Viquipèdia:Secció d'introducció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La secció d'introducció o secció inicial d'un article de la Viquipèdia és la secció que es mostra abans de la taula de continguts i el primer encapçalament. Aquesta secció serveix com a introducció a l'article i un resum dels seus aspectes més importants.

Una introducció ha de ser comprensible per ella mateixa com una visió general concisa. Cal definir el tema, establir el context, explicar per què el tema és notable i resumir els punts més importants, incloent les controvèrsies destacades (tot respectant el punt de vista neutral sense destacar controvèrsies menors). La notabilitat del tema de l'article s'estableix generalment en les primeres frases. L'èmfasi que es dóna en la introducció ha de ser un reflex de la importància del tema, segons les fonts fiables publicats. A banda de dades bàsiques trivials, no hauria d'aparèixer informació significativa en la introducció si no està explicada en la resta de l'article.

La introducció és la primera part de l'article que la majoria de gent llegeix i, molts, és la única que llegeixen. S'hauria de considerar crear interès per llegir-ne més, però la forma no és "picant" el lector amb la insinuació del contingut que segueix. No és una introducció periodística, que té altres propòsits. En canvi, s'ha d'escriure en un estil clar i accessible amb un punt de vista neutral. Cal vigilar referenciar les fonts quan sigui necessari.

Tots els articles haurien de tenir una introducció. En articles més complets, en general, la introducció no hauria de tenir més de quatre paràgrafs. En articles molt curts la introducció és el primer paràgraf.

Estructura de la introducció[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Viquipèdia:Estructura d'un article

La secció d'introducció pot tenir diferents elements opcionals presentats en l'ordre següent: enllaços de desambiguació, avisos de manteniment, infotaules o imatge principal, text introductori i primer encapçalament de secció o taula de continguts.

L'ordre està establert per a que el lector sàpiga primer si es troba en la pàgina correcta, conegui les possibles mancances de l'article, tingui les dades bàsiques resumides en una taula i a continuació el resum destacat en el text d'introducció. Aquesta pàgina se centra sobretot en l'estil del text d'introducció.

La secció d'introducció no té cap encapçalament propi. Es mostra sota el títol de l'article que ja li serveix d'encapçalament.

Referències en la introducció[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Viquipèdia:Verificabilitat i Viquipèdia:Citau les fonts

La introducció ha de complir també la política Viquipèdia:Verificabilitat entre d'altres. Això suposa que tota informació controvertida o potencialment controvertida, i les citacions, cal referenciar-les citant les fonts que les justifiquin. Com que la introducció normalment repeteix i resumeix la informació del cos de l'article, la citació de referències en la introducció podria resultar redundant i podria desviar l'atenció quan té un propòsit de síntesi. La introducció normalment està redactada de forma més general sense entrar en els detalls del cos de l'article. La informació general en la introducció de temes no polèmics és poc probable que sigui controvertida i que requereixi la citació de referències ja indicades en el cos de l'article. No hi ha, però, cap excepció en la necessitat de citar les fonts també en la introducció, quan sigui controvertida. Aquesta necessitat i la millor forma de citar les fonts es determina cas a cas segons el consens editorial.

En temes complexos, d'actualitat o controvertits pot ser necessari citar diverses referències en la introducció, en altres casos no en caldrà cap. Quan es tracta d'informació controvertida que afecti a persones vives, cal proporcionar les referències cada vegada que es mencioni, sense importar el nivell de generalitat del redactat ni el lloc del text.

Text d'introducció[modifica | modifica el codi]

Síntesi i comprensió[modifica | modifica el codi]

El text d'introducció ha de resumir breument els punts més importants tractats en un article de tal manera que sigui comprensible per si mateix com una versió concisa de l'article. Els motius pels quals el tema resulta destacable s'han d'exposar, o almenys indicar, en la introducció (sense usar termes vanagloriosos com ara "l'aclamat" o "el premiat"). És encara més important aquí que a la resta de l'article que el text sigui comprensible. No al·ludiu fets sorprenents sense descriure'ls. S'hauria de procurar que es creï interès per l'article. S'han d'evitar paràgrafs llargs i descripcions excessivament específiques ja el detall es reserva per al cos de l'article.

