Vladivostok

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:02, 8 juny 2016 amb l'última edició de SMP (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaVladivostok
Владивосток (ru) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge

Localització
Map
 43° 07′ N, 131° 54′ E / 43.12°N,131.9°E / 43.12; 131.9
EstatRússia Rússia
Regió econòmicaExtrem Orient
Districte federalExtrem Orient
ProvínciaNovossibirsk
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població597.240 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.803,48 hab./km²)
Geografia
Superfície331,16 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de Pere el Gran Modifica el valor a Wikidata
Altitud8
Creació20 juny 1860 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal690000–690999 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic423 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO05701000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO05401000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webvlc.ru Modifica el valor a Wikidata

Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.[1] És una ciutat amb indústries relacionades amb el seu important port comercial i militar, obert a l'oceà Pacífic a través del mar del Japó: drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena. És la terminal del Ferrocarril Transsiberià. Té una població de 600.000 habitants.

Història

La ciutat va ser fundada l'any 1860.

Període revolucionari

Després de la Revolució d'Octubre a Rússia, el soviet d'obrers i soldats va assolir el control de Vladivostok el novembre de 1917. Els aliats tenien por que els alemanys s'apoderessin de la regió (els presoners de guerra havien estat alliberats i eren a la zona). El Japó va enviar vaixells de guerra a la ciutat i hi va desembarcar soldats per encarregar-se de mantenir l'ordre però sense intervenir en els afers interns (gener de 1918). Poc després, també hi van arribar soldats britànics. Al març també van entrar a la Sibèria tropes xineses, i el Japó hi va enviar més soldats per estabilitzar la situació als territoris de Transbaikal i Primórie (o el Litoral), on convivien els blancs, els bolxevics i els presoners alemanys i txecs (que tenien tallades les vies per retornar a Europa). Els txecs es van aliar amb els blancs. Per protegir-los, el Japó va desembarcar 93.000 soldats a Vladivostok, i els americans, francesos, italians i britànics hi van enviar també soldats (uns set mil entre tots).

El 29 de juny de 1918, el soviet de Vladivostok va ser deposat pels txecs, i el govern que es va formar al seu lloc es va aliar amb el cap blanc, l'almirall Koltxak, l'agost de 1919. Les forces dels aliats van ocupar els territoris de Primórie o el Litoral i la regió de l'Amur fins al llac Baikal (amb Blagovèixtxensk, Khabàrovsk, etc.) i van ajudar l'almirall Koltxak. El juliol els txecs van ocupar Simbirsk (després anomenada Uliànovsk per Lenin), i a l'agost els txecs van entrar a Txità, a Transbaikàlia. El govern provisional autònom instal·lat a Vladivostok va utilitzar la bandera verda i blanca, amb el verd a la part de dalt.

El 1919 els bolxevics, després de derrotar Koltxak i ocupar Omsk i Tomsk, van avançar cap a Transbaikàlia. Un govern provisional bolxevic es va establir a Verkhneúdinsk (tardor del 1919). El novembre de 1919 l'exèrcit de Koltxak es va enfonsar i els bolxevics de Vladivostok van assumir altre cop el poder. Koltxak va ser executat al febrer de 1920. Entre Vladivostok i Verkhneúdinsk quedaren els territoris dominats pels atamans cosacs, amb el seu cap principal Grigori Semiónov, que era partidari d'unir la Transbaikàlia, Amur i Primórie al Japó.

El soviet es va sostenir fins a l'abril de 1921, quan fou substituït per un govern democràtic ràpidament eliminat per una rebel·lió fomentada pels japonesos, dirigida pels germans Spiridon i Nikolai Merkúlov (26 de maig de 1921), de la qual va sorgir el govern provisional de Trans-Amur (Priamúrskoie vrémennoie pravítelstvo), presidit per Spiridon Merkúlov i amb Nikolai com a ministre de Marina i Afers Estrangers. Un Congrés va designar cap militar del govern provisional el general Dieterich, que dirigia les restes de l'exèrcit de Koltxak.

La Conferència de Washington (abril de 1922) va imposar al Japó l'evacuació total. Després de l'evacuació japonesa (que encara va retenir el nord de Sakhalín fins al 1925), els blancs es van dispersar. Al juny, els Merkúlov van entregar el govern al general Dieterich, que va presidir una Assemblea local (Zemski Sobor). El 22 d'octubre de 1922, les tropes de la República de l'Extrem Orient van entrar a la ciutat, que després va ser part de la Unió Soviètica.

Personatges il·lustres

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladivostok

Referències