Viquipèdia:Traducció de noms

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta pàgina és un recull de normes d'estil existents en català sobre els criteris de traducció de noms, denominacions i topònims, i la seva aplicació a la Viquipèdia.

Antropònims[modifica]

Com a norma general no es tradueixen els noms propis de persona contemporanis. En el cas de noms escrits en alfabets llatins, es respecta la grafia original de l'ús social formal que en faci el propi personatge, encara que no sigui el nom legal. En el cas de noms escrits amb caràcters no llatins es transcriuen d'acord amb els criteris de transcripció al català (Borís Ieltsin). Són una excepció els noms de reis, prínceps i papes (Elisabet II del Regne Unit, Benet XVI).

Degut a l'especial situació sociolingüística, els personatges públics desapareguts nascuts abans del segle XX s'adapten a les normes ortogràfiques actuals del català, tant el prenom com els cognoms, d'acord amb repertori bibliogràfic i enciclopèdic (Joaquim Sorolla, Vicent Blasco i Ibáñez).

Els personatges històrics (reis, monarques, prínceps, dinasties, llinatges, sants, papes, personatges públics notables) o llegendaris (bíblics, divinitats, mitològics, literaris) solen tenir per tradició un nom traduït al català (Juli Cèsar per Iulius Caesar, Maquiavel per Niccolò Machiavelli, Sanxo Pança). Els noms de monarques, papes i sants es tradueixen sistemàticament (Sant Domènec de la Calzada), en canvi no es tradueixen altres personatges que no tenen tradició en català (Fernão de Magalhães, Jules Verne).

Pel que fa a personatges de l'antiguitat amb noms grecs i llatins, vegeu Viquipèdia:Adaptació de noms propis grecs i llatins.

Entitats[modifica]

Institucions públiques[modifica]

En general es tradueixen els noms de les institucions, entitats i empreses públiques, i els seus òrgans de gestió. En principi, la traducció és per l'equivalent literal, però si no és possible s'usa l'equivalent funcional (ministre de Justícia francès per Garde des Sceaux)

En alguns casos, pel seu àmbit restringit o perquè no tenen tradició en català, s'usen en la forma original (Xunta de Galícia, Scotland Yard).

Entitats no comercials[modifica]

Com a criteri general es tradueixen els noms de tota mena d'entitats sense finalitat de lucre: associacions, fundacions, organitzacions no governamentals, institucions religioses, col·legis professionals, patronats, arxius, federacions esportives, museus, teatres, biblioteques, hospitals. (Per exemple: Reial Acadèmia Espanyola, Metges Sense Fronteres, Companyia de Jesús, Reial Associació Ciclista Belga, Societat General d'Autors i Editors...)

Hi pot haver algunes excepcions o vacil·lacions donades per l'ús (Greenpeace, Hare Krixna, National Geographic Society)

Quan la denominació inclou una part genèrica i una d'específica, es tradueix només la part genèrica (Hospital Universitari La Paz, Teatre de San Carlo)

Institucions acadèmiques[modifica]

En general es tradueixen sistemàticament els noms d'universitats, facultats, instituts, escoles, acadèmies, col·legis i institucions acadèmiques.

Són excepcions els casos en que no existeix un equivalent clar en català o que són coneguts generalment pel nom original (King's College, London School of Economics)

Quan el nom inclou una part genèrica i una d'específica que no sigui un topònim, es tradueix només la part genèrica (Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando)

Quan el nom pugui coincidir en diverses llengües o quan conté referents territorials o cardinals, es pot traduir i afegir el nom de la ciutat o del país on es troben. (Universitat de les Arts de Berlín, Universitat de Toledo (Ohio))

Empreses privades[modifica]

Les empreses i altres organismes privats mantenen el nom invariable responent a la voluntat expressa dels propietaris. Com a regla general, no s’han de traduir.

Però algunes empreses usen una doble denominació per voluntat pròpia. Pot tractar-se d'empreses de serveis que fan un ús social del nom, o d'empreses multinacionals que adopten diferents noms. En aquest cas s'usa la forma en català, sigui registrada o no (Caixa Rural/Caja Rural, Aigües de Barcelona/Aguas de Barcelona).

En el cas d'empreses que prenen com a denominació un topònim del domini lingüístic català amb la grafia alterada, es pot unificar a favor de la forma tradicional del topònim, a pesar de la denominació oficial de l'empresa (Vaquèira-Beret per Baqueira-Beret, Empuriabrava per Ampuriabrava).

Els noms genèrics integrats en el nom de l'empresa (restaurant, editorial, teatre...) no es tradueixen quan es refereix a l'empresa, però sí quan es refereix al lloc (treballa a l'empresa Librairie Larousse, però publicat per l'editorial Larousse).

Els òrgans de gestió de les empreses es tradueixen sempre (Departament de Vendes d'El Corte Inglés).

Clubs esportius[modifica]

Els clubs esportius segueixen el mateix criteri que les empreses privades que no es tradueixen. Però, pel seu caràcter popular, solen tenir denominacions curtes traduïdes. Quan s'usa la designació completa no es tradueix ni la part genèrica ni el topònim encara que tingui una forma tradicional adaptada. En canvi, quan s'usa la designació curta es tradueix el topònim però no la part genèrica (Deportivo de la Corunya) excepte alguns casos on existeix tradició (Reial Madrid, Reial Societat, Estrella Roja).

