Viquipèdia:Parafrasejat similar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les lleis sobre drets d'autor prohibeixen als col·laboradors de la Viquipèdia copiar informació directament d'altres fonts excepte en casos limitats i amb atribució. El parafrasejat similar intenta sense èxit d'esquivar aquestes restriccions copiant i modificant superficialment informació d'una altra font.

Tanmateix, la política sobre recerca original requereix que les afirmacions que hi ha a les fonts es transmetin acuradament. Així el significat transmès per l'article ha de coincidir amb el significant de la font. El redactat s'hauria de seleccionar amb cura per evitar canvis inacceptables en el significat. La utilització de citacions breus al voltant de paraules o frases clau, tal com es permet a la política de continguts no lliures, és una manera d'ajudar a evitar aquest problema.

Exemple[modifica | modifica el codi]

Considereu el text font següent, suposant que s'hagi agafat d'una font amb copyright no lliure (de fet, és una traducció d'una versió de l'article Gat en anglès):

El gat (Catus Felis), també conegut com gat domèstic o gat casolà per distingir-lo d'altres felins i fèlids, és una espècie de petit mamífer carnívor depredador crepuscular que els humans valoren per la seva companyonia i la seva habilitat per caçar bestioles, serps i escorpins. Ha estat associat amb els humans durant com a mínim 9.500 anys.

Si aquest text es copiés directament, seria fàcil de detectar; però un col·laborador poc escrupolós pot agafar el text original i canviar el redactat superficialment:

El gat domèstic o gat casolà, nom científic Felis catus, és una espècie depredadora de mamífer crepuscular petit que menja carn. Els gats són valorats per humans per la seva habilitat de caçar escorpins, serps, i ratolins i com animals de companyia. Els humans i els gats han estat associats durant com a mínim 9.500 anys.

A primer cop d'ull pot semblar diferent, però no es distingeix prou de l'original; moltes frases s'han copiat, l'estructura bàsica de les frases, el vocabulari i el to s'han conservat, i es presenten els mateixos fets aproximadament en el mateix ordre.

La manera correcta d'utilitzar aquesta font seria llegir-ho, llegir altres fonts sobre gats, interioritzar la informació, i llavors escriure el contingut original sense mirar l'estructura de les fonts:

El gat (catus Felis) és un animal de companyia domèstic mantingut pels humans. Els gats són petits predadors de cacera que són actius principalment durant les hores del capvespre. Cacen una varietat de preses que inclouen serps, insectes i petits rosegadors. El primer gat conegut va viure fa 9.500 anys i es va trobar a l'illa de Xipre. A vegades els gats s'anomenen gats domèstics per evitar la confusió amb altres felins com els lleons i tigres.

Naturalment, també cal citar les fonts.

Fer mel de diverses flors[modifica | modifica el codi]

Segons la nostra política sobre els drets d'autor, les idees o la informació en sí mateixes no estan protegides sinó la seva expressió. Cal llegir la font, o millor diverses fonts, i redactar l'article amb les pròpies paraules sempre que l'estructura, presentació i redactat sigui creació pròpia. Aquest mateix paràgraf és un parafrasejat similar al text original.

Aquest procés creatiu literari ja va ser explicat per Sèneca al segle I dC. Segons deia, el redactat ideal és reescriure segons el propi enteniment després d'alimentar-se de la lectura de diverses fonts i interioritzar-les de forma que el resultat es converteixi en propi i únic en lloc de la suma dels originals. Aquesta mateixa explicació és un redactat que no parafraseja el text original, per altra banda força il·lustratiu:

«Cal imitar, com se sol dir, les abelles, les quals escullen les flors més pròpies per a fer la mel [...] separant tot el que hem arreplegat en diverses lectures, fonent després en una sola sabor totes les coses copsades, mitjançant la cura i l'enginy de la nostra intel·ligència [...] Digerim-ho, car altrament aniran a posar-se a la memòria, no pas a la intel·ligència.» (Sèneca, Lletres a Lucili, LXXXIV: «De la lectura»)[1]

