Vladimirs Petrovs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vladimirs Petrovs
Naixement 27 de setembre de 1907
Riga, Letònia
Defunció 26 d'agost de 1943 (als 35 anys)
Kotlas, RSFSR, Unió Soviètica
Nacionalitat Letònia Letònia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol 4 cops Campió de Letònia

Vladimirs Petrovs o Vladimir Petrov (27 de setembre de 190726 d'agost de 1943) fou un dels jugador d'escacs letons més destacats de principis del segle XX. Va morir prematurament en un camp de treball soviètic, després de l'annexió de Letònia per part de l'URSS.

Dels inicis a 1934[modifica | modifica el codi]

Nascut a Riga, va aprendre a jugar a escacs relativament tard, als tretze anys, però tot i això aconseguí ràpids progressos. El 1926, als 19 anys, va guanyar el campionat de Riga, i fou tercer al campionat nacional. Va empatar als llocs 2n a 5è, rere Isakas Vistaneckis, al primer Campionat bàltic a Klaipeda el 1931. El mateix any va guanyar un matx a Movsas Feigins (+4 –1 =3); el 1932 guanyà un matx a Vladas Mikenas (+2 –0 =1), i el 1934 va perdre ajustadament un matx contra Rudolf Spielmann (+1 –2 =5).

De 1934 a la II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Al Campionat d'escacs de Letònia Petrovs va empatar en el primer lloc amb Fricis Apšenieks el 1934, i va guanyar el 1935 i el 1937. Va guanyar el torneig de Helsinki de 1936, i va aconseguir el millor resultat de la seva carrera a Kemeri 1937, quan va empatar al primer lloc amb Samuel Reshevsky i Salo Flohr, tot superant Aleksandr Alekhin, Paul Keres, Endre Steiner, Savielly Tartakower, Reuben Fine, Gideon Stahlberg i d'altres. Posteriorment en el mateix any, fou últim a Semmering. Va empatar en els llocs 3r a 5è a Lodz el 1938, rere Vasja Pirc i Tartakower, i fou tercer a Margate 1938, rere Alekhine i Rudolf Spielmann (en aquest torneig va guanyar Alekhine en la partida en què s'hi va enfrontar). El 1939, va acabar en 8è lloc (de 16) a Kemeri–Riga, i va guanyar a Rosario, superant Erich Eliskases i Mikenas.[1]

Olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Petrovs va defensar Letònia en totes les Olimpíades d'escacs jugades entre el 1928 i el 1939.

Any Olimpíada[2] Ciutat Tauler Guanyades Perdudes Taules
1928 II Olimpíada La Haia 1er 5 4 7
1930 III Olimpíada Hamburg 2n 8 3 6
1931 IV Olimpíada Praga 3er 9 2 5
1933 V Olimpíada Folkestone 2n 6 5 3
1935 VI Olimpíada Varsòvia 1er 7 5 7
1936 III Olimpíada no oficial Munic 1er 10 3 7
1937 VII Olimpíada Estocolm 1er 5 3 10
1939 VIII Olimpíada Buenos Aires 1er 8 0 11

Va guanyar dues medalles individuals per la seva actuació a les olimpíades: or el 1931 i bronze el 1939. La seva actuació fou especialment brillant a Buenos Aires 1939, on hi jugava de primer tauler: hi acabà invicte, fent taules amb el Campió del món Alekhine, l'ex campió José Raúl Capablanca, i la jove i emergent nova estrella Keres, i guanyant Vladas Mikenas, Roberto Grau, Tartakower, i Moshe Czerniak.

Sota l'ocupació soviètica[modifica | modifica el codi]

El 1940 la Unió Soviètica es va anexionar Letònia. Petrovs va jugar el Campionat d'escacs de l'URSS de 1940, on hi acabà 10è (de 20 jugadors). Posteriorment fou tercer a Riga el 1941, i segon en diversos forts torneigs: Moscou 1941, rere Isaak Mazel; Moscou 1942, rere Ígor Bondarevski, i Sverdlovsk 1942, rere Viacheslav Ragozin.[3]

Quan els nazis varen envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, va ser impossible per Petrovs tornar amb la seva família a Letònia. Va romandre a Rússia, on hi fou arrestat el 31 d'agost de 1942 (en aplicació del fatídic Article 58) per criticar la davallada del nivell de vida a Letònia posterior a l'annexió soviètica de 1940. Fou sentenciat a deu anys en un camp de treball. El 1989 es féu públic que havia mort de pneumònia a Kotlas, a la Rússia soviètica, el 1943.

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Taules de torneigs de 1939». [Consulta: 24 novembre 2009]. (anglès)
  2. OlimpBase :: the encyclopaedia of team chess
  3. «Taules de torneigs de 1942». [Consulta: 24 novembre 2009]. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Partides de Vladimirs Petrovs a «365chess.com». [Consulta: 24 novembre 2009]. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andris Fride, Vladimirs Petrovs: A chessplayer's story from greatness to the gulags (Caissa Editions)