Partits polítics i sindicats[modifica]

En general es fa un ús social del nom traduït (Partit Comunista Francès, Partit Laborista britànic), excepte alguns casos que s'han consolidat en la forma original i la traducció seria forçada (Herri Batasuna, Sendero Luminoso, Sinn Féin). També s'evita de traduir si pot donar confusions amb un altre partit ja existent (Izquierda Unida, no es tradueix perquè ja existeix Esquerra Unida).

Publicacions periòdiques[modifica]

No s'han de traduir els títols de publicacions periòdiques (El País, La Vanguardia, el Mundo, Muy Interesante, etc)

Cultura[modifica]

En general es tradueixen:

  • Esdeveniments culturals, festius i històrics, excepte casos que poden crear ambigüitat (Renaixença/Rexurdimento), o que no tenen equivalent en català (Sanfermines)
  • Festivitats cíviques, religioses i polítiques (Fira d'Abril)
  • Fets històrics singulars (Guerres de l'Opi)
  • Obres musicals. En general, no hi ha tradició de traduir els títols d'obres clàssiques amb títols originals en una llengua romànica i fàcilment intel·ligibles (La Bohème, La vida breve), però sí d'altres llengües (La flauta màgica). Quan el títol està format per noms musicals genèrics, es tradueix sempre independentment de la llengua original, així com els seus apel·latius: Concert per a dos violins de Bach.
  • Cançons: només es tradueixen si s'ha fet una versió en català.
  • Obres d'art. En general es tradueixen (La visió després del sermó), excepte si no tenen un equivalent en català (Manao tupapau)
  • Obres literàries i científiques. Les obres clàssiques es tradueixen, per tradició, encara que no hagin estat traduïdes al català (Els principis matemàtics de filosofia natural, de Newton). En obres actuals s'utilitza el títol amb el que hagi estat editat, en català si ha estat traduït, llevat que el text es refereixi a una versió concreta.
  • Obres de teatre i pel·lícules. S'utilitza el títol amb el que ha estat representada o projectada, en català si ha estat adaptada o doblada (Allò que el vent s'endugué), llevat que el text es refereixi a una versió concreta. Les pel·lícules basades en un llibre que ha estat traduït al català, però la pel·lícula encara no, es pot utilitzar el títol del llibre. Es pot consultar la filmoteca de TVC.

Topònims[modifica]

Els noms referits a llocs tenen una característica d'identificació particular. Cal distingir entre els topònims oficials i els tradicionals; entre els endotopònims (noms utilitzats en la llengua de la pròpia àrea lingüística) i els exotopònims (noms utilitzats en una llengua externa a l'àrea lingüística del lloc). A més, cal distingir el que és toponímia major (estats, nacions, regions, capitals, rius, mars) de la toponímia menor (comarques, torrents, platges). En la toponímia major és habitual que existeixi un nom tradicional en català (un exotopònim), en canvi no sol existir en la toponímia menor, excepte en les àrees històricament limítrofes a l'àrea lingüística catalana (Occitània, Aragó, Sardenya i comarques de la zona de parla castellana del País Valencià).

El criteri general és utilitzar la forma tradicional en català dels topònims majors, si existeix; i, normalment, no traduir els topònims menors. En el cas de no existir un exotopònim tradicional en català, s'utilitza l'endotopònim original del lloc i no una forma adaptada per una tercera llengua. Poden ser excepcions els casos on la llengua autòctona ha estat històricament minoritzada i els topònims s'han difós internacionalment a través de la llengua dominant. Seria el cas d'algunes ciutats de les antigues repúbliques soviètiques amb formes derivades del rus, les formes angleses dels topònims gal·lesos o les formes italianes dels topònims maltesos.

Pel que fa a topònims de l'antiguitat amb noms grecs i llatins, vegeu Viquipèdia:Adaptació de noms propis grecs i llatins.

Toponímia urbana[modifica]

En general, en les vies públiques, barris i espais urbans singulars, es tradueix la part genèrica (carrer, plaça, avinguda, parc...) sempre que sigui possible i es manté la part específica en la forma original: carrer de Raimundo Lulio (Madrid), barri de Santa Cruz (Sevilla), plaça de San Marco (Venècia)...

Però no es tradueix la part genèrica quan aquesta no és freqüent: Glorieta Puerta de Toledo (Madrid), Trafalgar Square (Londres), Piccadilly Circus (Londres), Quai d'Orsay (París), Boston Commons (Boston)... Tampoc es tradueix en alguns casos determinats que s'han consolidat en l'ús amb la forma original: Place Vendôme (París), Park Avenue (Nova York), Wall Street (Nova York), Downing Street (Londres), Alexanderplatz (Berlín), Fontana di Trevi (Roma)...

Alguns llocs destacats, d'ús freqüent, tradicionalment són traduïts: plaça Roja (Moscou), els Camps Elisis (París), parc dels Prínceps (París)... En el cas particular de les vies públiques que tenen per nom un número ordinal, es tradueixen sistemàticament: la Cinquena Avinguda (Nova York).

Referències[modifica]