Vladímir Arséniev

Vladímir Arséniev
	;
Biografia
Naixement	29 agost 1872 (Julià) ; Sant Petersburg (Rússia)
Mort	4 setembre 1930 (58 anys); Vladivostok (Rússia)
Causa de mort	Causes naturals (Broncopneumònia )
Sepultura	cementiri naval de Vladivostok
Director de museu Museu Nikolai Grodékov de Khabàrovsk
Dades personals
Formació	escola militar Vladímir (1893 (Julià)–1895 (Julià))
Activitat
Ocupació	explorador, militar, orientalista, viatger, meteoròleg, escriptor, etnògraf, geògraf, prosista
Activitat	1900 – 1930
Ocupador	Museu Nikolai Grodékov de Khabàrovsk (1924–1925); Museu Nikolai Grodékov de Khabàrovsk (1910 (Julià)–1919)
Membre de	Royal Geographical Society (1919–); National Geographic Society (1919–); Societat Geogràfica de Rússia (1909 (Julià)–); Societat d'Estudis de la Regió de l'Amur (1903–)
Gènere	Povest, otxerk i conte
Professors	M. E. Grum-Grzhimaĭlo (en) i Nikolai Alexàndrovitx Paltxevski
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus
Rang militar	tinent coronel (1913–1917 (Julià)); capità (1912 (Julià)–1913 (Julià)); Stabskapitän (1905 (Julià)–1912 (Julià)); poručík (1900 (Julià)–1905 (Julià)); podporútxik (1896 (Julià)–1900 (Julià)); podpráporsxik (1895 (Julià)–1896 (Julià))
Obra
	Obres destacables (1906) Pel país de l'Ussuri; (1917) Dersú Uzalà ;
Família
Família	Arséniev
	Premis (19 maig 1916 (Julià)) Orde de santa Anna de 2a classe; (14 octubre 1907 (Julià)) Orde de Sant Vladímir, 4a classe; (17 març 1907 (Julià)) Orde de sant Estanislau de 2a classe; (25 febrer 1906 (Julià)) Orde de santa Anna de tercera classe; (25 febrer 1906 (Julià)) Orde de sant Estanislau de 3a classe; (9 desembre 1904 (Julià)) Orde de santa Anna de 4a classe; (setembre 1901 (Julià)) Medalla per la campanya de la Xina; Medalla de la Guerra Russojaponesa; Medalla en memòria del 300è aniversari de la dinastia Romànov; Medalla del 100è aniversari de la Guerra de 1812; membre de la Royal Geographical Society ;
	Signatura

Vladímir Klàvdievitx Arséniev (en rus: Влади́мир Кла́вдиевич Арсе́ньев) (Sant Petersburg 10 de setembre de 1872 - 4 de setembre de 1930) va ser un explorador rus de l'extrem orient de Rússia que explicà els seus viatges en una sèrie de llibres –По Уссурийскому Краю (Pel país de l'Ussuri) (1921) i Дерсу Узала (Dersú Uzalà) (1923)– narrant les seves expedicions militars per la conca del riu Ussuri amb Dersú Uzalà, un caçador nadiu, de 1902 a 1907. Vladímir Arséniev va ser el primer a descriure nombroses espècies de la flora de Sibèria i l'estil de vida dels pobles nadius de la zona.

Biografia[modifica]

El pare de Vladímir havia nascut encara com a serf però va arribar a ser el cap del ferrocarril al districte de Moscou. Després de rebre educacíó com a militar, Arséniev emprengué expedicions militars als boscos de l'extrem orient rus. Visqué a Vladivostok durant els anys de la Guerra Civil Russa i va ser comissari per les minories ètniques (Komisar po delam inrodcheskim) de la República Independent de l'Extrem Orient.Quan aquesta república va ser absorbida per la Rússia Soviètica el 1922, Arséniev refusà emigrar i es quedà a Vladivostok.^[1]

Obra[modifica]

Arséniev va escriure uns 60 llibres sobre la geografia, vida silvestre i etnografia de les regions que visità. El seu llibre més famós és Dersú Uzalà, amb descripcions de tres expedicions seves a la taigà de la conca del riu Ussuri. Sobre aquest llibre se n'han fet dues pel·lícules, la primera del 1961 pel director soviètic Agasi Babayan, l'altra de l'any 1975 pel japonès Akira Kurosawa; aquesta va obtenir el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 1976. El llibre d'Arséniev A les muntanyes Sikhote-Alin es va publicar pòstumament el 1937.

Després de la mort d'Arséniev la seva vídua Margarita Nikolàievna Arsénieva va ser arrestada i condemnada a mort i executada el 1938, acusada d'espia i sabotejadora; la filla d'Arséniev, Natalia Vladímirovna Arsénieva, també va ser arrestada l'any 1941 i portada al Gulag.^[1]

La casa familiar d'Arséniev actualment és un museu de Vladivostok. També la ciutat d'Arséniev al territori de Primorsky, rep aquest nom en honor de l'escriptor.

Bibliografia[modifica]

По Уссурийскому краю (Дерсу Узала). Путешествие в горную область "Сихотэ-Алинь" (Po Ussuriyskomu Krayu; Pel país de l'Ussuri) (Vladivostok 1921), primer llibre de la trilogia de Dersú Uzalà.
Дерсу Узала Из воспоминаний о путешествиях по Уссурийскому краю в 1907 г. Владивосток (Dersú Uzalà) (1923).
В горах Сихотэ-Алиня (A les muntanyes Sikhote-Alin), tercer llibre de la trilogia Dersú-Uzalà (publicat pòstumament el 1937)^[1]
Мифы, легенды, предания и сказки народов Дальнего Востока (Mify, legendy, predaniya i skazki narodov Dal'nego Vostoka; Mites, llegendes tradicions i faules dels pobles de l'Extrem Orient). International Institute of Ethnolinguistic and Oriental Studies (IIEOS), Monograph series (ISSN 1230-3283); ISBN 978-83-902273-4-4.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Vladimir Klavdievich Arsenyev and his heritage Arxivat 2007-09-13 a Wayback Machine. by Sergey Krivoshenko (rus)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arséniev

(rus) Article about Vladimir Arsenyev
(anglès) (rus) (polonès) Website about Dersu Uzala Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine.

[Krivoshenko-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Vladimir Klavdievich Arsenyev and his heritage Arxivat 2007-09-13 a Wayback Machine. by Sergey Krivoshenko (rus)

[1]