Viverrí
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Civeta africana, Civettictis civetta
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
Viverrinae és la més gran de les quatre subfamílies de la família dels vivèrrids, i engloba les genetes, algunes civetes asiàtiques, i els dos linsangs africans. Esta format per un total de 22 espècies, que representen dues terceres parts del total dels vivèrrids.[1]
La majoria de membres dels Viverrinae, viuen exclusivament a l'Àfrica, amb l'excepció de la geneta comuna, la qual es troba també a Europa, i les cinc civetes dels gèneres Viverra i Viverricula, les quals viuen a l'Índia i al sud-est asiàtic. Els seus hàbitats favorits són les praderies, les sabanes, les muntanyes i les selves tropicals.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Els vivèrrids es troben entre les famílies primitives dels Carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, amb fins a 50 milions d'antiguitat. Presenten formes variades, però que generalment recorden als gats. La majoria tenen urpes retràctils o parcialment retràctils, un os al penis (característic de molts mamífers), i una glàndula odorífera anal.
Les mides dels Viverrinae varien dels 33 centímetres i els 650 grams dels linsangs africans fins als 84 centímetres i els 18 quilos de pes de la civeta africana.
Són animals nocturns i, generalment, solitaris, amb una excel·lent oïda i vista. Malgrat pertànyer a l'ordre Carnivora, són omnívors. Com a reflex d'això, les seves dents carnisseres estan relativament subdesenvolupades.[2]
Classificació [modifica]
Sembla probable que els linsangs africans estan estretament relacionats amb la geneta, encara que la col·locació d'aquests grups en relació a les civetes Viverrinae és incert.[1]
Espècies [modifica]
- Subfamília Viverrinae
- Gènere Civettictis
- Civeta africana (Civettictis civetta)
- Gènere Genetta
- Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica)
- Geneta d'Angola (Genetta angolensis)
- Geneta de Bourlon (Genetta bourloni)
- Geneta crestada (Genetta cristata)
- Geneta comuna (Genetta genetta)
- Geneta de Johnston (Genetta johnstoni)
- Geneta rubiginosa (Genetta maculata)
- Geneta pardina (Genetta pardina)
- Geneta aquàtica (Genetta piscivora)
- Genetta poensis
- Geneta servalina (Genetta servalina)
- Geneta de Villiers (Genetta thierryi)
- Geneta tacada (Genetta tigrina)
- Geneta gegant (Genetta victoriae)
- Gènere Poiana
- Linsang de Leighton (Poiana leightoni)
- Linsang africà (Poiana richardsonii)
- Gènere Viverra
- Civeta de Malabar (Viverra civettina)
- Civeta tacada (Viverra megaspila)
- Civeta malaia (Viverra tangalunga)
- Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
- Gènere Viverricula
- Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
- Gènere Civettictis
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 548-559. ISBN 9780801882210.
- ↑ (anglès) Wozencraft, W. Chris. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File, 1984, p. 134–135. ISBN 0-87196-871-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viverrí |
- Viverrinae a Animal Diversity Web: (anglès)
- Viverrinae al National Center for Biotechnology Information (anglès)
