Vladimir Prelog

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1975)
Vladimir Prelog
Vladimir Prelog (1986)

Vladimir Prelog ( Sarajevo, Imperi austrohongarès 1906 - Zuric, Suïssa 1998 ) fou un químic i professor universitari suís, d'origen iugoslau, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1975 pels seus treballs en el camp de l'estereoquímica de les reaccions de catàlisis dels enzims.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de juliol de 1906 a la ciutat de Sarajevo, ciutat que en aquells moments estava sota domini de l'Imperi austrohongarès però que avui dia és la capital de Bòsnia-Herzegovina. Present en el moment de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa, pretext per l'inici de la Primera Guerra Mundial, el 1915 es traslladà, juntament amb la seva família a la ciutat de Zagreb, on va treballar en un gimnàs. Entre 1924 i 1928 va estudiar química a l'Institut de Tecnologia Txec de Praga. L'any 1929 realitzà la seva tesi doctoral sota la supervisió d'Emil Votocek i Rudolf Lukes, els quals l'introduïren en el món de la química orgànica. Després d'exiliar-se de Iugoslàvia a causa de la invasió nazi s'instal·là a Suïssa, d'on va adquirir la nacionliatat l'any 1959.

A l'inici de la Guerra de la independència croata va redactar, al costat de 109 Premis Nobel, la fi de les hostilitats. Prelog va morir a la seva residència de Zuric el 7 de gener de 1998.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Recerca a Zagreb[modifica | modifica el codi]

El 1935 retorna a Zagreb per a acceptar una plaça a la Universitat de Zagreb com a professor assistent de química orgànica. Amb la col·laboració de dos estudiants va treballar en una petita fàbrica farmacèutica que li proporcionava els recursos suficients a la recerca del seu propi laboratori al voltant del compost químic de la quinina, la sulfanomida i aconseguí la síntesi de l'adamentè.

Recerca a Zuric[modifica | modifica el codi]

El 1941 l'Alemanya nazi invadí Iugoslàvia, país que havia estat fundat l'any 1918, per la qual cosa Prelog decidí abandonar el país. Convidat per Richard Kuhn per donar classes de química a Alemanya, també rep una invitació Leopold Ruzicka per visitar-lo a Suïssa. Aprofitant ambdues invitacions abandona Iugoslàvia traslladant-se, al costat de la seva dona, a Suïssa.

Ruzicka li trobà treball en el laboratori de química orgànica a l'Institut de Tecnologia Federal de Zuric. Al costat de Ruzicka anà escalant posicions fins a arribar el 1957 quan fou designat cap del laboratori, impulsant la rotació d'aquest càrrec entre els químics investigadors adscrits al centre. Durant la seva estada a Zuric Prelog va estudiar l'estructura dels antibiòtics i l'estereoquímica de les reaccions enzimàtiques, així com dels esteroides, terpens, l'estricnina, la solanina.

L'any 1975 va rebre la meitat del Premi Nobel de Química pels seus treballs sobre l'estereoquímica de molècules i les seves reaccions orgàniques. L'altra meitat del premi va recaure en l'australià John Cornforth pels seus treballs sobre l'estereoquímica de les reaccions catalítiques dels enzims.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladimir Prelog