Vocal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats només actuen com a ressonadors, alterant els harmònics del so activat per les cordes vocals. Les vocals s'oposen a les consonants.

Hi ha tres factors de classificació de les vocals, en funció de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmònics del so produït per les cordes vocals:

  • el punt d'articulació, que depèn de la posició de la llengua, que pot ser avançada o endarrerida, i/o més o menys abaixada (vocal oberta) o alçada (vocal tancada) cap al paladar.
  • la labialització, que depèn de la posició dels llavis amb arrodoniment o sense.
  • la nasalització, que depèn de la participació o no de la participació de la cavitat nasal com a ressonador.
Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.


En acústica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectrograma. Les vocals són els sons més estudiats.

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així un diftong o un triftong, presents en la majoria de llengües. Cal remarcar que la pronunciació de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals són els que més sovint porten un signe diacrític.

Vocals a les diferents llengües[modifica | modifica el codi]

A certes llengües, particularment les llengües semítiques, l'alternança de vocals tendeix a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats abjads). En altres llengües, les vocals són un fonema essencial de la paraula. Les vocals són especialment importants en llengües que disposen de poques consonants (com ara el maori o el hawaià) o llengües on la proporció de consonants és relativament petita (com ara el sedang, parent del vietnamita que distingeix 55 sons vocàlics diferents). El japonès és una de les poquíssimes llengües que té vocals sordes.

En moltes llengües, entre elles el català, no es pot tenir una síl·laba sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una síl·laba i fins i tot una paraula completa.

Sistemes vocàlics[modifica | modifica el codi]

La majoria de llengües tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 següents les més comunes:A, E, I, O, U. Se solen representat segons el triangle vocàlic de l'AFI.

Aquesta configuració és la més comuna perquè representa l'ús més eficaç de l'espai vocàlic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el castellà i el grec modern l'empren. El llatí ja tenia una configuració semblant, si bé distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus derivats foren tan frugals com el castellà, però, ja que el francès distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llengües europees, les germàniques són particularment riques en sons vocàlics, amb el suec al capdavant amb 17 vocals.

A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'abkhaz coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena d'a.

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]