Viquipèdia:La taverna/Propostes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Icona d'una tassa de cafè Taverna de la Viquipèdia
Icona d'una nota enganxada en un tauler Novetats
Icona d'un paraigua Propostes
Icona d'un globus de diàleg amb un interrogant Ajuda
Icona d'una càmera fotogràfica Multimèdia
Icona de la Pluja d'Idees de la Taverna de la Viquipèdia.png
A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de propostes i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | RefrescaAmunt | Inicia un nou tema

Eina de cerca[modifica | modifica el codi]

Si cerqueu "Jakob Hermann" a la ca:wiki, la cerca no us torna cap resultat (de moment: estic preparant l'article). Tanmateix, si aneu a l'article Jakob Bernoulli apareix el nom de Jakob Hermann perquè va ser un dels seus estudiants de doctorat. Això si, només se'l cita a la Infotaula científic. Suposo que les cerques no cerquen dins de les infotaules, cosa que no em sembla gaire lògica. No sé si algú més hi està d'acord per canviar-ho, si tècnicament és possible.--Ferran Mir (disc.) 19:23, 10 oct 2014 (CEST)

Teòricament hauria de trobar els noms de les plantilles[1] , no sé perquè no ho fa. Potser és un bug temporal. Si d'aquí uns dies no funciona ens podríem plantejar de preguntar-ho. --gerardduenasparlem-ne 20:34, 10 oct 2014 (CEST)
Cercant amb l'opció insource, que cerca en el text wiki sense expandir, sí que surt. Sembla un problema d'interpretació dels paràmetres complexos de la plantilla. Això no passa cercant un paràmetre més simple, com "Nicolas Malebranche" de la mateixa plantilla (surt el 8è). --V.Riullop (parlem-ne) 11:42, 11 oct 2014 (CEST)

Article de portada[modifica | modifica el codi]

L'article de qualitat d'avui Ian Thorpe comença amb una plantilla d'obsolet... crec que s'hauria de tenir una mica més de cura amb els articles que es posen a la portada, ja que és la porta d'entrada per molts. Si hi posem un AdQ amb plantilla d'obsolet no tinc molt clar que faci una bona impressió. Hi ha dues solucions: millorar l'article o canviar-lo i posar un altre AdQ.--Beusson (disc.) 20:06, 27 oct 2014 (CET)

Aquí hi ha unes quantes coses a canviar:
  • Una plantilla d'obsolet per una notícia del mes d'abril que no veig que s'esmenti a l'article en anglès (que també és de qualitat) i que afecta a un tema relativament secundari per l'article, que és la seva mobilitat un cop retirat de l'esport (el personatge és notable per la seva carrera esportiva, cosa relacionada amb les lesions durant aquesta carrera però no amb les lesions posteriors), probablement no està justificada. Una etiqueta groga a dalt és un avís a lector; si del que es tracta és d'avisar els altres editors, n'hi ha prou amb un missatge a la discussió.
  • Un article que qualitat se suposa que és una mostra de la nostra millor feina. Si porta una etiqueta d'obsolet des de fa sis mesos, no és una mostra de la nostra millor feina i potser no hauria de ser de qualitat.
  • L'article de la portada el pot canviar qualsevol. Aleshores, endavant, em sembla molt bé que el canviïs si no es treu (amb motiu) l'etiqueta.
  • Tot i haver millorat moltíssim, seguim cuidant massa poc el contingut de la portada en relació amb la seva visibilitat. Per exemple, la imatge del mes la sol actualitzar un sol editor i amb retards enormes.--Pere prlpz (disc.) 20:21, 27 oct 2014 (CET)
Estic d'acord que no s'acaba de cuidar el contingut de la portada. Pel que fa a les imatges del mes no és un tema d'ara, fa molt de temps que anem coixos en aquest sentit, però sembla que no hi ha prou mans per tot... Hauríem de buscar-hi una solució per millorar-ne la qualitat de tot el que hi enllacem.--Beusson (disc.) 20:30, 27 oct 2014 (CET)
Trec la plantilla d'obsolet després d'haver-ho avisat un parell de dies a la discussió.--Pere prlpz (disc.) 13:20, 31 oct 2014 (CET)