En general, expliqueu les abreviatures útils, però eviteu terminologia difícil d'entendre i els símbols. Les equacions matemàtiques i les fórmules s'han d'evitar quan entren en conflicte amb l'objectiu de fer la introducció comprensible a una audiència el més àmplia possible. Quan els termes poc comuns són essencials, s'haurien de posar en context, enllaçats i breument definits. El subjecte ha de ser posat en un context que sigui familiar per a un lector normal. Per exemple, és millor descriure la localització d'un poble en referència a una regió més gran que amb la precisió de les coordenades. Els lectors no s'han de trobar de ple en el tema des de la primera paraula, sinó entrar-hi gradualment.

Equanimitat[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la política sobre el punt de vista neutral, la informació ha de ser equànime segons la seva importància relativa, tal com estigui expressada en fonts fiables publicades. Això val tant pel cos de l'article com per la introducció. Si hi ha una diferència en l'èmfasi entre les dues parts, els editors han de tractar de resoldre la discrepància. No hauria d'aparèixer en la introducció informació rellevant que no s'expliqui en la resta de l'article, encara que no cal repetir-ho tot en el cos del text. Les excepcions són fets i dades específics com citacions, exemples, dates de naixement, noms taxonòmics, dades bàsiques i títols. Això no és motiu per excloure informació de la introducció, sinó que cal harmonitzar la cobertura de la introducció amb el material del cos de l'article.

Primer paràgraf[modifica | modifica el codi]

El primer paràgraf ha de definir el tema amb un punt de vista neutral, però sense ser massa específic (recordeu que la Viquipèdia no és un diccionari). Hauria d'establir el context en el que es considera el tema descrivint el conjunt de circumstàncies o fets que l'envolten. Si escau, s'indicarà la localització i l'època. També ha d'establir la delimitació del tema, per exemple, la introducció de l'article Llista de monuments de Manresa especifica clarament quins són els elements inclosos en la llista.

Primera frase[modifica | modifica el codi]

La primera frase ha de dir un lector no especialista què (o qui) és el tema de l'article.

  • Si és possible, el títol de la pàgina hauria de ser el subjecte gramatical de la primera frase.[1] Ara bé, si el títol és merament descriptiu, com Característiques lingüístiques de l'anglès parlat per catalanòfons, no sempre cal que aparegui literalment en el text.
  • De la mateixa manera, si la pàgina és una llista, no presenteu la llista amb autoreferències com "Aquesta és una llista de Daixonses" o "Aquesta llista de Dallonses..." Pot ser millor una introducció més clara i més informativa que la repetició literal del títol.
  • Quan s'utilitza el títol de la pàgina com el subjecte de la primera frase, pot aparèixer en una forma lleugerament diferent i pot incloure variacions i sinònims. Igualment, si el títol té uns parèntesis de precisió, el seu contingut s'ha d'ometre.[2]
  • Si el tema és definible, llavors la primera frase ha de donar una definició concisa, si és possible de forma que posi l'article en context per a no especialistes. De la mateixa manera, si el títol és un terme especialitzat, proporcioneu el context tan aviat com sigui possible.[3]
  • La redundància lingüística s'hauria d'evitar en la primera frase. Utilitzeu la primera frase de l'article per a proporcionar informació rellevant que no estigui ja donada pel títol de l'article. El títol de l'article no té per què aparèixer textualment en la introducció.[4]
  • Per temes que són destacats per un sol motiu, normalment aquest s'ha d'explicar en la primera frase.[5]
  • Si l'article és sobre un personatge o lloc de ficció, millor aclarir-ho de seguida.[6]

