Viquipèdia:Llibre d'estil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El llibre d'estil de la Viquipèdia té per objectiu que les coses es facin de manera homogènia arreu del projecte. Aquesta és la seva pàgina principal, la qual cobreix alguns temes de manera completa i d'altres en presenta només un resum, ja que estan desenvolupats en subpàgines per causes d'espai. El llibre d'estil documenta l'estil dels documents de la Viquipèdia. Ajuda els editors a escriure articles amb un llenguatge, presentació i format consistents, clars i precisos. El seu objectiu és fer la Viquipèdia més fàcil i més intuïtiva d'utilitzar. La consistència en el llenguatge, l'estil i el format millora la claredat i la cohesió.

Tot i que les normes que es presenten en aquest llibre d'estil no són indiscutibles, un viquipedista hauria de tenir bons motius per no respectar-les, i cercar un mínim consens abans de fer-ho. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. Si us plau, per qualsevol dubte, suggeriment, etc. feu servir la discussió d'aquesta pàgina.

També us pot ser útil el llibre d'estil de categorització pel que fa a normes d'estil per categoritzar els articles.

Estil general[modifica | modifica el codi]

L'estil i contingut dels articles han de ser enciclopèdics. Cal que tractin amb detall i objectivitat el concepte que correspon al títol de l'article. Els articles de la Viquipèdia no han de ser definicions de diccionari, ni manuals d'instruccions, panegírics, recomanacions de productes a utilitzar, crítiques d'art, etc. (vegeu Allò que la Viquipèdia no és i Viquipèdia:Punt de vista neutral).

Altres punts que cal tenir en compte:

  • Utilitzeu un llenguatge impersonal, mai en primera persona, o adreçant-se directament al lector. Per exemple, Als Pirineus hi podem trobar lliris grocs és incorrecte, cal escriure Als Pirineus s'hi poden trobar lliris grocs.
  • Comenceu sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector es pugui fer una idea clara del contingut de l'article de seguida. No comenceu mai donant informació secundària o anècdotes.
  • Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables.
  • Sempre que sigui possible, utilitzeu un llenguatge pla, sense frases llargues i rebuscades, evitant circumloquis i un excessiu ús de connectors textuals. Eviteu possibles malinterpretacions.
  • Si existeixen articles relacionats (per exemple, sèries de països, municipis, espècies biològiques, etc.) procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot pel que fa taules i imatges).

Títols, encapçalaments i seccions[modifica | modifica el codi]

Títols d'articles[modifica | modifica el codi]

En començar un article nou, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que se'n facin duplicats. També és important de comprovar, abans de començar l'article, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent. Els títols han d'anar en singular (Ordinador i no Ordinadors). Per a persones cal utilitzar tots els cognoms reals, sense pseudònims, en l'ordre normal (Jacint Verdaguer i Santaló i no Verdaguer i Santaló, Jacint ni Jacint Verdaguer). Òbviament, dins de l'article no cal fer servir la forma completa tota l'estona.

Els títols mai no aniran en cursiva (encara que es tracti de conceptes que dintre d'un text hi haurien d'anar, com per exemple La història interminable) excepte quan es tracti de clades biològics.[1] Pel que fa a les majúscules, cal seguir les normes generals; el primer caràcter sempre anirà en majúscula, excepte en casos especials (com ara eBay); vegeu Majúscules.

No convé començar els títols amb article: un títol correcte seria Turisme sostenible, però no pas El turisme sostenible. Òbviament, si l'article forma part, per exemple, del títol d'una obra, cal posar-l'hi. D'altra banda, els títols no acaben en un signe de puntuació excepte que aquest, igual que en el cas anterior, formi part del títol d'una obra (o similar).

Per més detalls sobre el tema vegeu Viquipèdia:Anomenar pàgines.

Organització de les seccions[modifica | modifica el codi]

L'article ha de començar amb una introducció que no conté encapçalament. La resta de l'article està dividida en seccions, cadascuna de les quals du un encapçalament segons el seu nivell de jerarquia. Si hi ha com a mínim quatre seccions en tot l'article es genera automàticament una taula de continguts que es mostra entre la introducció i la primera secció.

Introducció[modifica | modifica el codi]

La introducció de l'article és el que primer veurà el lector i, com a tal, ha de contenir un resum del més important que es tracta al llarg de la pàgina. Ha de definir el tema, establir el context, explicar per què el tema és notable i resumir els punts més importants.

Tots els articles han de tenir el títol o el tema en negreta a la primera línia i, si cal, en cursiva, si així ho dicten les normes ortogràfiques. Per exemple:

  • El Teorema de Pitàgores és un teorema matemàtic que...

Si el subjecte de l'article té més d'un nom, cada forma diferent del nom ha d'estar en negreta a la primera aparició (i només a la primera). Per exemple:

  • L'hidròxid de sodi, també conegut com a sosa càustica, ...

A vegades és preferible aclarir el context a les primeres paraules:

La primera frase sempre ha de tenir l'estructura de subjecte i predicat. Per exemple:

Si es tracta d'una biografia, a continuació del nom de la persona cal indicar els llocs i data de naixement i defunció –si són coneguts– de la següent forma (enllaçant-ho tot):

Cos de l'article[modifica | modifica el codi]

Cada secció de l'article du un encapçalament que, en forma de codi, s'escriu així: == Encapçalament ==. El nombre de signes igual determina la jerarquia; per exemple, si conté tres signes igual, serà una subsecció. A sota de l'encapçalament no hi ha d'anar cap línia el blanc, cal començar a escriure directament. El títol de la secció ha de seguir les normes ortogràfiques, incloent-hi les majúscules i la cursiva, que segueix tot tipus de text. Alguns exemples són:

  • Incorrecte: DISCOS EN CATALÀ - correcte: Discos en català
  • Incorrecte: Repercussió Sobre El Planeta Terra - correcte: Repercussió sobre el planeta Terra
  • Incorrecte: Narcís Oller i L'Escanyapobres - correcte: Narcís Oller i L'Escanyapobres

Cal evitar els enllaços, tant interns com externs, als encapçalaments, així com les referències col·locades a dintre seu. Depenent de les opcions, alguns usuaris poden no veure'ls clarament. És molt millor posar el corresponent enllaç o referència a la primera frase sota l'encapçalament.

Si el tema de la secció es troba cobert més detalladament en un article dedicat especialment, cal apuntar a aquest article col·locant la plantilla {{article principal}} just a sota de l'encapçalament de la secció. Si l'editor considera que hi ha algun article relacionat d'especial interès es pot utilitzar també {{vegeu també}}.

No feu servir massa les subseccions, ja que pot fer que l'article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen tenir la seva pròpia secció. En circumstàncies que no hi ha prou text per justificar una subsecció pot ser preferible fer servir text en negreta o separar per punts dins una secció.

Seccions finals[modifica | modifica el codi]

Després del cos de l'article hi poden haver unes seccions finals complementàries. Habitualment aquestes seccions són les següents, i amb aquest ordre:

  • Referències (recomanat), per posar les notes, referències i fonts utilitzades. A vegades es poden dividir en diferents apartats. Vegeu la norma d'estil a Viquipèdia:Citau les fonts. Les notes, si es vol, es poden separar en una secció final diferent anomenada Notes.
  • Bibliografia, per posar la bibliografia sobre el tema d'on s'han extret algunes de les referències
  • Vegeu també (opcional), per enllaços interns a temes relacionats. En principi no cal afegir enllaços a aquesta secció que ja es trobin al text de l'article, tot i que existeix certa flexibilitat.
  • Enllaços externs (opcional). Vegeu Enllaços externs.

Totes les seccions que poden aparèixer al final de l'article amb el seu ordre corresponent són les següents:

  • Obra, Publicacions, Discografia o similar
  • Notes
  • Referències
  • Bibliografia
  • Bibliografia addicional
  • Vegeu també
  • Enllaços externs

Fi de pàgina[modifica | modifica el codi]

Després de les seccions finals (si existeixen) s'ha d'inserir, amb aquest ordre:

Llenguatge[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ajuda:Recursos en línia

General[modifica | modifica el codi]

Quan parleu de la Viquipèdia, feu-ho així, posant l'article davant del nom.

Majúscules[modifica | modifica el codi]

Cal seguir les convencions de majúscules de l'ortografia en català. S'aplica només a la majúscula inicial en certs casos. No utilitzeu mai majúscules en paraules senceres, és una forma d'èmfasi no apropiada. Només en alguns casos es pot utilitzar la versaleta. Cal seguir un criteri homogeni i en cas de dubte utilitzeu només les minúscules. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules per les recomanacions en diferents casos.

Acrònims[modifica | modifica el codi]

Sobre els acrònims hi ha uns quants detalls a tenir en compte:

  • Les lletres que formen les sigles, sempre majúscules, s'escriuen juntes i sense punts. Per exemple: ONU, SEAT o ERC.
  • És improcedent d'escriure-les com si fossin noms propis: amb minúscules i la inicial majúscula.
  • També és improcedent pluralitzar-les afegint-hi ‘s’ o, pitjor encara, ‘s’ precedida d'apòstrof. En comptes d'això cal posar davant la sigla intacta l'article idoni. Per exemple: les ONG o les PIME.
  • Tampoc no s'han de pluralitzar reduplicant les sigles. Altrament, caldrà evitar les sigles i escriure els noms íntegres: Països Catalans, Jocs Olímpics o Comissions Obreres.

Cursives i cometes[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la cursiva i les cometes, s'apliquen (excepte decisions contràries) les recomanacions generals en llengua catalana referents a aquest tema: les cometes s'utilitzen per mostrar que la paraula o fragment de text es fa servir amb un significat especial o una connotació inhabitual; la cursiva no indica cap canvi de significat, sinó que emfasitza o diferencia la paraula o fragment de text. Vegeu especificacions a cursiva i cometes.

Puntuació[modifica | modifica el codi]

En la majoria de casos, se seguiran les normes normals de puntuació en català. No hi ha indicacions sobre si deixar un o dos espais en blanc després d'un punt però no és important, ja que la diferència només es mostra en la finestra d'edició. La mateixa pàgina només mostrarà un espai.

Variants lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Les variants dialectals utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic (avui/hui, aquí/ací...).

Per mirar d'estandarditzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts:

  • adreceu-vos a l'usuari de vós. Per exemple: Vegeu també
  • en general, intenteu d'utilitzar un registre formal. No utilitzeu expressions o vocabulari que potser no són habituals o coneguts per la majoria de catalanoparlants. En especial en aquelles pàgines comunes, com les plantilles.
  • una vegada començat l'article, intenteu mantenir el mateix estil en tot l'article
  • per articles de temàtica "local", s'aconsella d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià)
  • si existeixen diverses opcions per al nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries
  • no barregeu diferents varietats dialectals a un mateix article (per exemple, utilitzar indiferentment el verb "hi hagin" -català central- i "hi hagen" -valencià-)
  • seria aconsellable que indiqueu al principi de l'article entre "marques d'ignoració" (<!-- --->) quina varietat empreu. Trieu-ne una de la següent llista més comuna:
    <!--Varietat dialectal:Català nord-occidental--->
    <!--Varietat dialectal:Alguerés--->
    <!--Varietat dialectal:Valencià --->
    <!--Varietat dialectal:Rossellonés--->
    <!--Varietat dialectal:Central--->
    <!--Varietat dialectal:Balear--->
  • Si podeu optar entre dos mots un únicament dialectal i l'altre estès a tot el domini lingüístic és aconsellable que feu servir aquest darrer per escriure els articles de forma més neutra per a la totalitat dels usuaris. Açò no implica renunciar a paraules d'un dialecte per les d'un altre sinó triar les paraules de dins d'un mateix dialecte. Exemples:
    • Aleshores -> Llavors
    • Cop/Colp -> Vegada
    • Re -> Res
    • Pas -> X (de fet és una partícula redundant que no és indispensable)
    • Estrella/Estrela -> Estel
    • Eina/Ferramenta -> Instrument/Utensili

De totes maneres, sempre podeu consultar la Gramàtica de l'IEC, on hi sol estar totes les possibles variacions ortogràfiques de la llengua, la Gramàtica de l'AVL, en cas que vulgueu consultar dubtes sobre el valencià, i l'adaptació de l'estàndard de l'IEC fet per a l'alguerès.

Variacions acceptables[modifica | modifica el codi]

  • aquest/este (i aqueix/eixe), encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la Viquipèdia.
  • aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací".

Sobre l'accentuació de la e[modifica | modifica el codi]

En català existeix la possibilitat d'accentuar obert o tancat moltes ee. Aquesta dualitat existeix en terminacions de paraules com -ès/-és, -è/-é, -èn/-én, -èixer/-éixer i en moltes altres paraules que tenien Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques al llatí. Exactament aquesta dualitat es presenta a causa de la pronunciació predominantment oberta d'aquestes ee [ɛ] al bloc oriental (excepte a les balears, on la majoria de localitats la pronuncien neutra) i la pronunciació predominantment tancada de les mateixes ee [e] al bloc occidental.

Malgrat aquesta dualitat, l'estàndard de l'IEC adopta l'accentuació oberta d'aquestes paraules (è) segons la pronunciació en el català oriental, però l'estàndard de l'AVL prefereix l'accentuació tancada (é) segons la pronunciació normal del valencià com del català nord-occidental. Tot i això, ambdues accentuacions estan reconegudes per tots dos organismes a sengles gramàtiques.

Malgrat que al bloc occidental no es pronuncien obertes, sempre s'accentua amb accent greu: què, perquè, València, èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època.

Exemples de dualitat en l'accentuació de les e: alé/alè, café/cafè, obscé/obscè, seré/serè, cinqué/cinquè, sisé/sisè, anglés/anglès, francés/francès, comprés/comprès, admés/admès, cortés/cortès, il·lés/il·lès, interés/interès, estrés/estrès, espés/espès, aprén/aprèn, comprén/comprèn, depén/depèn, ofén/ofèn, amén/amèn, edén/edèn, mossén/mossèn; conéixer/conèixer, meréixer/merèixer, paréixer/parèixer, convéncer/convèncer, véncer/vèncer, atényer/atènyer, estrényer/estrènyer, féiem/fèiem, féieu/fèieu, créiem/crèiem, créieu/crèieu, pésol/pèsol, térbol/tèrbol, terratrémol/terratrèmol, ségol/sègol, trévol/trèvol, cércol/cèrcol, grévol/grèvol; sémola/sèmola, sépia/sèpia.

Per a més informació: Vegeu l'apartat 3.1.3 de la secció d'ortografia de la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans i la secció 5.1.2 "Observacions sobre l'accentuació de les ee" a la gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Estil científic[modifica | modifica el codi]

Unitats de mesura[modifica | modifica el codi]

Per a unitats de mesura, feu servir unitats del SI (sistema internacional).

Separadors de milers i decimals[modifica | modifica el codi]

En els nombres cardinals (quan ens referim a euros, metres, etc.), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes.

Correcte;
  • 2.000.500,80
  • 2 000 500,80
Incorrecte
  • 2000500,80 No estan separats els milers
  • 2'000'500,80 Milers separats amb altres símbols
  • 2,000,500.80 Notació anglosaxona
  • 2 000 500.80 Notació anglosaxona

En escriure coordenades o vectors usarem l'apòstrof per a separar els decimals;

Correcte;
  • (1 234'5, 2 345'6, 3 456)
  • (1.234'5, 2.245'6, 3.456)
Incorrecte
  • (1234'5, 2345'6, 3456) No estan separats els milers
  • (1234,5 , 2345,6 , 3456) No estan separats els milers i notació confusa
  • (1'234.5, 2'345.6, 3'456) Notació anglosaxona
  • (1,234.5, 2,345.6, 3,456) Notació anglosaxona
  • (1 234.5, 2 345.6, 3 456) Notació anglosaxona

Terminologia informàtica[modifica | modifica el codi]

Us recomanem aquests termes per donar més coherència a tota la interfície:

  • (el) lloc web, (el) web: per referir-se a tota la Viquipèdia
  • (la) pàgina web, (la) web: per referir-se a un article concret
  • pàgina, plana: s'usa indistintament, encara que se sol llegir més la primera
  • enllaç i enllaçar: vincle és similar, però a tota la Viquipèdia apareix enllaç

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Enllaços interns[modifica | modifica el codi]

Drecera:
A:EI

Es recomana l'ús dels enllaços interns cap a altres articles, com per exemple [[Ramon Llull]], que dóna Ramon Llull. Feu servir els enllaços per totes les paraules i expressions que surten al vostre article pels quals podria ser interessant de llegir l'article enllaçat.

No obstant això, no exagereu. No enllaceu totes les aparicions d'una paraula; tan sols enllaçant-la la primera vegada que apareix hauria de ser suficient. Per les dates, com ara 24 de juny, enllaceu cada vegada de manera que es farà servir la preferència que el lector tingui assignada al seu perfil.

Intenteu enllaçar amb cura. Si un article que voleu enllaçar encara no existeix, feu una cerca ràpida per esbrinar si realment és així; l'article pot tenir un nom una mica diferent del que espereu. Els enllaços que segueixen les convencions respecte als noms tenen moltes més possibilitats d'enllaçar amb articles que existeixin i si encara no hi ha un article sobre el tema, els bons enllaços faran que la seva creació sigui molt més fàcil per a futurs escriptors.

També és possible d'enllaçar paraules que no corresponen exactament al títol de l'article enllaçat; en aquest cas, es posa primer el nom exacte de l'article a enllaçar seguit per la/les paraules diferents. Per exemple, escrivint [[Viquipèdia:Benvinguts a la Viquipèdia|missatge de benvinguda]] només es veurà missatge de benvinguda, i fent [[Pau|pacificació]] es veurà pacificació. Tot i això assegureu-vos que està clar a què fa referència l'enllaç sense haver d'anar-hi.

No feu servir mai "feu clic aquí" com a text per l'enllaç – no aporta cap tipus d'informació. El text de l'enllaç hauria de ser l'assumpte sobre el qual porta l'enllaç.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia no és una col·lecció d'enllaços i desaconsellem articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. Això és especialment cert quan heu fet servir una pàgina web com a important font d'informació.

Sobre les polítiques i normes, vegeu Viquipèdia:Enllaços externs.

La sintaxi per fer referència a URLs és simple. Poseu-ho entre claudàtors:

[URL text opcional deixant un espai]

La URL ha de començar per http:// o altres protocols WWW com ara ftp:// o news://.

Títols dels enllaços[modifica | modifica el codi]

Podeu afegir un títol a un enllaç extern posant-hi un text darrere la URL deixant-hi un espai. Per exemple, si a la URL següent:

[http://www.viquipedia.cat/]

li volem afegir un títol, escriuríem:

[http://www.viquipedia.cat/ Viquipèdia]

i apareixeria així:

Viquipèdia

Algunes URLs són lletges i no gens informatives; aleshores, és millor que no aparegui la URL sinó un títol informatiu. Per exemple:

Centre de documentació en sociolingüística

es llegeix molt més fàcilment que no pas

http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm

i si la URL es mostra, feu-ho de la manera més simple que proporcioni la pàgina desitjada, per exemple, no hi poseu index.html La versió imprimible d'una pàgina mostra la URL sencera incloent-hi aquelles a les que se li posa títol així que no es perd informació.

URL com a notes[modifica | modifica el codi]

Sense el text opcional, una referència externa es mostra com una nota: per exemple,

[http://www.viquipedia.cat/]

apareix així:

[1]

Posició a l'article[modifica | modifica el codi]

A la majoria de casos, és preferible agrupar els enllaços externs al final de l'article sota la capçalera:

==Enllaços externs ==

Tal com es fa amb altres capçaleres principals, els dos signes d'igual s'haurien de fer servir per assenyalar la capçalera d'enllaços externs (vegeu encapçalaments).

També és possible incloure una referència URL al cos d'un article. Per exemple:

Un bon exemple de comunitat cooperativa en línia és la [http://www.viquipedia.cat/ Viquipèdia].

es mostra així:

Un bon exemple de comunitat cooperativa en línia és la Viquipèdia.

Pàgines en altres idiomes[modifica | modifica el codi]

Normalment no és gaire útil enumerar URL de llocs web en idiomes que no siguin en català sota “Enllaços externs”. Només cal incloure els llocs web oficials o bé realment importants o rellevants. En aquest cas, poseu la seva URL però indiqueu en quina llengua està escrita el lloc web utilitzant una plantilla d'indicació d'idioma. Per exemple per a l'occità {{oc}} es faria així:

''[http://www.ocrevista.com/ Òc]'' {{oc}}

el que dóna aquest resultat:

Òc (occità)

Al següent enllaç hi ha una llista completa de les plantilles d'indicació d'idioma:

Tipus de fitxer[modifica | modifica el codi]

Si l'enllaç no és un fitxer html sinó per exemple un fitxer pdf o jpg, una indicació al respecte seria útil per ajudar a l'usuari decidir si prefereix obrir-lo o descarregar-lo.

Mida del fitxer[modifica | modifica el codi]

Si l'enllaç va a un fitxer gros (en cas d'html: incloent-hi les imatges) una nota al respecte seria útil. Algú amb una connexió lenta pot decidir no fer-ho servir.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ajuda:Ús d'imatges

Recomanacions per a les imatges:

  • Inicieu l'article amb una imatge alineada a la dreta.
  • Cal incloure sempre una breu descripció de la imatge, que a més pot contenir informació destacable d'aquesta. Si es tracta d'un breu títol identificatiu (p.ex. «Florència des del Piazzale Michelangelo») llavors s'omet el punt final. Si es tracta d'una oració composta, o hi ha puntuació interna, llavors cal un punt final.
  • No fixeu la mida de les imatges, useu només l'atribut thumb. A les vostres preferències teniu l'opció de canviar la mida de les miniatures.
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|Breu descripció de la imatge]]
  • Useu la plantilla {{commons}} per enllaçar a més imatges, sempre que sigui possible.
  • Si un article conté moltes imatges, considereu usar una galeria d'imatges <gallery>
  • Quan s'usin diverses imatges en el mateix article, de la segona en endavant podran anar repartides a l'esquerra i a la dreta de l'article.
  • Eviteu quan no sigui necessari, atrapar el text entre dues imatges o una imatge i una taula a la mateixa alçada de la pantalla.
  • Procureu que no quedin grans espais buits dins el cos de l'article degut a la posició de les imatges.
  • L'aspecte de l'article varia segons el navegador utilitzat, l'amplada i la resolució de la pantalla. Si treballeu amb una pantalla ampla, comproveu que reduint una mica la finestra del navegador l'article segueix tenint bon aspecte.

Excepcions:

  • Es poden posar a l'esquerra els retrats que mirin a la dreta. En aquest cas considereu usar la plantilla {{TOCright}}.
  • Les imatges incloses en taules de dades, podran tenir una mida fixa, i anar sense l'atribut thumb depenent de la taula de dades on estiguin incloses. (p.ex. Països Baixos).
  • Per a mapes, gràfiques de dades i esquemes, si requereixen un extra de resolució per a fer-ne més clar el contingut, es recomana una mida de 300 píxels. (p.ex. Països Baixos)
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|300px|Breu descripció del Mapa o de la gràfica]]
  • Per a vistes panoràmiques, es recomana centrar la imatge i una mida màxima de 500 píxels. (p.ex. Donostia)
    • [[Fitxer:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|center|500px|Vista panoràmica de...]]
  • Cal col·locar el codi de les imatges alineades a l'esquerra que vagin al principi d'una secció de segon nivell, just abans del títol, i no després, per evitar que el títol quedi desplaçat.
    • [[Fitxer:Imatge_relativa_a_la_secció_ZZZ|thumb|left|Breu descripció de la imatge]]
    • == Secció ZZZ ==

Icones de banderes[modifica | modifica el codi]

Les icones de banderes poden ser útils per a distingir visualment diferents elements en:

  • Llistes o taules amb múltiples persones, ciutats o altres territoris, etc.
  • Infotaules que incloguin diversos elements (enfrontaments entre seleccions esportives, bàndols militars...)

En general, no es recomana utilitzar-les:

  • Dins del cos del text
  • Destacant un sol element: infotaules de biografies, organitzacions, obres, indrets...
  • Identificant entitats (p.e. clubs esportius) sense representativitat territorial explícita

Mediawiki[modifica | modifica el codi]

Mediawiki és el sistema que s'utilitza per generar els missatges de la Viquipèdia. Això tambe inclou una sèrie de missatges personalitzats que es poden utilitzar per generar algun tipus de text automaticament en els articles. Això és util, per exemple, per generar els missatges adequats en les planes que es considerin esborrany, o sospitoses de no neutralitat. Utilitzeu aquests missatges quan sigui necessari.

Categories[modifica | modifica el codi]

Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització.

Calendari d'esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Hi ha un Llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals, que cal tenir en compte en afegir dades als articles relacionats amb el calendari d'esdeveniments i els anys.

Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Quan la resta falla[modifica | modifica el codi]

Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense desar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l'estil.

No feu malabarismes[modifica | modifica el codi]

És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l'hipertext que suggerim aquí, no hauríeu d'assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra.

És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d'editar i afegir als articles si no fem l'hipertext més complex del que cal per mostrar la informació d'una manera útil i d'una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu, però la facilitat d'edició i manteniment de l'enciclopèdia és just darrere.

Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l'hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per posar-los en cursiva cal utilitzar la plantilla {{títol cursiva}}. Vegeu: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Cursiva en els títols d'articles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]