Viquipèdia:Estructura d'un article

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Això és una guia bàsica sobre com fer l'estructura d'un article mantenint una coherència i composició uniforme. No és sobre com utilitzar el llenguatge wiki (vegeu Ajuda:Com s'edita una pàgina) ni és sobre l'estil de redacció (vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil).

El més senzill és copiar la disposició d'un article existent d'estructura apropiada. Desplegueu els següents exemples per veure una mostra.


Secció inicial

Vegeu Viquipèdia:Secció d'introducció

La secció inicial pot contenir elements opcionals presentats en l'ordre següent:

  • Enllaç de desambiguació. Hauria de ser el primer element de la pàgina, si és necessari. Si un lector ha arribat a la pàgina equivocada és el primer que hauria de saber. A més, els navegadors en mode text i els lectors de pantalla presenten la pàgina seqüencialment. Típicament aquests avisos van en cursiva i sagnats. Vegeu la família de plantilles de desambiguació.
  • Plantilles de manteniment. Haurien d'anar després de l'enllaç de desambiguació. Aquests avisos informen el lector de la qualitat general de l'article i s'haurien de mostrar abans de l'article mateix.
  • Infotaula. Conté una informació breu o una visió de conjunt sobre el tema de l'article, i per això s'hauria de posar abans de qualsevol text.
  • Imatge principal (pot estar integrada en la infotaula). La infotaula o la imatge principal ja formen part del cos de l'article. Per això han d'anar després de les plantilles de desambiguació o les de manteniment.
  • Text introductori. Tot article, excepte els més curts, hauria de començar amb un text introductori que expliqui de forma resumida la importància el tema, incloent una menció als aspectes més crítics o controvertits, i hauria de ser escrit de forma que els lectors en vulguin saber més. Vegeu Viquipèdia:L'article perfecte. Per destacar el tema de l'article en la introducció s'utilitzen negretes. Aquesta secció d'introducció no té cap encapçalament i, per tant, està abans de la taula de continguts.
  • Taula de continguts. Surt automàticament quan hi ha més de tres seccions. És recomanable deixar-la en forma automàtica per tenir una composició estàndard dels articles. Les opcions per configurar la taula de continguts només s'utilitzen en casos especials.

A continuació seguiria l'encapçalament de la primera secció. Vegeu en la barra desplegable un esquema de la secció inicial.

Seccions del cos de l'article

Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil#Seccions

Encapçalaments i seccions

Vegeu Viquipèdia:llibre d'estil#Encapçalaments

Els encapçalaments són els títols de les seccions i subseccions, situats en la seva part superior i delimitant-les. Les seccions i subseccions molt curtes o molt llargues donen un aspecte desendreçat a l'article i dificulten el seu desenvolupament. Els encapçalaments ajuden a fer un article més entenedor, i es mostren a la taula de continguts suposant un índex de l'article.

Els encapçalaments són jeràrquics. Hauríeu de començar amb un encapçalament "de segon nivell" (dos signes igual en cada extrem: ==Títol d'encapçalament==). Una subsecció hauria de tenir un subtítol de tercer nivell (===Subtítol===), i una subsecció subsegüent hauria de tenir un subtítol de quart nivell (====Subsubtítol====). Entre seccions hi hauria d'haver només una línia en blanc. Múltiples línies en blanc en la caixa d'edició creen un espai en blanc massa gran en l'article.

Si l'ordre de les seccions en un article llarg és confús, pot ser útil seguir un ordre alfabètic o cronològic.

Navegació des de seccions

Quan una secció és un resum d'un altre article que proporciona una exposició més completa de la secció, es pot posar un enllaç a aquell article immediatament sota l'encapçalament de secció. Es pot utilitzar la plantilla {{Article principal}} que genera un enllaç amb el text Article principal:.

Si un o més articles proporcionen més informació addicional (en lloc d'una exposició completa), i no estan ja enllaçats en el propi text, es pot generar un enllaç similar. Per exemple :''Vegeu també [[Daixonses]]'', tal com es mostra sota els encapçalaments de més amunt.

