Vocal mitjana anterior no arrodonida

Vocals

Modifica	Anterior	Quasi- anterior	Central	Quasi- posterior	Posterior
Tancada	i • y ɨ • ʉ ɯ • u ɪ • ʏ • ʊ ɪ̈ • ʊ̈ e • ø ɘ • ɵ ɤ • o e̞ • ø̞ ə ɤ̞ • o̞ ɛ • œ ɜ • ɞ ʌ • ɔ æ •  ɐ a • ɶ ä •  ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta

Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i extesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dóna en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Característiques

• L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
• La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
• És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.

Ocorre en

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Anglès	Yorkshire	play	[ple̞ː]	'jugar, tocar'	Vegeu la fonologia de l'anglès
Castellà		bebé	[be̞ˈβ̞e̞]	'nadó'	Vegeu la fonologia del castellà
Català	Català septentrional	sec	[ˈse̞k]	'sec'	/ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català
	Alguerès
Coreà		베개	[pe̞ˈɡɛ]	'coixí'	Vegeu la fonologia del coreà
Finès		menen	[me̞ne̞n]	'(jo) aniré'	Vegeu la fonologia del finès
Grec		φαινόμενο/fainómeno	[fe̞ˈnome̞no]	'fenomen'	Vegeu la fonologia del grec modern
Hebreu		חלק	[ˈχe̞le̞k]	'part'	Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern
Hongarès		hét	[he̞ːt]	'set'	Vegeu la fonologia de l'hongarès
Japonès		笑み	[é̞mì]	'somriure'	Vegeu la fonologia del japonès
Romanès		fete	[ˈfe̞te̞]	'noies'	Vegeu la fonologia del romanès
Rus		человек	[t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k]	'persona'	Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus
Serbocroat		жена/žena	[ʒe̞na]	'dona'	Vegeu la fonologia del serbocroata
Tagàlog		daliri	[dɐˈliɾe̞]	'dit'	Vegeu la fonologia del tagàlog
Turc		ev	[e̞v]	'casa'	Vegeu la fonologia del turc

Bibliografia

• Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
• Iivonen, Antti & Harnud, Huhe (2005), "Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association 35 (1): 59–71, DOI 10.1017/S002510030500191X
• Jones, Daniel & Dennis, Ward (1969), The Phonetics of Russian, Cambridge University Press
• Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo & Horga, Damir et al. (1999), "Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 66–69, ISBN 0-521-65236-7
• Laufer, Asher (1999), "Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association, pp. 96–99
• Lee, Hyun Bok (1999), "Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press, pp. 120–122, ISBN 0-521-63751-1
• Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma. & Carrera-Sabaté, Josefina (2003), "Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association 33 (2): 255–259, DOI 10.1017/S0025100303001373
• Okada, Hideo. «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2, 1991, p. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
• Roca, Iggy & Johnson, Wyn (1999), A Course in Phonology, Blackwell Publishing
• Szende, Tamás (1994), "Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet 24 (2): 91–94
• Zimmer, Karl & Orgun, Orhan (1999), "Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 154–158, ISBN 0-521-65236-7