Vista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sentit amb què diversos animals perceben la llum. Vegeu-ne altres significats a «Windows Vista».

La vista és el sentit que ens permet percebre la llum de l'exterior i, d'aquesta manera, captar la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment dels objectes que es trobin en el nostre camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.

Aquestes percepcions lluminoses les captem gràcies als òrgans de la visió, el ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos del crani i de la cara. Aquests no són òrgans homogenis, sinó que estan formats per diferents parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perquè la interpreti.

Altrament, els ulls o òrgans de la visió són alhora molt sensibles i hi ha moltes menes de patologies que poden patir. Entre elles en destaquem els problemes de refracció de l'ull, en què la còrnia no enfoca correctament les imatges, cosa que produeix una visió imperfecta en les persones que ho pateixen. A part dels problemes de refracció, l'ull també pot patir problemes causats per infeccions, traumes causats a algun punt de l'ull, etc.

Tot això ensenya que la visió, juntament amb els seus òrgans, són un sentit molt important i molt delicat alhora, per la qual cosa se n'ha de tenir cura.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

La vista fisiològicament és un dels sentits, és el que permet detectar i interpretar la llum, és a dir és el sentit que ens permet veure-hi.

Si els nostres ulls poden veure un objecte és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull (un per a cada meitat del camp visual). En el quiasma òptic s'ajunten els quatre nervis, però després se separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D'aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral. Diem que és totalment inversa perquè, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ull
  • Còrnia: Cobreix l'iris i la pupil·la, serveix també com a lent.
  • Iris: Regula el diàmetre de la pupil·la tot fent-la més gran o més petita.
  • Pupil·la: Obertura de l'iris.
  • Cristal·lí: Serveix per fixar les imatges a la retina.
  • Cos ciliar: Fa que canviï la curvatura del cristal·lí i que es mantingui en la seva posició.
  • Humor vitri: Dóna forma i consistència a l'ull.
  • Retina: En ella es troben les cèl·lules receptores (cons i bastonets).
  • Coroide: És la capa vascular que nodreix la part basal de la retina.
  • Escleròtica: Manté l'estructura (junt amb la còrnia) de l'ull, en ella se subjecten els músculs que mouen l'ull.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vista