Viviane Reding

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viviane Reding
Viviane Reding

En el càrrec
Assumpció del càrrec
9 de febrer de 2010
Precedida per Jacques Barrot
Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat

En el càrrec
Assumpció del càrrec
9 de febrer de 2010
Precedida per Margot Wallström, Günter Verheugen, Jacques Barrot, Siim Kallas, Franco Frattini/Antonio Trajani

Mandat
22 de novembre de 2004 – 9 de febrer de 2010
Precedida per Ján Figel'
Succeïda per Neelie Kroes
Comissària de l'Agenda Digital

Mandat
13 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004
Precedida per Marcelino Oreja
Succeïda per Dalia Grybauskaitė

Naixement 27 d'abril de 1951 (1951-04-27) (63 anys)
Luxembourg Esch-sur-Alzette (Luxemburg)
Partit polític CSV (PPE)


Viviane Reding (Esch-sur-Alzette, Luxemburg 1951) és una política luxemburguesa que ha desenvolupat la major part de la seva carrera al Parlament Europeu. Des de l'any 1999 és membre de la Comissió Europea.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 d'abril de 1951 a la ciutat d'Esch-sur-Alzette, població situada al Districte de Luxemburg. Va estudiar humanitats a La Sorbona de París, especialitzant-se posteriorment en periodisme. Entre 1978 i 1999 fou membre del diari Luxemburger Wort, i entre 1986 i 1998 dirigí l'Union luxembourgeoise des journalistes.

L'any 1992 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

L'any 1979 fou nomenada membre del Parlament de Luxemburg pel Partit Popular Social Cristià, esdevenint presidenta del Comité polític Social, membre del Parlament del Benelux i membre de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.

En les eleccions europees de 1989 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu, esdevenint la líder de la secció luxemburguesa del Partit Popular Europeu, escó que abandonà l'any 1999. Durant la seva etapa de diputada europea entre 1989 i 1992 fou presidenta de les comissions de peticions, fins al 1994 vicepresidenta de les comissions d'afers socials i posteriorment vicepresidenta de la comissió de les llibertats civils i dels afers interns.

L'any 1999, durant la presidència de Romano Prodi al capdavant de la Comissió Europea, fou escollida Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura, càrrec que ocupà fins al 2004, quan sota la presidència de José Manuel Durão Barroso fou escollida Comissària Europea de la Societat de la Informació i els Mitjans de Comunicació, càrrec que ocupà fins al 2010. El mateix any fou escollida Vicepresidenta de la Comissió Europea i Comissària Europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania.

Reding es féu conèixer als Països Catalans a finals de setembre de 2012 quan afirmà que no existia cap llei que sentenciés que Catalunya hauria d'eixir de la Unió Europea si s'independentitzava durant una entrevista al Diario de Sevilla.[1] La declaració creà un malestar a l'estat espanyol que afirmava constantment que Catalunya romandria fora per força de la Unió Europea i de la zona euro i s'afirmà que la comissària europea no havia fet aital afirmació. El 18 d'octubre un diari escocès, el Newsnet Scotland, va demostrar que l'estat espanyol havia pressionat la UE per mor de manipular les paraules de Reding, publicant l'entrevista àudio de la comissària europea.[2] L'afer no s'acabà així, ja que el 30 d'octubre del mateix any, el diari espanyol El País filtrà una carta de Viviane Reding, datada del 4 d'octubre, en la qual responia al secretari d'estat d'exteriors espanyol, Íñigo Méndez Vigo, i li deia que coïncidia amb la posició del govern espanyol.[3] La notícia obligà diversos portaveus de la UE, com ara Pia Ahrenkilde o Olivier Bailly, a fer declaracions desmentint l'anàlisi del contingut de la carta tot afirmant que la UE no es pronunciaria fins que no hi hagués una petició formal.[4] Tot i així, a desgrat del que havia pogut afirmar abans durant l'entrevista inicial i a les paraules dels portaveus europeus, Viviane Reding es va desdir una altra vegada amb una declaració que féu l'11 de novembre de 2012 afirmant que "Si Catalunya decidís separar-se d'Espanya no seria automàticament un nou membre de la UE" i que a conseqüència "hauria de presentar una sol·licitud d'accés a la Unió Europea".[5]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viviane Reding

Referències[modifica | modifica el codi]



Precedida per:
Marcelino Oreja
Comissària Europea d'Educació, Formació i Cultura
19992004
Succeïda per:
Dalia Grybauskaitė
Precedida per:
Ján Figeľ
Comissària Europea de la Societat de la Informació i els Mitjans de Comunicació
20042010
Succeïda per:
Neelie Kroes
Comissària de l'Agenda Digital
Precedida per:
Jacques Barrot
Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat
Comissària Europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania
2010 – actualitat
Succeïda per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Margot Wallström, Günter Verheugen, Jacques Barrot, Siim Kallas, Franco Frattini/Antonio Trajani
Vicepresident de la Comissió Europea
Juntament amb Catherine Ashton, Joaquín Almunia, Siim Kallas, Antonio Trajani, Neelie Kroes i Maroš Šefčovič

2010 – actualitat
Succeït per:
en el càrrec