mag de Menlo Park” va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció.

Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents als seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits.

Va inventar el gramòfon i la bombeta o làmpada d'incandescència, desprès d’experimentar amb més de 1000 materials diferents, aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Va descobrir l'anomenat efecte Edison, que permet el funcionament del díode d'incandescència.


{{Article_de_tecnologia_de_maig}} - discussió - modifica - historial


Un cotxe
Un cotxe

L'automòbil (comunament cotxe) és un vehicle de quatre rodes destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i vuit seients. Es desplaça gràcies a un motor d'explosió a base d'una mescla de gasolina o de gasoil i aire. En alguns països la mescla explosiva es fabrica a partir de determinades plantes. Recentment s'han començat a produir automòbils que funcionen amb motor elèctric, si bé l'autonomia d'aquests vehicles és encara limitada a causa del pes de les bateries. Les rodes davanteres dels automòbils poden moure's cap a ambdós costats per a realitzar girs i prendre les corbes.

Els primers cotxes es creu que es van fabricar a la Xina a finals del segle xvii. L'energia que els propulsava era la resultant del vapor.

Tot i això ens consta que el primer cotxe de vapor va ser presentat l'any 1769 per l'escriptor i inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot. La seva funció principal era portar canons. Era un tricicle amb un pes de 4.500 Kg amb les rodes de fusta i les llantes de ferro. Aquest cotxe, però, es va estrellar i la seva rèplica va quedar destruïda al 1771.


{{Article_de_tecnologia_de_juny}} - discussió - modifica - historial


Lent d'una càmera fotogràfica
Lent d'una càmera fotogràfica

La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmera obscura. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles; en canvi, ara s'empren també sensor digitals.

La paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de photós , llum, i graphe, escriptura).

La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tot tipus de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887). Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.


{{Article_de_tecnologia_de_juliol}} - discussió - modifica - historial


Baromètre aneroide, de principis del segle XX

El Baròmetre és un instrument de mesura, utilitzat en la física i la meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica. També pot fer-se servir, de manera secundària, com altímetre per a determinar, de manera aproximada, l'altitud.

Principalment distingim quatre baròmetres diferents: El baròmetre de mercuri, el baròmetre de gas, el baròmetre aneroide i els baròmetres electrònics.


{{Article_de_tecnologia_d'agost}} - discussió - modifica - historial


Copa de vidre

El vidre és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inerta i biològicament inactiva. No té una estructura cristal·lina. Això vol dir que les partícules que formen el vidre estan ordenades a l'atzar.

El primers homes el consideraven un material semipreciós, ja que tenia una certa semblança amb les pedres precioses a més de la dificultat d'obtenir-lo. Al principi, només servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilització, encara que ara s'està substituint pel plàstic.

Els primer materials per obtenir el vidre són potassi, silici i calcària. Per obtenir-lo, s'han de barrejar les matèries primeres, en la proporció adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les matèries primeres es fonen i es tornen líquides. Quan la massa es refreda, es torna sòlida, i té les qualitats del vidre que veiem (es torna rígida, dura, transparent...)


{{Article_de_tecnologia_de_setembre}} - discussió - modifica - historial


Fragment d'una pel·lícula de format 16mm

Un fotograma (frame) o quadre de pel·lícula és una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula de cinema, l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecta una cadena de fotogrames a una determinada freqüència, com a mínim 12 fotogrames/segon, podem obtenir sensació de moviment. En el cas de la televisió, utilitzant la resolució completa de NTSC o PAL, un fotograma consta de dos camps entrellaçats.

La mida d'un quadre de pel·lícula varia depenent del format d'aquesta. Podem tenir des del format de 8mm, amb una mida de 4,8 per 3,5mm, fins a un quadre d'IMAX de mida 69,6 per 48,5mm; tot i que el més utilitzat és el de 35mm, de 22 per 16, mida estàndard utilitzada en cinema.


{{Article_de_tecnologia_d'octubre}} - discussió - modifica - historial


E coli Organisme model

La Biotecnologia és el conjunt de disciplines científiques que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne bens i serveis. La seva zona d'estudi està entre la biologia, la bioquímica i l'enginyeria química tenint a més gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l'agricultura entre d'altres camps. El coneixement que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria química de què disposen els biotecnòlegs, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.


{{Article_de_tecnologia_de_novembre}} - discussió - modifica - historial


Internet és un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, tenint un dispositiu electrònic (ordinador, PDA, telèfon mòbil, etc...) "connectat" a una xarxa, és a dir: generalment (no obligatòriament) pagant un dret de connexió a un proveïdor d'accés a Internet (PAI) i amb un mòdem (MOdulador DEModulador) o equivalent correctament configurat. Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els "internautes", tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.


{{Article_de_tecnologia_de_desembre}} - discussió - modifica - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs