Viquipèdia:Llibre d'estil/Variants lingüístiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A la Viquipèdia s'accepten les variants dialectals utilitzades més comunament, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC.

Per mirar d'estandarditzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts generals:

  • En articles de temàtica "local", s'aconsella d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià).
  • Si el subjecte no és d'àmbit regional, cal mantenir l'opció escollida per l'editor original. Per exemple, la pàgina «Viquipèdia:Citau les fonts» va ser iniciada per un col·laborador balear.
  • L'ús de la variant ha de ser consistent en la mateixa pàgina. No feu suposades correccions ortogràfiques per fer canvis dialectals en un sentit o altre.
  • Si existeixen diverses opcions equivalents, intenteu de fer servir la més estesa segons un registre formal. Açò no implica renunciar a paraules d'un dialecte per les d'un altre sinó triar les paraules utilitzades en un mateix dialecte que resultin més entenedores.
  • En el títol dels articles és preferible el nom més comú. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries.

Variacions equivalents[modifica | modifica el codi]

  • Aleshores -> Llavors
  • Cop/Colp -> Vegada
  • Seva/Seua - Seves /Seues -> Sa - Ses
  • Re -> Res
  • Pas -> X (de fet és una partícula redundant que no és indispensable)
  • Sovint -> Amb freqüència
  • Estrella/Estrela -> Estel
  • Eina/Ferramenta -> Instrument/Utensili

Variacions acceptables[modifica | modifica el codi]

  • aquest/este (i aqueix/eixe), encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la Viquipèdia.
  • aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací".

Accentuació[modifica | modifica el codi]

En català existeix la possiblitat d'accentuar obert o tancat moltes e. Aquesta dualitat existeix en terminacions de paraules com -ès/-és, -è/-é, -èn/-én, -èixer/-éixer i en moltes altres paraules que tenien Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques al llatí. Exactament aquesta dualitat es presenta a causa de la pronunciació oberta d'aquestes ee [ɛ] al bloc oriental i la pronunciació tancada de les mateixes ee [e] al bloc occidental.

Malgrat aquesta dualitat, l'estàndard de l'IEC adopta l'accentuació oberta d'aquestes paraules (è) segons la pronunciació en el català oriental, però l'estàndard de l'AVL prefereix l'accentuació tancada (é) segons la pronunciació normal del valencià com del català nord-occidental. Tot i això, ambdues accentuacions estan reconegudes per tots dos organismes a sengles gramàtiques.

Malgrat que al bloc occidental no es pronuncien obertes, sempre s'accentua amb accent greu: què, perquè, València, èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època.

Exemples de dualitat en l'accentuació de les e: alé/alè, café/cafè, obscé/obscè, seré/serè, cinqué/cinquè, sisé/sisè, anglés/anglès, francés/francès, comprés/comprès, admés/admès, cortés/cortès, il·lés/il·lès, interés/interès, estrés/estrès, espés/espès, aprén/aprèn, comprén/comprèn, depén/depèn, ofén/ofèn, amén/amèn, edén/edèn, mossén/mossèn; conéixer/conèixer, meréixer/merèixer, paréixer/parèixer, convéncer/convèncer, véncer/vèncer, atényer/atènyer, estrényer/estrènyer, féiem/fèiem, féieu/fèieu, créiem/crèiem, créieu/crèieu, pésol/pèsol, térbol/tèrbol, terratrémol/terratrèmol, ségol/sègol, trévol/trèvol, cércol/cèrcol, grévol/grèvol; sémola/sèmola, sépia/sèpia.

Per a més informació: Vegeu l'apartat 3.1.3 de la secció d'ortografia de la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans i la secció 5.1.2 "Observacions sobre l'accentuació de les ee" a la gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Conjugació[modifica | modifica el codi]

El català es caracteritza per una riquesa de flexions verbals diatòpiques. En el Viccionari podeu trobar tots els verbs catalans amb la seva conjugació acceptada i en alguns també les formes col·loquials.

En general, adreceu-vos a l'usuari de vós (per exemple "Vegeu també"). En canvi, les ordres al programari són amb tractament de tu ("cerca", "desa", ...)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]