Format de la primera frase[modifica | modifica el codi]

Si el títol de l'article és un nom formal o àmpliament acceptat per al subjecte, mostreu-lo en negreta tan aviat com sigui possible en la primera frase:

«Un electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.» (Electró)

En cas contrari, incloeu el títol si es pot acomodar al redactat normal en català:

«Els jocs inaugurals del Colosseu van tenir lloc a Roma l'any 80...» (Jocs inaugurals del Colosseu)

Només es posa en negreta la primera menció del títol i els títols alternatius:

«El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona.» (Futbol Club Barcelona)

Si el títol de l'article no es presta a ser utilitzat amb facilitat i naturalitat a la frase inicial, no es recomana distorsionar el text per forçar la seva inclusió:

Red x.svg «Trobat i els 359 màrtirs de Girona van ser un sant trobat i uns màrtirs morts, segons la tradició, l'any 307.»

En el seu lloc, es pot redactar de forma més fluïda en català normal, evitant redundàncies innecessàries:

Green check.svg «Sant Trobat de Girona fou un dels 360 màrtirs morts, segons la tradició, l'any 307.» (Trobat i els 359 màrtirs de Girona)

En general, si el títol de l'article està absent de la primera frase, no apliqueu negretes al text relacionat:

Red x.svg «Sant Trobat fou un dels 360 màrtirs de Girona morts, segons la tradició, l'any 307.»

No obstant això, si un article és sobre un esdeveniment que involucra un subjecte, especialment si no té un article principal i és la destinació d'una redirecció, el subjecte ha d'estar en negreta:

Green check.svg «Wolfgang Amadeus Mozart va morir el 5 de desembre de 1791 després d'una curta però greu malaltia.» (Mort de Wolfgang Amadeus Mozart)

No s'han de posar enllaços en la negreta que destaca el títol en la primera frase. Aquests enllaços canvien l'efecte visual pretès amb la negreta:

Red x.svg «El premi Ramon Muntaner de literatura juvenil és un premi en llengua catalana que atorga la Fundació Prudenci Bertrana.» (Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil)
Cursiva i cometes[modifica | modifica el codi]

Si, d'acord amb les normes d'estil, el títol ha d'anar delimitat dins d'un text amb cursiva, per exemple una obra d'art, un llibre o un vaixell, llavors en la primera menció es posa en negreta i cursiva. Si es posa normalment entre cometes, llavors només es posa en negreta el títol dins de les cometes. Exemples:

«Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656...»
«El bo, el lleig i el dolent (títol original en italià Il buono, il brutto, il cattivo) és una pel·lícula italiana de spaghetti western dirigida per Sergio Leone el 1966....»
««Yesterday» és una cançó dels Beatles enregistrada el 1965 per l'àlbum Help!...»
Abreviatures i sinònims[modifica | modifica el codi]

Si el tema de la pàgina té una abreviatura usada comunament o més d'un nom, l'abreviatura (entre parèntesis) i els noms addicionals també es posen en negreta.

«El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització no-governamental i sense ànim de lucre...»
«Un matràs Kitasato, conegut també com a matràs Büchner, és un matràs Erlenmeyer de paret gruixuda...»

Si la relació de noms addicionals trenca l'estructura de la primera frase complicant una lectura senzilla, o bé són variacions poc comunes, es pot considerar explicar-ho en un altre paràgraf, o bé en una secció sobre etimologia o d'aclariments sobre la denominació. En general, quan hi ha més de dos noms alternatius és recomanable traslladar-ho a una secció específica per a millor claredat de la introducció.

«L'aigua (fórmula empírica H2O) és un compost químic transparent, inodor, insípid...
... com a element primordial, té diverses variacions dialectals i de pronúncia: "aiga", "aigo", "àuia", etc.; i molts compostos i expressions populars.»
Noms en altres llengües[modifica | modifica el codi]

No poseu en negreta els noms en altres llengües que no siguin d'ús normal en català, o variacions incloses només per mostrar l'etimologia. No obstant això, els termes en altres llengües no adaptats en català s'escriuen en cursiva.