Ús d'«estat francès» i «estat espanyol» en comptes de «França» i «Espanya»[modifica | modifica el codi]

Per si mateix, l'ús d'«estat francès» i «estat espanyol» en comptes de «França» i «Espanya» no és un problema, ja que l'admeten diversos llibres d'estil. Tanmateix, quan la terminologia «estat…» es fa servir únicament per a aquests dos països, mentre que tots els altres són citats pel seu nom habitual, es tracta d'una arbitrarietat que viola el principi de neutralitat de la Viquipèdia. Exemple:

« El peix lila viu a les aigües del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Israel, el Líban, Síria, Turquia, Portugal, l'estat espanyol, l'estat francès, Mònaco, Itàlia, Malta, Grècia i Xipre. »

Hi ha algun criteri neutral que justifiqui dir «estat francès» i «estat espanyol», però no «estat libanès» o «estat monegasc»? Aquest tracte diferencial sense base objectiva compleix la política de neutralitat?

Reitero, la qüestió no és si «estat francès» i «estat espanyol» són formes correctes o si apareixen a fonts fiables, sinó si és neutral usar-les en llistes en què tots els altres països tenen el seu nom habitual.—Leptictidium (digui, digui) 13:42, 29 oct 2014 (CET)

La pregunta és també si és adequat canviar massivament totes les aparicions de "estat espanyol" per "Espanya", tant en llistes d'estats com en llocs que no són llistes ([2], [3], [4], [5], [6], [7], [8], [9], [10] o [11]), i fins i tot quan "estat espanyol" es pot entendre com a l'administració i el govern de l'estat [12].--Pere prlpz (disc.) 13:50, 29 oct 2014 (CET)
Per mi no hi ha cap problema en revertir aquests canvis que cites, @Pere prlpz:, tret de la plantilla del 23 de maig, que conté una llista d'altres països.—Leptictidium (digui, digui) 13:54, 29 oct 2014 (CET)
Miro de separar casos:
  • Dels que he citat ("estat espanyol" dins del text fora de cap llista) i els que estiguin en el mateix cas d'acord a revertir. Compte que no he estat exhaustiu en buscar tots els d'aquest tipus (un exemple més).
  • La Plantilla:Maig 23? esmenta una llista d'estats en una pregunta, i després esmenta l'estat espanyol en una altra. Aquí no veig el problema a deixar "estat espanyol", ni de neutralitat ni de res més, perquè és en frases diferents (i en paràgrafs diferents).
  • Les llistes: Aquí es pot discutir el canvi per estil, tot i que no hi veig un problema de neutralitat sinó de si la uniformitat millora el text. Ara bé, ara mateix no en trobo cap a les edicions del bot.
  • Les llistes d'un sol component: [13]. Aquí no hi ha uniformitat que valgui i no li veig el motiu al canvi.
  • La bibliografia [14]. Aquest és un cas curiós, que és el més abundant a les edicions del bot. Aquí no hi ha cap llista sinó la ciutat d'edició d'una obra de les referències. El que el fa estrany és que no se sol posar l'estat al costat de la ciutat a les cites bibliogràfiques, i a més en tots aquests articles, que tenen moltes referències, en cap altra he vist l'estat. No sé si algú pot arribar a pensar que posar ">Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol." al mateix article on una altra referència diu " Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane. Vol. 1. Collection Patrimoines Naturels, 22: 429p. París: Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle. " sense especificar "París (estat francès)" o "París (França)" és no neutral, però si podem arribar a veure-hi un problema és per posar l'estat en només una referència i no a les altres, i el problema no és per com anomenar aquest estat. Aquí potser es podria uniformitzar traient l'esment a l'estat.
Notifico en Panellet, que crec que és el que va escriure el text en qüestió als articles de peixos, que són molts dels editats.--Pere prlpz (disc.) 16:28, 29 oct 2014 (CET)
(conflicte d'edicions)En aquest cas, estic totalment d'acord amb el que t'ha comentat en @Pere prlpz: a Usuari_Discussió:EVA_(bot)#Això_ja_passa_de_mida. Crec que actuar amb un script, sense consensuar prèviament i amb la bandera de la "neutralitat", és si més no agosarat de no consensuar. A partir d'aquí, podem discutir sobre la idoneïtat de l'ús d'estat espanyol. En aquest punt i donat que ambdós usos són adequats, jo sóc partidari de deixar al gust de l'editor primer que va optar per una o altra fórmula; en casos de llistes de països escrits un darrere l'altre (com la dels peixos) que has citat, podríem harmonitzar-ho, però només ho faria en casos flagrants com s'està veient que no ha estat el cas.--KRLS , (disc.) 16:33, 29 oct 2014 (CET)
Aprofito per copiar el que diu sobre el tema el Llibre d'Estil de la CCMA, ens de la Generalitat de Catalunya: «Els mitjans de la CCMA fem servir indistintament Espanya i estat espanyol per referir-nos a una mateixa realitat geopolítica. Quan la referència és de caràcter geogràfic o físic, evitem l'expressió estat espanyol.»
Proposo que fem servir el criteri exposat en aquesta referència. «Estat…» quan ens referim a la unitat geopolítica i «Espanya/França» quan ens referim a la zona geogràfica. —Leptictidium (digui, digui) 18:04, 29 oct 2014 (CET)

