Virpi Pahkinen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVirpi Pahkinen

Virpi Pahkinen el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Jyväskylä (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSueco-finlandesa
Activitat
Ocupaciócoreògrafa Modifica el valor a Wikidata
ArtDansa, escriptura
Premis

Virpi Eriika Pahkinen (16 de desembre de 1966JyväskyläFinlàndia) és una és un ballarina, coreògrafa i escriptora sueco-finlandesa que viu a Estocolm.[1]

Carrera[modifica]

Virpi Pahkinen és una de les principals coreògrafes i ballarines solistes[2] i ha treballat en les escenes de ball de gairebé 50 països. La seva carrera també l'ha portat a llocs poc convencionals com la Biblioteca d'Alexandria i el Nobelfesten d'Estocolm.[1] Ha creat diverses coreografies per a companyies de dansa internacionals com la polonesa Balet Poznanski, la Vietnam National Opera Ballet i la Stockholm 59° North. El seu estil de ball és diferent (poc convencional) i s'ha descrit com orgànic i djurlik.[2]

Va crear la seva primera coreografia en solitari als 18 anys. Inicialment Pahkinen es va dedicar a estudiar piano al Conservatori de Hèlsinki però va canviar el seu camí cap a la dansa, i el 1989 es va unir a la línia coreogràfica de la Universitat de Dansa d'Estocolm. El 1999 va protagonitzar la coreografia de la pel·lícula de Hakan Bertha Atom by Atom. Des de llavors Pahkinen ha participat en diverses pel·lícules de ball com M de Mafra, Bardo 010 o Arbor och Sahara.[2][3] També va interpretar el paper de la lletera d'Ingmar Bergman en últim conjunt de La sonata dels espectres.[1]

El 2013 va fer el seu debut com a escriptora amb la novel·la autobiogràfica Ormbäraren. El mateix any estrenà la seva actuació Scarabé a la Casa de la Dansa d'Estocolm.[1]

Premis[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pahkinen: ”Ingen dans utan ande”» (en suec). Svenska Dagbladet, 29-04-2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Kobradansen» (en suec). Fokus, 29-04-2013.
  3. «Virpi Pahkinen». Radar Magazine, 29-04-2013. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2013. [Consulta: 23 setembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virpi Pahkinen