Vocal mitjana anterior arrodonida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.


La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [ø] i la semioberta [œ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Generalment s'utilitza ‹ø›, i si cal precisió pot indicar-se amb diacrítics (o bé amb el diacrític d'abaixada [ø̞] o bé el de pujada [œ̝]).

Aquesta vocal es dóna en molt poques llengües, com l'hongarès, el turc o el finès. Igualment pot ocorre en anglès neozelandès com una variant de /ə/ o /ɜ/, tot i que l'articulació és quelcom centralitzada.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en català septentrional (per influència francesa i occitana). Habitualment sol aparèixer com una variant de ‹e› o com al·lòfon de ‹u› davant de consonants palatals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
  • La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense arribar a crear una constricció que faria considerar-la una consonant.
  • L'arrodoniment vocàlic és comprimit, és a dir s'articula amb els llavis premuts cap enfora.

Ocorre en[modifica | modifica el codi]

Llengua Mot AFI Significat Notes
Anglès Nova Zelanda[1] bird [bø̞̈ːd] 'ocell' Centralitzada; pot ser semioberta. Vegeu la fonologia de l'ànglès
Català Català septentrional[2] fulles [ˈfø̞jəs] 'fulles' Es pot trobar en manlleus i interferències de l'occità i el francès. Vegeu la fonologia del català
Finès[3] rölli [rø̞lːi] 'gespa comuna' Vegeu la fonologia del finès
Hongarès[4] öl [ø̞l] 'matar' Vegeu la fonologia de l'hongarès
Turc[5] göz [ɟø̞z] 'ull' Vegeu la fonologia del turc

References[modifica | modifica el codi]

  1. Roca & Johnson, 1999: «A Course in Phonology», pàg. 188.
  2. Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX», pàgs. 69, 80-81.
  3. Iivonen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàgs. 60-66.
  4. Szende, 1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
  5. Zimer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.

Bibliography[modifica | modifica el codi]