«L'óblast de Txernivtsí (en ucraïnès Чернівецька область, Txernivetska óblast) és una província occidental d'Ucraïna que limita amb Romania i Moldàvia
«Els inuit (nom plural; el singular Inuk significa "home" o "persona") és un grup de pobles indígenes culturalment similars que habiten en regions de l'Àrtic...»

En qualsevol cas, considereu si és millor posar els noms equivalents en escriptures no llatines i les seves transliteracions en una nota a peu de pàgina en lloc de l'inici de l'article.

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

Si el nom de l'article té una pronunciació que no és evident a partir de la seva escriptura, podeu incloure la seva transcripció fonètica entre parèntesis després de la primera aparició del nom. La majoria d'aquests termes són paraules o frases en altres llengües, noms propis o paraules en català molt poc usuals. Afegiu només la pronunciació quan sigui rellevant evitant els casos ben coneguts en català o que siguin intuïtius o aproximadament deduïbles per a un lector catalanoparlant. En qualsevol cas, cal analitzar si és rellevant en la primera frase o bé l'explicació del nom, l'etimologia i la pronunciació es pot desenvolupar en detall en el cos de l'article.

Enllaços de context[modifica | modifica el codi]

La frase inicial ha de proporcionar els enllaços als temes més amplis o elementals que defineixen el tema de l'article o els situen en el context on és destacable.

Per exemple, un article sobre un edifici o un lloc geogràfic ha d'incloure un enllaç a la zona geogràfica més àmplia de la qual forma part:

«La badia de Palma és una badia del sud-oest de Mallorca centrada en el municipi de Palma i...»

En un article sobre un terme tècnic o argot, la primera frase o paràgraf normalment ha de tenir un enllaç al camp d'estudi del qual prové.

«En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut...»

En una biografia, la primera frase ha d'enllaçar a la pàgina o pàgines sobre el tema en el qual la persona va adquirir importància.

«Hendrik Antoon Lorentz (1853 - 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.»

Allò que proporciona el context necessari per a comprendre un tema determinat varia molt d'un tema a un altre.

«La Guemarà és el component del Talmud que comprèn anàlisis dels rabins i comentaris sobre la Mixnà

No afegiu enllaços que no estiguin relacionats directament amb la definició del tema o el motiu de la seva notabilitat. Altres enllaços complementaris apropiats es poden afegir més endavant en el cos del text per a millor comprensió però sense desviar l'atenció d'allò fonamental en la introducció. De la mateixa forma, no enllaceu als anys a no ser que tinguin alguna rellevància especial en el tema de l'article.

Biografies[modifica | modifica el codi]

El paràgraf inicial d'una biografia normalment conté:

  1. Nom o noms, i títols si en té cap.
  2. Dates de naixement i mort, si són conegudes i públiques sense violar la privadesa. En ocasions pot ser suficient per al context indicar l'any si el dia exacte ja es menciona en algun altre lloc. Els llocs de naixement i mort es poden mencionar en el cos de l'article i també en la introducció si són rellevants en relació al context.
  3. Context geogràfic o cultural, normalment la nacionalitat, lloc d'origen o lloc de residència si és rellevant pel context de la seva notabilitat.
  4. Els càrrecs notables que ha ocupat, les activitats que ha emprès o el paper que hi ha tingut.
  5. El motiu pel qual la persona és destacable.

