Visca la llibertat!

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
À nous la liberté
Visca la llibertat!
A nous la liberte DVD.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: René Clair

Música: Georges Auric

Vestuari: René Hubert

Dades i xifres
Data d'estrena: 1931
Gènere: comèdia
Duració: aproximadament 100 minuts

Pàgina sobre “À nous la liberté a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Visca la llibertat! (títol original en francès: À nous la liberté) és una pel·lícula francesa dirigida per René Clair el 1931 i doblada al català[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Dos amics detinguts, Émile i Louis, intenten evadir-se. Louis ho aconsegueix gràcies a Émile que els distreu. Fora, Louis es llança al comerç de discs després de fonògrafs. Arriba a tenir un petit negoci, que prospera, i es troba al capdavant de fàbriques cada vegada més gegantines. Émile alliberat de la presó continua sent vagabund, sense fer res. Un dia veu la neboda del comptable de la fàbrica de Louis i s'enamora de la noia. La segueix fins a la fàbrica i, gairebé malgrat ell, és contractat. Els dos antics amics es retroben.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Una pel·lícula de culte[modifica | modifica el codi]

À nous la liberté ha estat una pel·lícula de culte que va esdevenir una mena d'eslògan per a la joventut lletrada durant els anys 1930. Un contemporani escriurà: «Quantes vegades hem vist Sota les teulades de París i aquest espectacle amarg i encantat, amb els seus Luna-Park on canten els ocells mecànics, la seva poesia de paper daurat i de romances, que és À nous la liberté. No sabria dir-ho, però era per a nosaltres el símbol d'aquest temps feliç, on els perills continuaven sent l'americanisme, la superproducció, i no la vaga i la misèria, i en el qual, per acabar, dos vagabunds guanyaven cantant, ells també, les rutes alegres del destí. Així la pantalla ens donava notícies de l'univers. Així apreníem de René Clair a conèixer París, com ens assabentàvem de Baudelaire, de Balzac.[2] »

Aquesta pel·lícula de René Clair, amb Modern Times (1936) de Charles Chaplin, ha estat un símbol per a la joventut intel·lectual francesa dels anys trenta.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Visca la llibertat!
  2. Robert Brasillach, Una generació dins la tempesta - Memòries - la Nostra avant-guerra - Diari d'un home ocupat, París, Plon, (1941), 1968,
  3. Diu Jean Touchard, «L'esperit dels anys 1930: una temptativa de renovació del pensament polític francès, Guy Michaud, dir., Tendències polítiques en la vida francesa des de 1789, París, Hachette, 1960, pàg. 101.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema