Portal:Matemàtiques/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Matemàtiques[modifica]
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0. El conjunt dels racionals es denota ℚ () o Q, per quocient. Aquest conjunt de nombres és superconjunt dels nombres enters, dels nombres decimals, i és un subconjunt dels nombres reals. Els reals que no pertanyen a aquest conjunt s'anomenen irracionals.
Els racionals es caracteritzen per tenir un desenvolupament decimal (o en qualsevol base) finit o periòdic, es dir que te un nombre de xifres decimals finit, o be que aquestes es repeteixen de manera regular.
{{Gener_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Un quadrat màgic és la disposició d'una sèrie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels números per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant màgica. Usualment, els números emprats per a omplir les caselles són consecutius de l'1 a n², essent n el número de columnes i files del quadrat.
{{Febrer_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Un àbac (del llat. abăcus, grec άβαξ-ακος que significa taula) és una eina per al càlcul numèric manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb varilles de canya travesseres per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal a on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera.
L'àbac és considerat com el més antic instrument de càlcul, adaptat i benvolgut en diverses cultures. L'origen de l'àbac està literalment perdut en el temps. En èpoques molt primerenques l'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per comptar. És probable que el seu inici fora una superfície plana i pedres que es movien sobre línies dibuixades amb pols. Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'àbac es troba a Xina, on l'ús d'aquest instrument encara és notable igual que a Japó.
{{Març_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Un conjunt de Julia és una forma fractal definida sobre el pla complex. Donada una iteració del pla complex sobre sí mateix (una aplicació que transforma punts del pla complex en punts del pla complex), el conjunt de Julia d'aquest sistema es pot definir com el conjunt de punts per als quals els punts propers no presenten un comportament similar sota l'acció repetida de la iteració.
{{Abril_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγόρας) va ser un filòsof i matemàtic grec, molt conegut pel Teorema de Pitàgores, pel que és conegut com el "pare dels nombres".
Va néixer a l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i eventualment va fundar la seva primera escola.
Durant aquestos viatges assimilà coneixements matemàtics, astronòmics i religiosos. Curiosament va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao-Tse, per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica.
{{Maig_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell. En aquest article, els valors per les matrius són reals o complexos a menys que es digui el contrari.
Les matrius són útils per registrar dades que depenen en dues categories i per mantenir control sobre els coeficients dels sistemes d'equacions linials i transformacions linials.
{{Juny_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Un triangle rectangle és un cas particular de triangle per al qual les relacions fonamentals es simplifiquen i que és especialment usat en el càlcul de vòlums de cossos més complexos o en el camp de la resolució de diversos problemes geomètrics.
Qualsevol triangle rectangle conté un angle recte (de 90º o equivalentment de π/2 radiants) i per tant, tenint en compte que la suma dels angles de qualsevol triangle és 180º, necessariament els altres dos angles són aguts i complementaris.
Una de les relacions que han de complir les longituds dels costats d'un triangle per tal que aquest sigui rectangle és el conegut teorema de Pitàgores.
{{Juliol_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
El zero és tant un nombre com un numeral, que permet quantificar la mida del conjunt buit, el qual té zero elements. Se simbolitza amb 0.
Existeix una certa discussió sobre si el zero és o no és un nombre natural. Aquí considerem que el zero és el primer nombre natural, precedint el nombre u (1).
{{Agost_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Els set ponts de Königsberg és un famós problema matemàtic que va donar origen a la teoria de grafs. La ciutat de Königsberg, actual Kaliningrad, és una ciutat russa (que fou alemanya fins a la fi de la Segona Guerra Mundial) per la qual passa el riu Pregolya. Enmig del riu, dues grans illes estaven connectades entre elles i a les voreres mitjançant una estructura de set ponts en total.
Per tal d'organitzar una desfilada, els habitants de la ciutat es van plantejar si era possible recórrer els set ponts de manera que només es passés per cadascun d'ells un sol cop.
{{Setembre_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
La suma és una operació aritmètica bàsica que ens permet de saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
És una operació definida per a tots els nombres, com els naturals, sencers, racionals, reals i complexos. També es poden sumar altres entitats matemàtiques, com vectors, polinomis, funcions o matrius.
{{Octubre_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
L'estadística és la ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades. S'utilitza en diverses disciplines acadèmiques, de les ciències físiques a les ciències socials i humanitats. També s'utilitza en la presa informada de decisions en les diverses àrees dels negocis i del govern.
Els mètodes estadístics s'utilitzen per resumir o descriure un grup de dades; això s'anomena estadística descriptiva. A més, els patrons de les dades es poden modelar considerant l'aleatorietat i incertesa de les observacions per tal de inferir quant al procés o la població que es vol estudiar; això s'anomena estadística inferencial o inductiva. L'estadística descriptiva i l'estadística inferencial són part de l'estadística aplicada. També existeix l'estadística matemàtica que estudia els conceptes teòrics de la disciplina.
{{Novembre_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
En matemàtiques l'infinit, representat amb el símbol ∞ (), és la cota superior del conjunt del nombres reals.
Tanmateix, no es tracta d'un nombre en si, sinó d'un concepte al que hom només s'hi pot aproximar mitjançant límits. Per exemple, a la funció , quan x tendeix a 0 (és dir, s'aproxima cada cop més a 0), tendeix a l'infinit (es fa cada cop més gran), però no es diu que arriba al valor "infinit". Havent considerat aquest exemple, fóra interessant extreure'n un significat un pèl més profund.
El símbol de l'infinit va ser introduït pel matemàtic anglès John Wallis al 1655. Posseix la forma de la Lemniscata de Bernoulli, encara que realment es desconeix d'on Wallis va treure l'idea. Molts comenten que te la forma d'una banda de Moebius, però no és cert, ja que el descobriment d'August Möbius va ser posterior. Altres opinen que són dues lletres alfa plegades, de manera que tanquin un tot.
{{Desembre_article_de_matemàtiques}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs