Vocal mitjana anterior no arrodonida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.


La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
  • La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
  • És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.

Ocorre en[modifica | modifica el codi]

Llengua Mot AFI Significat Notes
Anglès Yorkshire[1] play [ple̞ː] 'jugar, tocar' Vegeu la fonologia de l'anglès
Castellà[2] bebé [be̞ˈβ̞e̞] 'nadó' Vegeu la fonologia del castellà
Català[3] Català septentrional sec [ˈse̞k] 'sec' /ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català
Alguerès
Coreà[4] 베개 [pe̞ˈɡɛ] 'coixí' Vegeu la fonologia del coreà
Finès[5] menen [me̞ne̞n] '(jo) aniré' Vegeu la fonologia del finès
Grec φαινόμενο/fainómeno [fe̞ˈnome̞no] 'fenomen' Vegeu la fonologia del grec modern
Hebreu[6] חלק [ˈχe̞le̞k] 'part' Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern
Hongarès[7] hét [he̞ːt] 'set' Vegeu la fonologia de l'hongarès
Japonès[8] 笑み [é̞mì] 'somriure' Vegeu la fonologia del japonès
Romanès fete [ˈfe̞te̞] 'noies' Vegeu la fonologia del romanès
Rus[9] человек [t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k] 'persona' Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus
Serbocroat[10] жена/žena [ʒe̞na] 'dona' Vegeu la fonologia del serbocroata
Tagàlog daliri [dɐˈliɾe̞] 'dit' Vegeu la fonologia del tagàlog
Turc[11] ev [e̞v] 'casa' Vegeu la fonologia del turc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johnson & Roca, 1999: «A Course in Phonology» pàg. 179.
  2. Martínez-Celdrán, Fernández-Planas & Carrera-Sabaté, 2003: «"Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 256.
  3. Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i el consonantisme català al segle XX», pàg. 59.
  4. Lee, 1999: «"Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press», pàg. 121.
  5. Iivanen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàgs. 60-66.
  6. Laufer, 1999: «"Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association», pàg. 98.
  7. Szende,1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
  8. Okada, 1999: «"Japanese", Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2», pàg. 94.
  9. Jones & Ward, 1969: «The Phonetics of Russian», pàg. 41.
  10. Landau, Lončarića, Horga & Škarić, 1999: «"Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 67.
  11. Zimmer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
  • Iivonen, Antti & Harnud, Huhe (2005), "Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association 35 (1): 59–71, DOI 10.1017/S002510030500191X
  • Jones, Daniel & Dennis, Ward (1969), The Phonetics of Russian, Cambridge University Press
  • Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo & Horga, Damir et al. (1999), "Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 66–69, ISBN 0-521-65236-7
  • Laufer, Asher (1999), "Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association, pàg. 96–99
  • Lee, Hyun Bok (1999), "Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press, pàg. 120–122, ISBN 0-521-63751-1
  • Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma. & Carrera-Sabaté, Josefina (2003), "Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association 33 (2): 255–259, DOI 10.1017/S0025100303001373
  • Okada, Hideo. «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2, 1991, pàg. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
  • Roca, Iggy & Johnson, Wyn (1999), A Course in Phonology, Blackwell Publishing
  • Szende, Tamás (1994), "Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet 24 (2): 91–94
  • Zimmer, Karl & Orgun, Orhan (1999), "Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 154–158, ISBN 0-521-65236-7