Conflicte d'edició[modifica | modifica el codi]

(després de tres conflictes d'edició seguits, torno a copiar la intervenció a la que estava responent, tot i que no sé si ja està desactualitzada)

Aleshores, casos en què encara no estem d'acord:
  1. Plantilla Maig 23?: Les frases seran diferents, però això no canvia el fet que a la plantilla s'hi mencionen cinc països diferents, però només un (el de sempre) apareix amb la forma «estat…». Els altres quatre casos, ves quina casualitat, surten amb el nom habitual.
  2. Llistes: De tots els països del món, només dos surten amb la forma «estat…», coneguda per tenir connotacions polítiques. I una altra vegada, quina casualitat, els dos països sempre són els mateixos.
  3. Llistes d'un sol component: continua sent un problema de neutralitat si a tots els peixos endèmics d'Israel, el Pakistan, Xile o Angola els cites el país amb el nom habitual, però els peixos endèmics de França o Espanya els descrius com a propis de l'estat francès o espanyol.
  4. Bibliografia: Quan poses que les altres fonts d'un article van ser publicades als Països Baixos, Taiwan, Sud-àfrica o els Estats Units, però quan es tracta d'Espanya o França tornes a canviar per «estat…», ens tornem a trobar amb un problema de neutralitat.
Torno a preguntar: quin criteri objectiu i neutral justifica aquest doble raser?Leptictidium (digui, digui) 17:36, 29 oct 2014 (CET)
  1. Pel 23 de maig: Quina casualitat que només es facin servir sinònims recomanats en alguns llibres d'estil pels estats que tenen sinònims emprats habitualment i recomanats en alguns llibres d'estil, mentre que pels estats que no tenen sinònims usats habitualment i recomanats en alguns llibres d'estil no es fan servir sinònims. A més en aquest cas, trobo que encara evita la monotonia de tornar a posar el nom propi d'un estat després d'haver fet una llista d'estats a la pregunta anterior, tot i que això és una qüestió d'estil. I torno a dir que no és una llista sinó dues preguntes.
  2. Llistes (que encara no n'he vist cap però n'hi deuen haver): es pot parlar d'uniformitat.
  3. Llistes d'un sol component: És un problema que un article de la Viquipèdia digui "estat espanyol" i un altre digui "Botswana"? Si hi ha dos sinònims acceptables, cadascú que triï el que li agradi més. Essent sinònims acceptables, els motius de les preferències personals de cada editor són lliures. És com si ara qüestionéssim que tu vulguis resoldre expeditivament aquest suposat problema en comptes de qualsevol altre dels molts que té la Viquipèdia: tu sabràs què et motiva, i ben lliure ets de seguir la teva motivació.
  4. Bibliografia: Si de cap obra de referència de l'article (si més no dels que he vist) diu l'estat al costat de la ciutat, perquè t'entestes a posar Madrid (Espanya)? És casualitat que només vulguis posar l'estat en un llibre editat a Madrid i si no el posem en llibre editat a París que se cita al mateix article?--Pere prlpz (disc.) 18:09, 29 oct 2014 (CET)
@Pere prlpz: Quin llibre d'estil «recomana» l'ús d'estat espanyol o estat francès? Alguns l'admeten, que no és ni molt menys el mateix que recomanar-lo. El de la CCMA diu que s'ha d'evitar el seu ús amb un significant físic o geogràfic. El de VilaWeb diu que el següent: «Els països, formin estat independent o no, es designen amb el nom que tenen. En conseqüència, s'ha d'evitar l'ús sistemàtic de ‘estat espanyol’ o ‘estat francès’, al costat d'Alemanya, Rússia, etc., perquè no és coherent i és un simple canvi de nom que deixa intacta la gravitació del nostre país entorn d'Espanya i França.» —Leptictidium (digui, digui) 18:21, 29 oct 2014 (CET)

