Vittorio de Sica
De Viquipèdia
Vittorio de Sica (7 de juliol del 1901 - 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema neorealista italià i actor.
[edita] Biografia
Nascut a la pobresa, a Sora (Itàlia), començà la seva carrera com a actor de teatre a principis dels anys 20 i entrà a la companyia de teatre de Tatiana Pavlova el 1923.
Fundà la seva pròpia companyia amb la seva esposa Giuditta Rissone i Sergio Tofano. La companyia representà sobretot comèdies lleugeres, però també actuacions com Beaumarchais, i treballaren amb directors famosos com Luchino Visconti.
Després de divorciar-se de la seva primera esposa, es va casar amb l'actriu catalana, Maria Mercader Fordada, nascuda a Barcelona el 1918, amb qui va tenir dos fills: l'actor Christian de Sica, i el músic, Manuel de Sica.[1]
La seva trobada amb Cesare Zavattini fou un fet molt important: escrigueren junts alguns dels films més populars del neorealisme italià, com Sciuscià i Ladri di biciclette ("Lladres de bicicletes").
Morí a París el 13 de novembre del 1974.
[edita] Filmografia
- Gli uomini che mascalzoni (1932)
- Il signor Max (1937)
- Rose scarlatte (1939)
- Grandi magazzini (1939)
- Maddalena, zero in condotta (1940)
- Teresa Venerdì (1941)
- I bambini ci guardano (1942)
- Sciuscià (1946)
- Ladri di biciclette (1948)
- Miracolo a Milano (1951)
- Umberto D (1952)
- L'oro di Napoli (1954)
- La Ciociara (1961)
- Boccaccio '70 (1962)
- Ieri, oggi e domani (1963)
- Matrimonio all'italiana (1964)
- Caccia alla volpe (1966)
- El jardí dels Finzi Contini (1970)
