Vladímir Arnold

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vladímir Arnold

Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.

Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou en 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika 1 .

Encara que és més conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de sistemes dinàmics, teoria de les catàstrofes, topologia, geometria algebraica, mecànica clàssica i teoria de la singularitat en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del problema tretze de Hilbert el 1957.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodríguez Suanzes, Pau. «obituaris». El País, 17 juny 2010, p. ., pàg. 24.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arnold Modifica l'enllaç a Wikidata