Sobre la bibliografia, que ha aparegut com un dels exemples, em sembla un cas absurd. Les normes d'estil de citació bibliogràfica diuen d'indicar la ciutat de l'edició i d'afegir-hi l'estat només quan sigui necessari per desambiguació o per clarificació. Ni per Madrid ni per París no cal dir afegir-hi més informació redundant per la bibliografia, com tampoc per Barcelona. Es poden veure els enllaços externs indicats a Plantilla:ref-llibre. --V.Riullop (parlem-ne) 21:41, 29 oct 2014 (CET)

Per a més informació, un exemple del problema amb la bibliografia: «Estromateid#Referències», on abans dels canvis hi vèiem "Veneçuela", "Estats Units", "Japó", "Perú", "Brasil", "Índia", "Burma", "Tailàndia", "Austràlia", "Alemanya", "Indonèsia" i potser algun altre que se m'ha escapat... però en canvi hi teníem "Estat espanyol". Poso aquest exemple perquè és un dels casos més clars, però n'hi ha un bon grapat d'altres. D'acord amb la proposta del @Vriullop: sobre retirar l'estat de la bibliografia. —Leptictidium (digui, digui) 22:04, 29 oct 2014 (CET)

Fonts externes[modifica | modifica el codi]

Em sembla clar que cal racionalitzar l'ús d'"estat". Els llibres d'estil és un bon punt de partida. Es podria afegir a Viquipèdia:Temes controvertits com a norma d'estil, més que res perquè està relacionat amb el tema "país". Una proposta: "estat espanyol" i "estat francès" són dues denominacions habituals que són vàlides per referir-se a entitats administratives, però que cal evitar quan la referència és de caràcter geogràfic. L'ús d'Espanya o França suposa no fer un tractament diferent a altres estats. --V.Riullop (parlem-ne) 21:35, 29 oct 2014 (CET)
@Vriullop: Em sembla una bona proposta. —Leptictidium (digui, digui) 22:06, 29 oct 2014 (CET)
  • D'acord a posar el consell a la pàgina de temes polèmics.
  • D'acord a corregir les llistes d'estats de més de un element.
  • En desacord a una recomanació obligatòria que vulgui dir que qualsevol pot canviar qualsevol aparició d'"estat espanyol" (i similars) a qualsevol lloc.
  • Molt en desacord a canviar-ho amb bot, excepte si es fa amb molt de compte, parlant-ne primer i només per extremadament clars, a definir primer. Com a mostra, un dels articles canviats a la tanda anterior es refereix a la entitat administrativa.
  • D'acord a treure els estats de les citacions bibliogràfiques (deixant la ciutat), excepte quan hi hagi un motiu específic. Dels casos que va corregir el bot i que vaig veure, diria que en tots s'hauria de treure l'estat.--Pere prlpz (disc.) 12:11, 30 oct 2014 (CET)
Si un canvi es pot fer a mà, també es pot fer amb bot. El resultat final és el mateix. Si el problema és que es faci sense supervisió o sense consens, en prenc nota i em comprometo a sempre supervisar aquesta mena de canvis i a consensuar-los anteriorment. —Leptictidium (digui, digui) 12:15, 30 oct 2014 (CET)
Probablement hauria d'haver parlat de canvis massius més que de canvis amb bot, només que amb bot és més fàcil que es descontrolin.
Reconec que en alguns casos els bots poden ser útils:
  • El cas de les llistes d'estats, tot i que cal programar bé el bot perquè distingeixi una llista d'estats d'un article en que s'esmenten estats en diferents llocs.
  • El cas de la bibliografia, crec que la citació que té l'estat és gairebé sempre de la mateixa obra, i d'aquesta es podria treure amb bot.
Fora d'aquí, veig poc a canviar massivament i res que pugui canviar un bot, tot i que es pot parlar dels tipus de casos que ens anem trobant.--Pere prlpz (disc.) 13:00, 30 oct 2014 (CET)

Política sobre l'ús de bots a la Viquipèdia[modifica | modifica el codi]

A arrel de les discussions que s'han tingut aquests dies vegeu [15] i [16] es va proposar (per part de Vriullop) de fer una política sobre el que pot fer i el que no pot fer un bot a la Viquipèdia i quan cal obtenir un ampli consens de la comunitat per fer una feina.

Hi ha diverses opinions sobre si realment cal aquesta política. Jo mateix estic molt d'acord amb crear-la. Què n'opineu?

Ho sento per la notificació, però crec que és important que tots el botaires expreseu el vostre punt de vista. Crec que no m'he deixat a ningu @Leptictidium, Pere prlpz, Joancreus, Anskar, Coet:@Castor, QuimGil, Papapep, Arnaugir, KRLS:@Micru, Toniher, Dvdgmz, Coet, Julià Minguillón:

gerardduenasparlem-ne 14:37, 30 oct 2014 (CET)

Em sembla molt bona idea, @Gerardduenas:. Es tracta d'una discussió que pot ser àmplia, així que per simplificar les coses, proposo que debatem una a una les diferents possibilitats. Per exemple, un cas que va passar fa poc: el diccionari de l'IEC, òrgan normatiu de la llengua catalana, diu que tal cosa només es pot fer d'una manera. Altres fonts no normatives diuen que es pot fer d'altres maneres. Un botaire podria engegar el bot i corregir-ho massivament segons el que diu l'IEC? —Leptictidium (digui, digui) 15:02, 30 oct 2014 (CET)
(conflicte d'edició)
Crec que el principi general, per qualsevol cosa que es faci a la Viquipèdia, amb bot o sense, és el consens. O sigui, ens hem de regir pels pilars, les polítiques i les fonts, segons sigui aplicable en cada cas, però la manera de decidir què compleix les polítiques, i, dins del que compleix les polítiques, què és el que convé fer és el consens de la comunitat. Aleshores, qualsevol pot fer qualsevol cosa que millori la Viquipèdia i tingui el consens de la comunitat. En la immensa majoria dels casos el consens és més o menys tàcit, perquè sabem que moltes coses es fan habitualment sense que hi hagi objeccions (per exemple, ampliar un article amb informació pertinent o arreglar mancances evidents). Per altres coses que s'han discutit, el consens és més explícit. Igualment, queden coses en les que no se sap quin és el consens, i en aquest cas convé comprovar-ho primer amb qualsevol dels mitjans que tenim (pàgines de discussió, la taverna, preguntar als que més objeccions podrien posar, etc.). No hi ha una ciència per saber quines coses tindran consens i quines no, però és qüestió de sentit comú, d'experiència i de prudència, però, en general, si dubtem sobre si d'una cosa tindria consens sense polèmica si la preguntéssim, és que val més que la preguntem abans de fer-la.
Si això és cert per qualsevol edició, és especialment important per aquells que tenim eines que la comunitat ens ha donat (o permès) amb la confiança que les farem servir bé, ja siguin els bots, però també els botons de reversor, editor de filtres, administrador, buròcrata o checkuser (i els que em dec deixar). I especialment els bots, perquè els canvis massius fets per un bot són més difícils de revertir per un usuari no botaire que els de qualsevol altre usuari.
Resumint: preguntar sempre abans de fer res, a menys que estiguem molt segurs que si preguntéssim ens dirien que sí. I com més massiu i difícil de desfer sigui el canvi, més segur cal estar del consens.--Pere prlpz (disc.) 15:24, 30 oct 2014 (CET)
@Leptictidium: Crec que si realment la comunitat vol fer una política (ja veus que hi ha usuaris que no tenen tant clar que calgui) seria millor començar un procés de presa de decisions i estudiar cada cas, més que fer-ho aquí a la Taverna. Tot i això abans hem de mirar si hi ha consens per fer la política. @Pere prlpz: Sé que un dels pilars més importants de la Viquipèdia és el consens, i no ho nego, de fet ho defenso. Jo el que proposo és fer una política sobre l'ús de bots per determinar quin és el consens de la comunitat en certs aspectes per fer més fàcil la feina dels botaires. Trobo que no fa cap mal fer una política, si no al contrari, ajuda a evitar disputes com la que has tingut amb el Lepti. També trobo que l'ús dels bots no està gens definit, tu mateix dius que les eines que ens ha donat la comunitat s'han de fer servir "bé", però el punt de vista d'aquest "bé" meu, teu o de qualsevol altre editor pot ser perfectament diferent i tots tenir la raó. És per això que si hi ha unes pautes marcades sobre el que està bé i el que està malament (seguint el consens de la comunitat) la probabilitat de entrar en questions de punts de vista és més limitada.--gerardduenasparlem-ne 15:54, 30 oct 2014 (CET)
No crec que puguem fer una política general i detallada que sigui pràctica, més enllà de la norma de preguntar en cas de dubte. Potser sí que es pot fer una mena de política sectorial, però al final anem a les tasques concretes per decidir.
A Commons sí que tenen una política, on la norma és demanar permís per cada feina diferent que faci el bot. A mi això em sembla una exageració, un entrebanc contraproduent a la feina dels botaires, i una feinada inútil pels buròcrates. Ara bé, l'alternativa de fer la feina sense demanar permís només funciona si hi ha la prudència necessària per no demanar permís (ni que sigui informalment) només quan estiguem prou segurs que, si el demanéssim, ens donarien el permís sense objeccions.--Pere prlpz (disc.) 16:07, 30 oct 2014 (CET)
demanar permís per a cada feina va contra el be bold i és poc operatiu però coincideixo amb el Pere que aplicar canvis massius potencialment polèmics sense preguntar no és la via per operar ni un bot ni res, preguntar als implicats sempre farà les coses més fàcils--barcelona (disc.) 22:54, 30 oct 2014 (CET)

Per afinar un xic millor la qüestió: Quant parleu de bot esteu parlant del programa X que fa Y cosa sota un usuari amb marca de bot, oi?. Per avançar un xic convindria tenir un poc clar una classificació de programes (per la naturalesa de l'acció), així a primer cop d'ull (i sense anim de ser massa minuciós) se m'acudeixen alguns tipus bàsics:

  • Programes "heretats": aquells que son comuns als diferents projectes viquimèdia
  • Programes de "Viquipèdia:Manteniment", aquells que fan alguna tasca de manteniment: categories, enllaços,..., ortografia...
  • Programes "comptadors" els que compten alguna cosa o generen llistes "auxiliars"
  • Programes "Generadors" de contingut: aquells que generen Articles (ja hi ha una norma concreta), afegeixen informació o bé que substitueixen contingut per un equivalent.

