Vitòria
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi d' Àlaba | |||||
 |
|||||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca |
Espanya CA Basca Àlaba Cuadrilla de Vitoria |
||||
| Gentilici | Vitorià, vitoriana (català) gasteiztar (èuscar) vitoriano, vitoriana (castellà) |
||||
| Superfície | 276,81 km² | ||||
| Altitud | 525 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
239.562 hab. 865,44 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Formació Fundació |
1181 |
||||
| Organització Nuclis • Alcalde: |
1 Javier Maroto (PP) |
||||
| Codi postal | 010xx |
||||
| Web | |||||
Vitòria (en basc Gasteiz, en castellà Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba. Amb una població de 229.484 habitants (2007), és la segona ciutat més gran d'Euskadi després de Bilbao.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Vitòria fou fundada el 1181 pel rei de Navarra, Sanç VI el Savi, amb el nom de Nueva Victoria (Nova Victòria), damunt el turó on hi havia l'antic emplaçament de Gasteiz, i va fortificar la nova localitat amb un tram de muralla. El 1200, Vitòria va passar al regne de Castella en ser ocupada per les tropes d'Alfons VIII. La vila va anar creixent i prosperant i, el 1431, el rei Joan II de Castella li va atorgar el títol de ciutat.
L'episodi principal de la història contemporània de la ciutat és la batalla de Vitòria esdevinguda durant la Guerra del Francès el 21 de juny de 1813. Les tropes franceses hi foren derrotades pel duc de Wellington, cosa que gairebé va posar fi al control francès sobre Espanya. Hi ha un monument a aquesta batalla a la plaça principal de la ciutat (la Plaza de la Virgen Blanca), conegut com el Monument a la Independència.
En les darreres dècades Vitòria-Gasteiz ha triplicat la població com a conseqüència del creixement experimentat pel sector industrial durant els anys seixanta i setanta del segle XX, i pel sector de serveis a l'actualitat gràcies a la seva condició de capital basca. El 3 de març de 1976 es produïren enfrontaments entre policies i treballadors a l'església de Sant Francesc d'Assís del barri de Zaramaga, coneguts com els Fets de Vitòria
Vitòria-Gasteiz és la capital d'Euskadi per decisió del Parlament Basc, que així ho va acordar el 20 de maig de 1980 mitjançant la Llei de Seus. Això ha comportat que s'hi hagin instal·lat els diferents òrgans institucionals de la Comunitat Autònoma: la Presidència del Govern a Ajuria Enea; el Govern Basc, a Lakua, i el mateix Parlament, a Becerro de Bengoa. La capitalitat ha atorgat a la ciutat un dinamisme que es tradueix en una major projecció a tots els nivells, estatal i internacional.
[modifica] Cultura i turisme
La cultura forma part intrínseca de la ciutat, on hi ha un bon nombre de museus i galeries d'art: el nou Museu Basc d'Art Contemporani "ARTIUM", el Museu de Belles Arts, el Museu d'Arqueologia, el Museu de Naips amb la col·lecció d'Heraclio Fournier, etc.
El barri medieval, situat dalt del turó originari, compta amb joies arquitectòniques com els palaus de Bendaña, Eskoriatza-Ezkibel, Villa Suso, etc., diverses esglésies com Sant Miquel, Sant Vicenç i Sant Pere i, sobretot, la catedral de Santa Maria (segles XIII-XV), molt malmesa i tancada al culte per obres de restauració des de fa molts anys. Aquesta darrera és coneguda com la Catedral Vella en contraposició a la de Maria Immaculada o Catedral Nova, situada a l'eixample neoclàssic de la ciutat baixa, on també destaquen la Plaza Nueva i Los Arquillos, la Plaza de la Virgen Blanca i el parc de La Florida.
[modifica] Oci
A Vitòria hi té lloc cada any un important Festival de Jazz Internacional (del 10 al 16 de juliol). Les festes de La Blanca (o La Virgen Blanca), l'animada festa major, s'hi celebren del 4 al 9 d'agost i són obertes i tancades per la baixada i pujada del Zeledon o Celedón.
Vitòria també és la seu de dos coneguts clubs esportius: el club de futbol Deportivo Alavés, que juga a la Primera Divisió de la Lliga, i el Caja Laboral Baskonia, un club de bàsquet de la lliga de l'ACB.
[modifica] Economia
L'economia de Vitòria està molt diversificada i la ciutat és la seu de moltes empreses i indústries multinacionals, com ara la Mercedes Benz. Segons un estudi, la ciutat és la segona de tot l'estat en qualitat de vida després de Girona, i la primera pel que fa a àrees verdes i espais culturals per càpita.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina oficial de l'Ajuntament de Vitòria (castellà)(basc)(anglès)
- Festival de Jazz de Vitòria (castellà)(basc)(anglès)
| Municipis d'Àlaba |  |
|---|---|
| Agurain | Aiara | Amurrio | Añana | Aramaio | Armiñon | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iruña Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Mañueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vitòria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia | |
| Quadrilles d'Àlaba | |
|---|---|
 Aiara |  Añana |  Mendialdea |  Rioja Alabesa |  Salvatierra |  Vitòria |  Zuia |
|