Quan és un problema?[modifica | modifica el codi]

Els centres d'ensenyament s'ocupen d'aquest tema principalment des d'una perspectiva ètica: utilitzar les paraules d'un altre com a pròpies és considerat plagi, i un estudiant que parafraseja de forma molt similar a les fonts no està entenent la font i no aprenen.[2][3]

El propòsit de la Viquipèdia no és alliçonar els estudiants i, en general, no es tracten assumptes ètics subjectius (per exemple, la Viquipèdia no està censurada). Tanmateix, es preocupa de les restriccions legals imposades pel dret de copyright, i en molts casos és probable que parafrasejar superficialment una font amb drets no lliures sigui una violació del copyright de la font. Per exemple, en el cas Macmillan Co. v. King (1914), un Jutjat de Districte dels EUA trobava que les notes d'un professor d'economia, resumides i parafrasejant de forma similar al llibre de text, constituïa una infracció del copyright. Depenent del context i abast del parafrasejat, la paràfrasi similar limitada es pot permetre sota el dret de citació o la doctrina del fair use; la paràfrasi similar d'una frase senzilla no és tant preocupant com d'una secció sencera o un article.

El parafrasejat similar també es pot convertir en problemàtic quan un col·laborador parafraseja una font sense entendre-la; en conseqüència, el col·laborador no posseeix l'habilitat per avaluar si un article s'ajusta a les nostres polítiques, especialment la del punt de vista neutral, o la de corregir-lo (com en l'exemple "crepuscular" de més amunt). El resultat és freqüentment un contingut que té un biaix similar al biaix de la font.

Quan es permet la paràfrasi similar?[modifica | modifica el codi]

En alguns casos limitats, la paràfrasi similar pot ser una manera acceptable d'escriure un article. Per exemple, alguns de la Viquipèdia es basen originàriament en el text de l'Enciclopèdia Britànica de 1911.

Els requisits d'això són:

  • Les fonts són de domini públic o disponibles sota una llicència lliure compatible amb CC-BY-SA.
  • Les fonts són citades. En les referències a peu de pàgina, és millor fer servir expressions com "Redactat a partir de:" per emfasitzar que el contingut així com les idees s'estan prenent de la font.
  • El col·laborador entén plenament el significat del contingut que està agafant. Si el col·laborador no entén la font, pot posar una còpia de la mateixa a Viquitexts i enllaçar-hi a efectes de referència.

Si s'està utilitzant una font de copyright no lliure, llavors es recomana utilitzar el redactat original i citacions directes, per separar clarament el material de la font del material propi; el parafrasejat similar limitat, no obstant això, pot ser acceptable sota fair use en alguns casos.

També es permet quan hi ha només un nombre limitat de maneres de dir la mateixa cosa. En general, les frases com "El Dr. Joan Pujol es va graduar en medecina a la Universitat Autònoma" es pot reformular "Joan Pujol va obtenir la graduació en medecina a la Universitat Autònoma" sense problemes de copyright. Fixeu-vos, tanmateix, que parafrasejar de forma similar extensament una font no lliure pot ser un problema de copyright, fins i tot si és difícil trobar una manera diferent d'expressió. En el cas Feist Publications v. Rural Telephone Service, la Cort Suprema dels Estats Units va observar que les compilacions objectives d'informació poden estar protegides pel que fa a la "selecció i arranjament, en la mesura que siguin fetes independentment pel compilador i suposin un grau, encara que sigui mínim, de creativitat" ja que "l'autor de la compilació típicament decideix quins fets incloure, en quin ordre posar-los, i com arranjar les dades recollides de manera que puguin ser utilitzades eficaçment pels lectors"; el Jutjat també va indicar que "l'originalitat no és un estàndard restrictiu; no exigeix que els fets es presentin d'una manera innovadora o sorprenent" i que "la vasta majoria de treballs assoleixen el nivell bastant fàcilment, mentre posseeixen alguna espurna creativa, 'no importa com de tosca, humil o obvia' sigui aquesta."[4]. Per a més informació vegeu què és el llindar d'originalitat.

En utilitzar una paràfrasi similar legítimament, citar la font es molt recomanable, i en alguns casos, exigible.

Detectar i tractar el parafrasejat similar[modifica | modifica el codi]

A diferència de les violacions de drets d'autor per còpia literal, el parafrasejat similar és notòriament difícil de detectar; freqüentment el col·laborador afegirà sintaxi wiki i escriurà adaptant-lo a l'estil d'un article de la Viquipèdia. Aquí hi ha algunes maneres per les que es pot detectar:

  • Busqueu canvis incoherents i sobtats del to, vocabulari i estil en el contingut introduït pel mateix usuari. Per exemple, "El gat és una espècie carnívora depredadora petita de mamífer crepuscular. Als gats domèstics els agrada matar ratolins i rates penades."
  • Busqueu contingut redundant; això pot ser un senyal de que s'han parafrasejat de forma similar dues o més fonts. Per exemple, "El gat és una espècie carnívora depredadora petita de mamífer crepuscular. Com molts animals de companyia, els gats domèstics són carnívors."
  • Busqueu contingut que s'assembli al contingut inclòs en una citació.
  • Examineu les pàgines de discussió dels principals editors i altres pàgines on han escrit les seves pròpies paraules, i determineu si les seves col·laboracions a l'article difereixen substancialment en el to, estructura i vocabulari del d'aquestes discussions.
  • Agafeu frases curtes de l'article i poseu-les en un motor de cerca. Feu un cop d'ull als resultats i mireu si s'assemblen molt a l'article.

Si es troba un article o secció que fa servir parafrasejat similar, podeu emprar la plantilla {{Parafrasejat similar}} per marcar-lo per a que s'arregli:

A la pàgina de discussió, citeu els passatges específics amb els corresponents passatges de la font per subratllar la seva similitud; això proporcionarà prova objectiva de parafrasejat similar. En alguns casos, pot ser que calgui treure el contingut que parafraseja fins que es pugui reparar, per evitar problemes de copyright.

També és important comentar les vostres preocupacions a l'usuari que ha escrit l'article. El més probable és que un ho hagi fet de bona fe sense voler infringir intencionalment els drets d'autor i que calgui treballar més apropiadament el redactat o la cerca de noves fonts. Pot ser d'ajuda fer referència a aquesta pàgina o a les referències i els recursos que es relacionen al final, que inclouen alguns enllaços on s'explica com parafrasejar correctament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sèneca; Cardó, Carles (trad.). «De la lectura». A: Lletres a Lucili. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1928, p. vol. III: llibres X-XV. ISBN 9788472259003 [Consulta: 3 octubre 2010]. 
    Nota: L'obra original en llatí de Sèneca és de domini públic. La traducció en català de Carles Cardó està protegida per drets d'autor. S'utilitza aquí com a breu citació, amb propòsit explicatiu adequat al context de la pàgina, utilitzant una mínima part de l'obra original sense perjudici dels drets dels hereus de Cardó i incitant a la seva lectura. Per altra banda, és un exemple de com una traducció parcial pròpia del llatí al català podria tenir similituds amb una obra original protegida. Tanmateix, la traducció original transmet l'estil literari de l'autor.
  2. «Quotation and Paraphrase». Writing About Music: An Essay Style Guide. Mount Allison University Department of Music, 2005. [Consulta: 30 gener 2009].
  3. «How to Avoid Plagiarism: Paraphrase». Plagiarism Prevention for Students. California State University San Marcos Library, 5 feb 2008. [Consulta: 30 gener 2009].
  4. [1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]