Els últims son els que poden dur a situacions més polèmiques.--Mafoso (Mani'm?) 16:53, 30 oct 2014 (CET)

Els problemes venen més per tasques que per programes, perquè la sensibilitat de la tasca no depèn del programa. Repasso la teva classificació:
  • Heretats: Dels bots estàndard n'hi ha que poden fer coses molt diferents, com per exemple, substituir text. Tant poden servir per canvis sense problemes de consens (canviar "habia" per "havia"), canvis ortogràfics polèmics ("francés" per "francès"), canvis de punt de vista ("Comunitat Valenciana" per "País Valencià" o a l'inrevés) o fins i tot vandalisme (canviar "de" per "cul" a tota la Viquipèdia). De fet, crec que la majoria d'edicions polèmiques amb bot es poden haver fet amb bots estàndard, tot i que es poden fer amb altres eines.
  • Manteniment: Sovint són els mateixos tipus de programes estàndard. Igual que abans, depèn de quina tasca de manteniment es faci fer al bot. N'hi ha d'acceptades pacíficament, n'hi ha hagut que s'han criticat per inútils, i d'altres que s'han trobat contraproduents, si més no al principi.
  • Els "comptadors" en general editen només l'espai d'usuari, de manera que no haurien de suposar problemes.
  • Generadors: Podrien donar problemes, però ja hi ha una norma.
O sigui, la política que busquem és per definir quins canvis es poden fer sense comprovar si tenen consens, i que en aquesta classificació bàsicament serien aproximadament de manteniment, fets amb programes heretats o no.--Pere prlpz (disc.) 18:15, 30 oct 2014 (CET)

Aplicar criteri de l'IEC[modifica | modifica el codi]

(altra vegada conflicte d'edicions) Miro de separa el fil general de la pregunta sobre l'IEC, que em sembla el cas particular d'establir el consens d'una tasca (bé que àmplia) més que una política general.

Sobre aquest tema hi ha una conversa prèvia a Viquipèdia:La_taverna/Polítiques/Arxius/2008/01#A_favor_de_rebaixar_el_DIEC_i_el_Termcat_a_un_estatus_consultiu que em sembla il·lustrativa: tot i que el DIEC sigui normatiu, hi ha objeccions a aplicar-ne les normes acríticament fins i tot en un cas tan aparentment senzill com mirar com s'escriu una paraula al diccionari. En casos més complicats, en que la interpretació (o la intenció) de la norma és menys evident, o que hi ha altres fonts que recomanen formes diferents que l'IEC, aleshores cal anar amb compte.

En el fons, és el mateix que el cas general. Si estàs segur que tothom veurà bé el canvi, endavant. Si fas un canvi amb bot, se't queixa un filòleg i no el convences mostrant-li el DIEC, és que hauries d'haver preguntat primer. Si et passa més d'un cop, és que hauries de preguntar més.

Com abans, no hi ha una norma fixa sobre què tindrà consens i què no, però hi ha alguns casos en que jo preguntaria fins i tot si jo mateix fos filòleg:

  • Si hi ha fonts fiables que discrepen de l'IEC en un punt.
  • Si l'ús habitual de la llengua és diferent del compliment estricte d'un punt de les prescripcions de l'IEC (en un context acadèmic o de divulgació, s'entén).
  • Si hi ha alguna raó per pensar que no tots els filòlegs estarien d'acord amb l'aplicació del criteri.
  • Si la interpretació de la norma de l'IEC no és evident.--Pere prlpz (disc.) 15:57, 30 oct 2014 (CET)
L'opinió dels viquipedistes lingüistes és molt valuosa, com la de qualsevol altre viquipedista expert. Tanmateix, tenint en compte que les disposicions lingüístiques de l'IEC tenen valor normatiu, donar als viquipedistes carta blanca per complir-les o no segons els sembli bé no és un incompliment de VP:RO i VP:Verificabilitat? —Leptictidium (digui, digui) 09:21, 31 oct 2014 (CET)
No es tracta de donar carta blanca per no complir-les, sinó, principalment, de valorar quan hi ha altres fonts fiables que diuen coses diferents o quan la interpretació del que diu l'IEC no és evident. No estem parlant de quan no hem de fer cas a l'IEC sinó de quan la decisió de fer un determinat canvi massiu necessita un mínim de debat o avís previ.
O sigui, no es tracta de donar carta blanca per no fer cas a l'IEC, sinó de no donar carta blanca a un editor per imposar la seva interpretació de VP:RO i VP:Verificabilitat sobre la interpretació que n'han fet molts altres que, comparats amb ell, l'única mancança que tenen és que no poden fer sis edicions per minut.
I evidentment, quan es prengui la decisió, la posició de l'IEC serà un argument de moltíssim pes, molt sovint decisiu.--Pere prlpz (disc.) 10:17, 31 oct 2014 (CET)
Si el problema és que diferents editors tenen diferents interpretacions de VP:RO i VP:Verificabilitat respecte al caràcter normatiu de l'IEC, doncs consensuem una interpretació unificada i així ja la tenim per sempre, i no cal haver d'anar repetint els mateixos debats amb matissos diferents mil i una vegades.—Leptictidium (digui, digui) 10:28, 31 oct 2014 (CET)
Es pot mirar de consensuar criteris generals i anar refinant a partir dels precedents, però no veig quin criteri general podria resoldre les objeccions de gihad, els dubtes que teníem sobre la majúscula dels períodes geològics i les discrepàncies sobre l'ús transitiu o intransitiu de succeir. El criteri general que cal seguir l'IEC ja s'aplica a la immensa majoria dels casos sense problemes. Els pocs casos dubtosos de l'estil dels que posava més amunt tendeixen a ser casos molt particulars que no podrem posar sota el mateix paraigua, però si alguna conclusió es pot generalitzar a més d'un cas, tot això serà feina que haurem avançat.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 31 oct 2014 (CET)

Languages in censuses[modifica | modifica el codi]

Hello, Dear wikipedians. I invite you to edit and improve this article and to add information about your and other country.--Kaiyr (disc.) 12:26, 31 oct 2014 (CET)

Habilitar el botó Signatura en el EditorVisual[modifica | modifica el codi]

A petició de @Kippelboy: i gràcies a en @QuimGil:, proposo implementar en el Mediawiki:Common.js (per tots els usuaris i anònims) la signatura amb el VisualEditor. Seria molt útil per als novells en l'espai Viquiprojecte. És estrany animar-los a utilitzar l'EV però després les primeres edicions que han de fer (inscriure's) necessiten l'editor de codi. Com que no hi ha intenció a curt termini d'implementar-ho per defecte en el VE default, crec que podríem utilitzar el botó creat per Matma Rex (codi aquí: meta:User:Matma Rex/visualeditor-signature.js). Jo l'he provat i compleix el propòsit. Que en penseu.--KRLS , (disc.) 12:49, 31 oct 2014 (CET)

Endavant. Millor afegir-ho com a giny per defecte, així es pot desactivar a voluntat i és més consistent anar separant funcions del common.js. --V.Riullop (parlem-ne) 16:05, 31 oct 2014 (CET)
Acabo de crear el giny i ja el podeu activar a les preferències. MediaWiki:Gadget-visualeditor-signature.js. Si hi ha consens l'activaré per defecte d'aquí uns dies.--KRLS , (disc.) 17:55, 31 oct 2014 (CET)