Viquipèdia Discussió:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/Paritat del zero

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un article molt interessant que té de sobres el nivell per ser de qualitat. Només una coseta: als anglòfons, sobretot els de l'altra banda de l'Atlàntic, els agrada posar una conjunció davant de la conjunció «i». En català, això seria incorrecte en la gran majoria de casos. Et demanaria que revisessis aquestes faltes i les corregissis quan s'escaigui. —Leptictidium (digui, digui) 09:59, 7 març 2015 (CET)

Supòs que devies voler dir una "coma", no una "conjunció"! Si és així, les he eliminat a tots els llocs on ho he cregut oportú; només he deixat aquelles que són imprescindibles. Ja me diràs què en trobes!--Cparres (disc.) 16:54, 9 març 2015 (CET)

No votaré a favor de la distinció tot i que ha sigut interessant llegir l'article. Crec que hi ha afirmacions que no són gaire rigoroses o que són arbitràries i hi trobo a faltar informació històrica. A més, el punt de vista és molt anglocèntric. Respecte la introducció:

  • La definició de parell: «nombre enter múltiple de dos». Cal dir d'on es treu la definició. I per què utilitza la definició de parell sobre els enters? La definició de paritat més bàsica de parell és sobre els naturals positius (com apareix als Elements d'Euclides). És cert que si volem assignar la paritat al zero s'ha d'estendre aquesta definició, però no cal anar als enters, ens podem quedar als naturals (amb el zero). Després es parla de que «un conjunt de 0 objectes es pot dividir en dos subconjunts iguals», com a propietat dels parells, i això només té sentit pels parells naturals. Trauria la paraula enter i buscaria alguna font.
  • «En conseqüència [de la definició], el zero té totes les propietats que tenen la resta de nombres parells». No és així, per exemple, la resta de nombres parells tenen valor absolut més gran que 1 i el zero no.
  • «El zero també compleix els patrons que formen els nombres parells». Si un patró és una propietat, és redundant amb la frase anterior.
  • «El zero també és l'element identitat del grup d'enters parells(...)». També, a més de què? Per a què els parells formin un grup cal que el zero hi sigui, que a més sigui la identitat no és important aquí. Però això és un tecnicisme i és equivalent a dir que parell – parell = parell, i ja s'ha dit que això fa necessari que 0 sigui parell.
  • «(...)i és punt de partida des del qual els altres nombres naturals són definits inductivament». Això no té res a veure amb la paritat del zero, també es poden definir inductivament a partir de l'1. El que és interessant comentar és que el concepte de paritat es pot obtenir "inductivament", sense haver definit la multiplicació, a partir de l'alternança parell-senar, i que en aquest sentit zero ha de tenir la mateixa paritat que 2, -2, 4 i la resta de nombres parells.

Com van dir a l'avaluació, trobo que part de la secció Contexts matemàtics conté informació massa tècnica, amb molts termes sense definir i enllaços en vermell, que a més no són cap explicació nova de que el zero sigui parell, sinó que són versions més tècniques i enrevessades de veure el mateix, que per alternança o clausura de les operacions bàsiques té sentit incloure el zero en els parells.

I comento un parell de frases de la subsecció Alternança parell-senar:

  • «Amb aquesta definició, la paritat del zero no és un teorema sinó un axioma». És una definició, no veig que sigui un axioma. Potser m'equivoco.
  • «En efecte, «zero és un nombre parell» es pot interpretar com un dels axiomes de Peano, dels quals els naturals parells en són un model». He hagut d'anar a la referència per entendre la frase. No crec que sigui rellevant, ja que amb el mateix argument també es pot interpretar el primer axioma de Peano com «dos és un nombre primer», i l'únic que diu l'axioma és que agafis un nombre (que serà el primer d'una llista).

--Salvi «Ssola» (discussió) 23:41, 12 març 2015 (CET)

Perdó per l'espera, aquests dies he estat enfeinat. He resolt alguns dels problemes que exposes:
  • Rigorosament, la definició de «nombre parell» és enter múltiple de 2. Així apareix definit a totes les fonts matemàtiques de renom (n'he posat una referència a MathWorld), així com a la Viquipèdia mateixa. És cert que la paritat va néixer com un concepte sobre els naturals, però crec que aquesta nota històrica és suficient que aparegui als articles que tracten amb la definició de paritat en si, com nombre parell; l'article de Paritat del zero se'n pot mantenir al marge. A més a més, l'exclusió es veu intensificada pel fet que Euclides va definir la paritat a partir del 2, sense tenir en compte ni l'u ni el zero.
  • «Un conjunt de 0 objectes es pot dividir en dos subconjunts iguals». He modificat aquesta oració perquè no es presti a confusió, ja que, en efecte, aquí sí que només té sentit pels parells naturals. Crec que amb el canvi realitzat ha quedat bastant més entenedor.
  • «En conseqüència, el zero té totes les propietats que tenen la resta de nombres parells». Crec que aquesta afirmació és certament un error de la versió original de l'article; he canviat «propietats que tenen» per «propietats que caracteritzen» que crec que és més correcte.
  • «El zero també compleix els patrons que formen els nombres parells». He especificat «els altres nombres parells». «Patró» i «propietat» són conceptes molt similars en aquest cas, emperò crec que patrons es refereix a les propietats que tenen en conjunt amb els altres parells i no de forma intrínseca. Tanmateix, estic d'acord que aquesta frase sembla bastant redundant, si ho trobes la podria esborrar.
  • «El zero també és l'element identitat del grup d'enters parells(...)». He eliminat «també», que era simplement un error de traducció. El fet que sigui la identitat no serveix per demostrar que és parell, però sí que té importància per la secció de Contexts matemàtics, i concretament per la subsecció Patrons algebraics.
  • «(...)i és punt de partida des del qual els altres nombres naturals són definits inductivament». Això de nou no demostra la paritat del zero, però com s'explica en la frase següent «Les aplicacions d'aquesta inducció [...] es basen en la paritat parella del zero.» Si mateix he canviat «són definits» per «poden ser definits», ja que com bé tu dius poden ser definits d'altres maneres, per exemple a partir de l'1.
  • La secció de Contexts matemàtics pot requerir, si ho voleu, una discussió a fons sobre si eliminar o no contingut. Em compromet a crear els enllaços en vermell en aquests dies posteriors.
  • «Amb aquesta definició, la paritat del zero no és un teorema sinó un axioma». Doncs jo crec que sí que és un axioma, potser ens ho hauria d'aclarir qualque expert.
--Cparres (disc.) 16:19, 4 abr 2015 (CEST)
Gràcies Cparres. Estic d'acord amb tot el que dius. He fet algun canvi més, a veure què et semblen. Ara només trobo a faltar, per qualitat, una mica d'informació històrica (qui va utilitzar per primera vegada la paritat del zero? en quin context? s'expandí la idea ràpidament?) i fer vermells de Contexts matemàtics. Això de l'axioma ja ho veig clar, ara, tot i que la frase següent em segueix patinant una mica. Canvio el vot a bo.--Salvi «Ssola» (discussió) 23:14, 6 abr 2015 (CEST)

L'article em sembla genial, però abans de votar voldria dir que coincideixo amb en Ssola quant al punt de vista anglocèntric... Trobo la secció Educació excessivament focalitzada en exemples americans. No hi ha estudis europeus o d'altres indrets en aquesta línia? Si no és així, tampoc afecta de fons a l'article, però estaria bé mirar-ho. Bona feina! --Xavi Dengra (MISSATGES) 16:19, 6 abr 2015 (CEST)

@Ssola: Mil gràcies pels canvis! En breu aniré creant enllaços en vermell i quan pugui faré uns últims retocs a l'article, i cercaré informació històrica a veure si en trob.
@Xavier Dengra: Gràcies! Estic d'acord amb vosaltres sobre el punt de vista anglocèntric, però és pràcticament impossible trobar informació més «de casa» sobre el tema, crec que no és un tema gaire tractat en aquestes contrades.
--Cparres (disc.) 19:50, 7 abr 2015 (CEST)
Bones, una de les mancances observades en aquest article és el seu punt de vista anglocèntric en segons quina secció. N'heu trobat fonts d'altres llocs? Perquè un text dóna cabuda sigui d'on sigui si té referències i està ben redactat. he trobat un article curiós però dubto que sigui útil aquí, http://gaussianos.com/estamos-peor-de-lo-que-pensaba/ Salutacions--Manlleus (disc.) 21:50, 31 maig 2015 (CEST)