Vladímir Vèksler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1907 (Julià) Jitòmir (Imperi Rus) |
| Mort | 22 setembre 1966 (59 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Enginyeria de l'Energia de Moscou |
| Director de tesi | Yakov Umanskiy (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física de partícules |
| Ocupació | físic, físic nuclear |
| Ocupador | Institut de Física Lébedev Institut Unificat de Recerca Nuclear |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Andrey Kolomenskiy (en) i Vladislav Sarantsev (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Nina Alexandrovna Sidorova (fr) |
Premis | |
Vladímir Vèksler (Jitòmir, 19 de febrer de 1907 (Julià) - Moscou, 22 de setembre de 1966) Vladímir Iósifovitx Vèksler fou un prominent físic experimental soviètic.
Biografia[modifica]
Veksler va néixer a Zhitomir el 4 de març de 1907 a l'Imperi Rus en el si d'una família jueva.[1]La família de Vèksler es va traslladar de Jitòmir a Moscou el 1915. A la capital russa es va graduar a l'Institut de l'Energia el 1931. D'ençà del 1936 va treballar a l'Institut de Física Lèbedev, on es va interessar pel desenvolupament del detector de partícules i per l'estudi dels raigs còsmics. Va participar en diverses expedicions a les muntanyes del Pamir i a l'Elbrús per tal d'estudiar la composició dels raigs còsmics. El 1944, va començar a treballar en el camp de la física dels acceleradors, on es va fer famós per la invenció del microtró,[2][3] i el desenvolupament del sincrotró en independència d'Edwin McMillan,[4] en el camp de la tècnica de l'acceleració de partícules; es va fer famós per haver formulat els principis bàsics del disseny de l'accelerador de partícules modern, que van propiciar el desenvolupament del sincrotró.[4] El 1956 va fundar i dirigir el Laboratori d'Altes Energies dins l'Institut Unificat de Recerca Nuclear a Dubnà, on va ser un dels impulsors de la construcció d'un dels acceleradors de protons circulars més grans del món d'aleshores, juntament amb el de Protvinó, tots dos a l'óblast de Moscou.[5]
Fou acadèmic corresponent de l'Acadèmia Soviètica de les Ciències des del 1946 i numerari d'ençà del 1958. A partir del 1963 va encapçalar el departament de física nuclear de l'Acadèmia. Del 1965 ençà fou l'editor en cap de la revista Iàdernaia Fízika ('Física Nuclear').[1]
Va rebre nombrosos guardons, entre els quals el Premi Stalin (1951) el Premi Lenin (1959),[6] l'Orde de la Bandera Roja del Treball (1962) i l'Atoms for Peace Award dels Estats Units (1963).[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
- ↑ Veksler, V.I. «A New Method of Accelerating Relativistic Particles» (en rus). Dokl. Akad. Nauk SSSR, vol. 43, 1944, pàg. 346–348. Arxivat 2017-05-10 a Wayback Machine.
- ↑ Veksler, V.I. «About the New Method of Accelerating Relativistic Particles» (en rus). Dokl. Akad. Nauk SSSR, vol. 44, 1944, pàg. 393–396.
- ↑ 4,0 4,1 J. David Jackson and W.K.H. Panofsky. «EDWIN MATTISON MCMILLAN: A Biographical Memoir». National Academy of Sciences, 1996. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
- ↑ McMillan, Edwin M. «Obituary. Vladimir Iosifovich Veksler». Physics Today, vol. 19, 11, 1966, pàg. 103–104. Bibcode: 1966PhT....19k.103M. DOI: 10.1063/1.3047795.
- ↑ «Faces and Places / The enduring legacy of Vladimir Veksler». CERN Courier, 04-06-2007. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].