Paràgrafs

Les seccions normalment consten de paràgrafs de prosa descriptiva. Els pics (marques a l'inici de paràgrafs com si fossin llistes puntejades: *) s'haurien de minimitzar al cos de l'article, si s'utilitzen gens. Tanmateix, una llista puntejada pot ser útil per fer una enumeració massa llarga que es faci difícil de llegir. Les llistes puntejades són típiques en les seccions addicionals de referències o altres enllaços. Entre paràgrafs, així com entre seccions, hi hauria d'haver només una línia en blanc.

Seccions finals complementàries

Opcionalment es poden afegir certes seccions estàndards després del cos de l'article. A continuació es descriuen aquestes seccions complementàries. Normalment són llistes d'informació addicional que no forma part del cos de l'article, sota un encapçalament de segon nivell.

Quan són utilitzades, les seccions d'apèndix apareixen després del cos de l'article en el següent ordre:

  1. Una llista d'obres (o bibliografia, filmografia, discografia...) creades pel subjecte de l'article, o llistes d'informació dels elements propis. (#Obres o llistes d'informació).
  2. Notes i/o referències a peu de pàgina (#Referències i notes)
  3. Una llista d'enllaços interns a altres articles relacionats de la Viquipèdia (#Secció Vegeu també)
  4. Una llista de bibliografia, articles o altres publicacions, que siguin d'interès per aprofundir en el tema, i que no s'hagin utilitzat com a font en les referències. (#Bibliografia complementària)
  5. Una llista de llocs web que siguin d'interès per aprofundir en el tema, i que no s'hagin utilitzat com a font en les referències. (#Enllaços externs)

Amb algunes poques excepcions, els enllaços a altres projectes germans de Wikimedia en català apareixen en la secció d'enllaços externs. Al final de l'article, després de l'última secció, hi van les ajudes de navegació (plantilles de navegació, coordenades geogràfiques del títol, categories, interwikis).

Obres o llistes d'informació

Contingut: Una secció d'"Obres", "Publicacions" o simplement "Bibliografia", "Filmografia", etc., proporciona una llista de llibres o obres creades pel subjecte de l'article. En ocasions pot ser simplement una llista amb una relació dels elements propis del tema de l'article.

Localització: Desprès del cos de l'article i precedint els altres apèndix opcionals.

Format: Una llista, normalment ordenada cronològicament.

Referències i notes

Contingut: La secció de referències és una llista de les citacions bibliogràfiques usades en el text i que donen suport a la informació. En ocasions s'usa també una secció de notes a peu de pàgina per a indicacions addicionals.

Localització: Les seccions de notes i la de referències segueixen a la secció d'"Obres", si existeix.

Format: El format d'aquestes seccions, els títols i la informació específica pot dependre de diferents estils de citació. Està explicat en més detall a Viquipèdia:Guia per referenciar.

Secció Vegeu també

Contingut: La secció "Vegeu també" (menys habitualment anomenada "Articles relacionats") proporciona enllaços interns a articles relacionats de la Viquipèdia. Aquesta secció és la més apropiada per posar altres enllaços interns com als portals.

Els enllaços adequats per afegir a la secció "Vegeu també" d'un article poc desenvolupat seria un nombre raonable d'enllaços pertinents que suposadament estarien en el cos d'un article complet. Els enllaços ja inclosos en el cos de l'article generalment no cal repetir-los a la secció "Vegeu també", tanmateix però, si és pertinent o no incloure'ls és en el fons una qüestió de criteri editorial i sentit comú. Llavors, un article perfecte pot no tenir una secció "Vegeu també", encara que alguns enllaços pot ser que no entrin de forma natural al cos de text i altres poden no incloure's per motius d'edició. Els enllaços que s'incloguin haurien de ser apropiats i amb moderació, com tot. Aquests enllaços poden ser útils pels lectors que cerquin més informació sobre el tema, incloent-hi temes només relacionats tangencialment. Aquesta secció no hauria de tenir enllaços a pàgines que no existeixin (enllaços vermells).

Localització: La secció "Vegeu també", si s'utilitza, va després de la secció de "Referències" i abans de les seccions "Bibliografia complementària" o "Enllaços externs" (si hi són).

Format: Els enllaços haurien d'aparèixer en una llista puntejada. Pot ser útil ordenar-los alfabèticament i afegir una breu explicació si la rellevància de l'enllaç afegit no és evident.

