Vlorë

De Viquipèdia

Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià Valona i en grec antic Αυλών, Aulón, que vol dir "Vall", grec Αυλώνα, Avlona, i turc Awlonya) és una ciutat portuaria d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan o Saseno a l'entrada).

És la capital del districte de Vlorë i del comtat de Vlorë. És un dels punts importants de la coneguda ribera albanesa i el segon port del país després de Durrës, amb 124.000 habitants (dades del 2006). El port de Vlorë és el punt més proper al port de Bari i de la costa de Salento.

Taula de continguts 1 Economia 2 Història 3 Esports 4 Diversos 5 Personatges 6 Ciutats germanes 7 Bibliografia 8 Notes 9 Enllaços externs

[edita] Economia

Vlorë és un port comercial, pesquer i un centre industrial. A la regió de la rodalia es produeix petroli, gas natural, betum i sal. Hi ha una base naval de la marina albanesa. Com a centre agrícola produeix oli i fruites i la zona a l'entorn produeix productes agrícoles i ramaders sovint per a l'exportació. Darrerament molta activitat deriva del turisme i s'han creat diversos hotels i condicionar algunes platges.

[edita] Història

És una de les ciutats més antigues del país. Fou fundada pels grecs al segle VI aC, els quals l'anomenaren Aulōn i fou una de les seves colònies a la costa il·líria ^[1]. L'esmenta Claudi Ptolemeu (Geographia, III, xii, 2). Apareix també a la Taula de Peutinger i al "Synecdemus" de Hierocles. Fou port romà dins de la província d'Epir Nou.

Al segle V fou seu d'un bisbat i es coneixen alguns bisbes com Nazarius, el 458, i Soter, el 553 (Daniele Farlati, Illyricum sacrum, VII, 397-401). El 733 tota l'Il·líria oriental fou annexionada al Patriarcat de Constantinoble, després de pertànyer durant tres segles al de Roma, i com que no apareix a les Notitiae episcopatuum d'aquesta església es suposa que el bisbat fou suprimit coincidint amb les invasions dels búlgars (tampoc es esmentat a les "Notitiae episcopatuum" de l'església d'Ochrida.

Als segles XI i XII va jugar un paper als conflictes entre els reis normands de Sicília i l'imperi Bizantí. Al començament del segle XIII es va establir una església llatina, i una llista dels seus bisbes l'esmenta Eubel (Hierarchia catholica medii aevi, I, 124), però hi ha discrepàncies amb Le Quien (Oriens christianus, III, 855-8), i els bisbes que aquest esmenta a Valona, Eubel els fa bisbes de Valanea a Síria; també podrien correspondre a Aulon a Grècia (moderna Salona).

Sèrbia va ocupar Valona el 1345 i la va perdre davant els otomans el 1417 que al mateix temps van ocupar Berat i Janina; el general Hamza Beg fou nomenat governador militar; el 1418 els venecians van intentar ocupar la ciutat per comte de la seva antiga sobirana, Rugina, viuda del duc Mrksa, que era ciutadana veneciana, però sense èxit. La majoria dels habitants eren grecs amb nombre important d'albanesos i eslaus; els grecs pertanyeren fins al segle XVIII a l'arquebisbat autocèfal d'Ohrid. Fou utilitzada com a base per Mehmet II per la seva expedició contra Otranto. Era governada per persones escollides pel mateix sultà com Gedik Ahmad Paixà; al segle XVII era un kada del sandjak de Berat al wilayat de Janina, i tenia uns deu mil habitants. Al segle XVIII fou incorporada a l'arxidiòcesi de Durrës (Durazzo). Va patir un terratrèmol el 1851 que la va damnar força.

Ismail Qemali va declarar la independència d'Albània a Vlorë el 28 de novembre de 1912, a la Primera Guerra Balcànica. Fou capital d'Albània fins el 1914; llavors fou ocupada per Itàlia fins el 1920 i capital de la República albanesa proclamada pels italians. A la pau de Rapallo la va haver d'entregar al govern d'Albània però va conservar l'illa de Saseno. L'abril de 1939 Itàlia la va tornar a ocupar i la va conservar fins la tardor del 1943 quan fou ocupada pels alemanys que la van conservar fins el 1944.

Després de la II Guerra Mundial el govern comunista albanès la va cedir a la Unió Soviètica com a base de submarins. El 1960 els albanesos van expulsar als soviètics acusats de revisionistes i Khrushchev exigia reparacions per les grans inversions fetes. Tropes soviètiques van planejar ocupar Vlorë l'abril de 1961 mentre que l'ajut econòmic i militar Soviètic a Albània seria bloquejat però al mateix temps la crisi dels míssils va impedir portar a terme el projecte. Enver Hoxha va fer construir milers de búnquers a tot el país per fer front a una eventual invasió soviètica.

[edita] Esports

La ciutat compta amb l'equip de futbol Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë. Aquest equip és recordat pels seus enfrontaments amb el Futbol Club Barcelona en la competició de la UEFA dels anys 1986-87 i 1987-88. Històricament, va aconseguir una victòria, dos empats i una derrota contra els blaugrana, tot i que en cap de les dues temporades aconseguí passar a la següent fase de classificació.

[edita] Diversos

La ciutat disposa de universitat. Prop de la ciutat hi ha un petit aeroport (codi ICAO: LAVL).

[edita] Personatges

• Kristaq Mitro, director de cinema
• Ibrahim Muçaj, director de cinema
• Haxhi Dalipi, músic
• Skënder Kamberi, pintor
• Nestor Jonuzi, pintor
• Josif Gjipali, tenor
• Agim Sulaj, pintor
• Aurela Gaçe, cantant
• Poni, cantant
• Ibrahim Sulejman Vogli, boxejador
• Selam Musai, horoi contra els italians (1920)
• Perlat Musta, futbolista
• Kadri Hazbiu, ministre de Defensa (1974-1981)
• Bejto Isufi, general de l'exèrcit
• Hysni Kapo, polític
• Sabaudin Xhaferi, pintor
• Laert Aleksi Xhaferi, pintor fill de Sabaudin Xhaferi

[edita] Ciutats germanes

• Hollywood (Florida), USA

[edita] Bibliografia

• Enciclopèdia Catòlica
• Enciclopedia Britànica (1911)
• "Vlorë." Encyclopædia Britannica, 2005
• "Vlorë." The Columbia Encyclopedia, 2004
• "Vlorë or Vlora, Ital. Valona, ancient Aulon." Crystal Reference Encyclopedia, 2001
• Tourism Informació de Vlorë, Albania, 2002).

[edita] Notes

Aquest article o secció necessita traducció.Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podrà passar al registre de pàgines per esborrar.Cliqueu aquí per a col·laborar en la seva traducció

[edita] Enllaços externs

• Municipalitat de Vlora, lloc oficial
• Vida a Vlora (Albanès)
• Vlora Port Authority (Albanès)
• Site de la ciutat de Vlora (albanés)
• Fotos de Vlorë (albanès)
• Galeria de Vlora (anglès)
• Universitat de Vlora

Coordenades: 40° 28′ N, 19° 29′ E.