Vista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sentit amb què diversos animals perceben la llum. Vegeu-ne altres significats a «Windows Vista».
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge

La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en al camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.

Aquestes percepcions lluminoses es capten a través dels ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos facials i del crani. Els ulls estan formats per diferents parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perquè la interpreti.

El paper del cervell és cabdal en el sistema visual humà, ja que permet reaccionar amb actes reflexos, la interpretació i comunicació no verbal, i la interpretació i comunicació tecnològica i artística per mitjà del dibuix i les arts plàstiques, entre altres coses. La vista no comunica una realitat objectiva, s'ha d'aprendre a mirar una perspectiva cavallera o una cubista, per exemple, i pot ser enganyada, com ocorre als espectacles de màgia o al cinema.

Història[modifica | modifica el codi]

La visió segons Descartes

La història de l'estudi de la visió va començar amb els presocràtics dient que l'ull està fet d'aigua i foc. Després Aristòtil va donar les bases per a l'estudi científic. L'estudi científic de la percepció visual comença al segle XIX amb Hermann von Helmholtz, i els primers mètodes psicofísics. Al començament del segle XX es fa fort l'escola de la Gestalt que proposa que la visió està fortament guiada per processos dalt-baix. A mitjan segle XX apareixen els proponents de la percepció indirecta i els proponents de la percepció directa. Avui en dia és més difícil parlar d'escoles, ja que l'estudi de la visió és summament interdisciplinari.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ull
  • Còrnia: Cobreix l'iris i la pupil·la, serveix també com a lent.
  • Iris: Regula el diàmetre de la pupil·la tot fent-la més gran o més petita.
  • Pupil·la: Obertura de l'iris.
  • Cristal·lí: Serveix per fixar les imatges a la retina.
  • Cos ciliar: Fa que canviï la curvatura del cristal·lí i que es mantingui en la seva posició.
  • Humor vitri: Dóna forma i consistència a l'ull.
  • Retina: En ella es troben les cèl·lules receptores (cons i bastonets).
  • Coroide: És la capa vascular que nodreix la part basal de la retina.
  • Escleròtica: Manté l'estructura (junt amb la còrnia) de l'ull, en ella se subjecten els músculs que mouen l'ull.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Retina
Activitat del cervell front a imatges externes i imatges internes (pensament, records, creació)

La vista fisiològicament és un dels sentits, és el que permet detectar i interpretar la llum, és a dir és el sentit que ens permet veure-hi.

Si els nostres ulls poden veure un objecte és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull, un per a cada meitat del camp visual. En el quiasma òptic s'ajunten els quatre nervis, però després se separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D'aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral, és a dir que, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.

Òptica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Òptica

Visió artificial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Visió artificial
Fase de captura de la imatge en un sistema de visió artificial per al reconeixement de cares

La visió artificial és un sistema amb almenys una càmera i un programa informàtic que pot captar i tractar imatges aturades o en moviment i que té aplicacions a l'àmbit de l'automatització, en àmbits de control de qualitat, magatzematge, seguretat, etc.

Ull artificial[modifica | modifica el codi]

Gat amb un ull artificial

Un ull artificial, ull "biònic" o pròtesi ocular és un objecte amb aparença d'ull produit per a susbsituir un ull orgànic natural en un ésser viu. Antigament eren ulls de vidre, o posteriorment d'altres materials, que no permetien recuperar la visió. El 2010, es va presentar un prototip d'ull artificial que s'implanta parcialment al globus ocular i que disposa d'una càmera sobre una lent, captura imatges i les envia a un processador de butxaca.[1] El dispositiu transmet un senyal a la unitat dins la retina que estimula les neurones vives al seu interior, que al seu torn envien les imatges al cervell.[2] (Vegeu també ulleres i lents de contacte)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vista