Exemples:

«Cleòpatra Filopator, o Cleòpatra VII, (ca. 69 aC - 70 aC) fou reina de l'antic Egipte, l'última de la dinastia ptolemaica
«Francesco Petrarca (1304–1374) fou un erudit i poeta italià reconegut com el pare de l'Humanisme i l'iniciador del Renaixement
Organismes i espècies[modifica | modifica el codi]

Els organismes vius tenen un nom científic i potser un o més noms comuns. Quan el títol de l'article utilitza un nom comú, aquest es menciona en la primera frase en negreta seguit del nom científic entre parèntesis i en cursiva. Els noms comuns alternatius, amb les referències que siguin necessàries, es mencionen en la primera frase si són d'ús ampli o bé més endavant si són d'ús restringit o són més de dos, per exemple dialectals. En el segon cas poden anar en negreta o sense, a discreció editorial. Exemple:

  • «La gasela de Thomson (Eudorcas thomsonii) és la gasela més comuna de l'Àfrica Oriental...»
  • «Els terapòntids (Terapontidae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes...»
  • «Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes... Són insectes molt populars que reben diferents noms vulgars segons la contrada, com ara lla(n)gosta, lla(n)gost, saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), pallagostí (Catalunya del Nord)...»

Quan el títol de l'article utilitza el nom científic, l'ordre és invers (si té cap nom comú) i el nom científic es posa en negreta i cursiva:

  • «Brassica és un gènere de plantes amb flors de la família brassicàcia...»
  • «Vitis vinifera (nom comú vinya) és una espècie de Vitis, originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim,... S'anomena cep quan es refereix a la planta cultivada en forma baixa, o parra quan es refereix a la mateixa planta cultivada en forma alta.»

Abast de l'article[modifica | modifica el codi]

En alguns casos la definició del tema de l'article en el paràgraf d'introducció pot no ser suficient per a delimitar clarament en seu abast. En particular, pot ser necessari identificar què és allò que no tracta l'article. Per exemple, l'article sobre la febre no tracta la pujada de temperatura deguda a la hipotèrmia. Aquestes explicacions es poden fer millor al final de la introducció per evitar enredar i perdre claredat en el primer paràgraf.

Temes d'actualitat[modifica | modifica el codi]

Els esdeveniments d'actualitat àmpliament difosos i que afecten a un subjecte, ja sigui controvertit o no, s'han de mantenir en la justa perspectiva històrica. El que és més recent no és necessàriament el que és més destacable: la nova informació s'ha d'equilibrar amb la vella de forma acurada, amb la deguda importància atorgada a cadascuna. Quan mor un personatge, no cal tornar a escriure radicalment la introducció. Llevat que la causa de la mort sigui per ella mateixa un motiu de notabilitat, en general serà suficient afegir una sola frase.

Esborranys[modifica | modifica el codi]

Si l'article és un esborrany, pot no ser necessària una introducció. Si consta de més d'un paràgraf, es pot considerar fer una definició d'introducció en el primer paràgraf que ajudi a situar el context per a la seva ampliació. Una vegada ampliat, a partir d'uns 3.000 octets, cal pensar en separar en seccions i fer una introducció apropiada.

Longitud[modifica | modifica el codi]

La longitud apropiada de la secció d'introducció depèn de la mida total de l'article. Com a orientació general, una introducció no hauria de tenir més de quatre paràgrafs. Dependrà de les necessitats en cada cas, però complint les expectatives per a un lector d'un resum breu però útil i complet. Una introducció massa curta deixarà al lector insatisfet; una introducció massa llarga serà més difícil de llegir i pot fer que el lector perdi interès a mitja lectura. La taula següent és una orientació, cap norma, basada en una regla simplificada d'un paràgraf per cada 10.000 octets (vegeu el número d'octets en la pàgina d'historial):

Mida de l'article Longitud de la introducció
Menys de 10.000 octets Un sol paràgraf
10.000-20.000 octets Un o dos paràgrafs
20.000-30.000 octets Dos o tres paràgrafs
Més de 30.000 octets Tres o quatre paràgrafs

Detalls excessius[modifica | modifica el codi]

En ocasions la introducció pot resultar il·legible si s'omple de detalls informatius entre parèntesis, podent arribar fins a l'absurd. Per exemple:

