Viridiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Viridiana
Viridiana cover2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Luis Buñuel
Ajudant de direcció: Juan Luis Buñuel

Producció: Gustavo Alatriste, Ricardo Muñoz Suay i Pere Portabella

Guió: Luis Buñuel i Julio Alejandro a partir de la novel·la Halma de Benito Pérez Galdós

Música: Gustavo Pittaluga

Fotografia: José F. Aguayo

Muntatge: Pedro del Rey i Luis Buñuel

Protagonistes: Silvia Pinal, Francisco Rabal, Fernando Rey, Margarita Lozano, Victoria Zinny

Dades i xifres
Països: Espanya
Mèxic
Data d'estrena: 1961
Gènere: Drama
Duració: 90 min
Idioma original: anglès

Companyies
Pressupost: Films 59

Pàgina sobre “Viridiana a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars

Viridiana és una pel·lícula mexicano-espanyola de Luis Buñuel, estrenada el 1961. La pel·lícula va rebre el màxim guardó (Palma d'Or) al Festival Internacional de Cinema de Canes 1961, així com l'ovació unànime de públic i jurat. Tanmateix, un article molt hostil publicat al diari oficial de la Ciutat del Vaticà, L'Osservatore Romano, va provocar la seva immediata prohibició a Espanya. L'incident va reivindicar la figura de Buñuel davant dels seus crítics i va convertir Viridiana en una més de les pel·lícules prohibides d'aquest polèmic cineasta.

La decisió de rodar 'Viridiana' a Espanya va provocar que Buñuel, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, fos durament criticat pels republicans espanyols a l'exili.

Argument[modifica | modifica el codi]

Viridiana pronunciarà aviat els seus vots i es tancarà en un convent. Va per una última vegada a saludar el seu oncle, ric burgès, abans d'anar a pronunciar els seus vots. L'oncle la droga i fa veure que ha abusat d'ella per tal que accepti casar-se amb ell. S'atura horroritzada. Rosegat pel remordiment, se suïcida.

Viridiana, que se sent culpable de la mort del seu oncle, renuncia a ser monja i es queda a la mansió a practicar la caritat cristiana, acollint un grup de rodamons, a qui brinda refugi i aliment però que són, al cap i a la fi, els qui l'atacaran i robaran. L'arribada de Jorge, fill natural del senyor Jaime, canviarà definitivament el destí de la jove, acceptant al final d'instal·lar-se amb ell i la serventa en un menage a tres.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Buñuel continua arreglant els seus comptes amb l'opressió que va patir en la seva joventut i aborda els seus temes preferits: el fetitxisme sexual i l'incest, la hipocresia de l'Església, la bestiesa i la suficiència de la burgesia, la bestialitat popular.
  • L' « Últim sopar » on Jesús i els seus Apòstols són reemplaçats per captaires ha quedat com un monument a la provocació.
  • La censura franquista va objectar el final original de la cinta, en el qual Viridiana trucava a la porta del seu cosí, ell obria i ella entrava, tancant la porta darrere d'ella. Obedient, Buñuel va proposar un final diferent (on Jorge, Viridiana i Ramona, la criada, juguen a les cartes, en una molt subtil referència a un trio sexual) que va acabar sent més perniciós que el primer i que, irònicament, va ser acceptat pels censors sense objeccions.
  • A Cannes 1961, la pel·lícula va suposar un escàndol, però s'endugué la Palma d'Or.
  • Tant el Vaticà, com Franco, van jutjar la pel·lícula impia i blasfema. A Espanya, les còpies de la pel·lícula van ser segrestades.
Portal

Portal: cinema

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]