Bibliografia complementària

Fixeu-vos que l'encapçalament de "Bibliografia" es pot referir a la bibliografia de l'autor (secció "Obres"), la bibliografia citada (dins la secció de "Referències") o la bibliografia complementària per saber més del tema.

Contingut: Una llista d'obres recomanades (llibres, articles o altres publicacions) que no s'hagin utilitzat com a font i que poden aprofundir en el tema o proporcionar més informació.

Aquesta secció no inclou publicacions que s'hagin utilitzat com fonts fiables per escriure l'article. Aquestes s'haurien de citar com a referències, i tingueu en compte que un article perfecte hauria d'utilitzar les fonts més rellevants. Els llocs web i publicacions en línia es llisten en la secció d'"Enllaços externs" en lloc d'aquesta secció. Les publicacions llistades en qualsevol altra secció de l'article no s'haurien d'incloure aquí per evitar una duplicació innecessària d'informació.

Localització: Aquesta secció es posa després de les seccions "Referències" i "Vegeu també" (si existeix) i abans de la secció d'"Enllaços externs" (si hi és).

Format: Llista puntejada normalment en ordre alfabètic. És recomanable utilitzar el format de les plantilles {{Ref-llibre}} o {{Ref-publicació}}.

Enllaços externs

Contingut: Una llista de llocs web pertinents i recomanats que no s'han utilitzat com a font. Els enllaços externs utilitzats com a font s'haurien de llistar en la secció de "Referències" i no duplicar-los aquí.

A diferència dels enllaços interns que s'utilitzen sovint dins del text de l'article, els enllaços externs es limiten a la secció de "Referències" o d'"Enllaços externs" amb poques excepcions, com l'enllaç a la web oficial inclòs a la infotaula. Els enllaços a altres versions de la Viquipèdia i altres projectes de Wikimedia es consideren enllaços externs amb la seva pròpia localització (vegeu més avall).

Localització: Si hi ha una secció d'Enllaços externs, aquesta hauria de ser l'última. Hi ha diferents raons per a això, però en particular hi ha tants articles que tenen aquesta secció al final que la majoria esperarà que estigui allà. A més, és fàcil incloure enllaços amb propòsits no enciclopèdics i tenint-los tots junts al final facilita la feina als editors que patrullen els canvis en els enllaços externs.

Format: Els enllaços externs s'haurien de mostrar en una llista puntejada amb una breu descripció de l'enllaç i cap línia en blanc entre elements. Per convenció, el lloc web oficial del tema de l'article ha de ser el primer enllaç de la llista. En cas que l'enllaç no correspongui a la pàgina principal del lloc web, es pot utilitzar el format de la plantilla {{Ref-web}}.

Enllaços a projectes germans

Els enllaços als projectes germans de Wikimedia (Commons, Viccionari, Viquidites, Viquiespècies, Viquillibres, Viquinotícies, Viquitexts) haurien d'aparèixer al final de l'article, al començament de l'última secció complementària, normalment la secció d'Enllaços externs si existeix.

Les miniatures de les imatges ja enllacen a l'original de Commons, si és que es troben allà. Els enllaços al Viccionari (en el format [[wikt:paraula|paraula]]) poden ser útils quan es necessita una definició del terme per a major claredat i no hi ha cap article a la Viquipèdia que serveixi per aquest propòsit. Vegeu la política que explica que la Viquipèdia no és un diccionari.

Vegeu la Categoria:Plantilles de projectes germans on hi ha diferents plantilles per aquest propòsit.

Ajudes de navegació

Diverses ajudes de navegació van al final de l'article després de l'última secció. L'ordre convencional és:

  • Plantilles de navegació o fileres de successions.
  • Plantilles d'esborrany o similars. De fet no són ajudes de navegació sinó avisos de manteniment que no s'han considerat necessaris com a avisos previs a la lectura de l'article.
  • Plantilla de coordenades geogràfiques pel títol de l'article.
  • Categories, amb la funció ORDENA prèviament si és necessària. És recomanable separar el grup de categories deixant una línia en blanc abans de la primera (o la funció ORDENA) i una altra després de l'última, abans dels enllaços entre viquipèdies.
  • Enllaços entre viquipèdies o interwikis, per ordre alfabètic del codi del projecte.

Vegeu també