Red x.svg «Genguis Khan (pronunciat: /ˈʒɛŋɡis_ˈkan/ o /ˈdʒɛŋɡis_ˈkan/; en mongol ciríl·lic Чингис Хаан, Chingis Khaan, /tʃiŋɡɪs xaːŋ/ (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en mongol); en alfabet mongol: Cinggis qayan.png, Činggis Qaɣan; en xinès tradicional 成吉思汗, simplificat 成吉思汗, pidgin Chéng Jí Sī Hán; probablement 31 de maig de 1162 – 25 d'agost de 1227), nascut Temujin (en mongol Тэмүжин, Temüjin /tʰemutʃiŋ/ (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en mongol); en mongol mitjà Temüjin; en xinès tradicional 鐵木真, simplificat 铁木真, pidgin Tiě mù zhēn) i també conegut pel nom de temple Taizu (en xinès tradicional 元太祖, simplificat 元太祖, pidgin Yuán Tàizǔ), fou el fundador i Gran khan (emperador) de l'Imperi mongol, que va esdevenir el major imperi contigu de la història després de la seva mort.»

Alguna informació entre parèntesis pot ser prou notable per indicar-la entre la primera informació presentada, però gran part es pot traslladar en notes a peu de pàgina, infotaules o en el cos de l'article. Les variacions notables del títol a indicar d'entrada seran les d'ús més comú, si no són gaires, és a dir les més usades en les fonts fiables publicades o les traduccions rellevants per identificar millor. En altres casos es pot limitar a les formes normatives traslladant a un altre lloc les formes dialectals.

Edició de la introducció[modifica | modifica el codi]

L'edició de la secció d'introducció pot ser molesta en articles llargs, perquè per defecte no hi ha cap enllaç d'edició. La primera opció és editar l'article sencer, però això augmenta el risc de conflictes d'edició en pàgines populars o d'alt trànsit, a més que pot causar problemes tècnics si la pàgina és massa gran.

Els usuaris registrats tenen l'opció d'activar el giny de les preferències anomenat «Afegeix un enllaç [modifica] per a la primera secció d'introducció».

Una altra opció per a tots els usuaris és clicar a [modifica el codi] i en l'URL resultant afegir al final &section=0.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per exemple:
    «El llibre d'estil és la norma editorial que conté...»
    i no
    «Aquesta norma editorial, coneguda com llibre d'estil, conté...»
  2. Per exemple, l'article Ou (aliment) comença:
    «Els ous d'algunes aus són un aliment...»
    No d'aquesta forma:
    «Un ou (aliment) d'algunes aus és un aliment...»
  3. Per exemple, en lloc de:
    «Un tercer confiable és una entitat que facilita interaccions entre dues parts que confien en la tercera part.»
    és millor:
    «En criptografia, un tercer confiable és una entitat que facilita interaccions entre dues parts que confien en la tercera part.»
  4. Per exemple
    «Les relacions francoalemanyes són les relacions entre França i Alemanya
    és una evidència que no aporta cap informació. A vegades alguna redundància és inevitable. El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC és un nom propi inevitable i no es pot definir de cap altra forma que un diccionari. Tot i així, la primera frase pot incloure més informació que «diccionari», «català», «IEC», per exemple que es tracta d'«un diccionari normatiu editat el 2007 en la segona edició i la principal referència de la llengua catalana».
  5. Per exemple:
    «Emmy Noether (23 de març de 1882 - 14 d'abril de 1935) fou una matemàtica alemanya coneguda per les seves contribucions en àlgebra abstracta i física teòrica
    Aquest exemple indica no només que era una matemàtica, sinó quin era el seu camp d'especialitat, l'època donada per les dates de naixement i mort, i la seva nacionalitat. Sense necessitat de llegir l'article, la primera frase ja dóna el context apropiat.
  6. Per exemple:
    «Homer Simpson és un personatge de ficció d'Els Simpsons