Vladimir Ashkenazy
Retrat de Vladimir Ashkenazy |
|
| Nom real: | Vladimir Ashkenazy |
|---|---|
| Naixença: | 6 de juliol de 1937 Gorki, República Socialista Soviètica de Rússia |
| Nacionalitat: | |
| Orquestres | Royal Philharmonic Orquestra de Londres. |
Vladimir Ashkenazy (Gorki, URSS, 6 de juliol de 1937) és un director d'orquestra i pianista rus nacionalitzat islandès.
Es formà en el Conservatori de Moscou i completà la seva formació amb Lev Oborin. Guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin el 1955 i el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Inicià molt aviat una brillant carrera amb una gira de concerts per Estats Units i Canadà, que cimentà la seva fama.
El 1962, guanyà el primer premi del Concurs Txaikovski, i el 1963 es traslladà a Londres amb la seva família. La BBC li encarregà l'enregistrament integre de les sonates per a piano de Beethoven. El 1968, fixà la seva residència a Islàndia; des de llavors s'ha esforçat en animar la vida musical de Reykjavík, on fundà un festival de música. El 1972, cansat que se li prohibís a la seva família visitar-lo a l'estranger, va decidir adquirir la nacionalitat islandesa. Més de vint anys després, Ashkenazy va decidir fer una anàlisi del sistema polític soviètic en un llibre que es publicà a Gran Bretanya amb el títol de Beyond Frontiers.[1]
En els seus recitals ha introduí el costum de tocar amb partitura, al·legant que és innecessari obligar a l'artista a presumir de memòria si el que interessa és la interpretació musical. Així actuà a Barcelona i altres ciutats en la polèmica gira artística que portà a cap l'any 1996 per varis països.
També ha actuat com a director d'orquestra i el 1987 aconseguí la direcció musical de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres. Amb prolongades gires internacionals de concerts, Ashkenazy va situar l'Orquestra Simfònica de Ràdio Berlín -que va començar a dirigir el 1989 - en el més alt rang de la popularitat, confirmada amb enregistraments veritablement modèlics. A més, està dirigint constantment altres orquestres simfòniques de primer rang, com la de Los Angeles, la de Boston, la de San Francisco i també la Filharmònica de Berlín.[1]
Taula de continguts |
Discografia seleccionada [modifica]
Pianista [modifica]
- Ludwig van Beethoven: Sonates per a piano
- Ludwig van Beethoven: Sonates per a violí i piano amb Itzhak Perlman (violí)
- Ludwig van Beethoven: Concerts per a piano com a director i solista amb la Cleveland Symphony Orchestra
- Johannes Brahms: Concerts per a piano núm. 1 i 2 amb la Concertgebouw Orkest dirigida per, Bernard Haitink
- Frédéric Chopin: Balades
- Frédéric Chopin: 24 estudis
- Frédéric Chopin: Mazurkas
- Frédéric Chopin: Nocturns
- Frédéric Chopin: Poloneses
- Frédéric Chopin: Valsos
- Wolfgang Amadeus Mozart: Concerts per a piano amb la Philarmonia Orchestra, com a director i solista
- Serguei Rakhmàninov: Concerts per a piano, amb la London Symphony Orchestra dirigida per André Previn
- Franz Schubert: Sonates per a piano
Director [modifica]
- Txaikovski: Concerts per a piano, nº, 1 i 3 Andrei Gavrilov
- Serguei Rakhmàninov: Danses simfòniques amb la Concertgebouw Orkest
- Serguei Rakhmàninov: L'illa dels morts amb la Concertgebouw Orkest
Bibliografia [modifica]
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 28-29 d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)