Vocal neutra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vocal neutra
ə
Imatge AFI Xsampa-at.png
Número AFI 322
Símbol HTML ə
X-SAMPA @
Kirshenbaum @
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Exemple sonor

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

La vocal neutra és un fonema que es representa [ə] en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada. És un so molt freqüent a les llengües del món. En molts idiomes s'anomena schwa (pronunciat /ʃwa/ en anglès) que en català seria xevà, transcripció de l'hebreu antic שְׁוָא (šĕwà [ʃəˈwāʔ]) ‘buidor, no-res; vacuïtat, vanitat’[1], nom del diacrític < ְ> en el sistema de vocalització de l'hebreu. En hebreu modern, aquest mot s'hi pronuncia [ʃv̥a]; val a dir, però, que l'antiga vocal [ə] modernament hi té dues realitzacions: [ɛ] o [ɛ̝] i ∅, depenent de la posició, essent la pronunciació ∅ (absència de la vocal) la més freqüent: v.g., <שְׁלֹמֹה> → hebreu modern [ˈʃlɔ̝mɔ̝][2].

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És una vocal central, tant pel que fa al grau d'obertura com a la posició de la llengua.
  • És un so pulmonar egressiu.
  • Com tota vocal, és un so sonor.
  • És un so de curta durada.

Moltes de llengües europees modernes, com ara l'anglès, l'alemany, el francès, el danès, l'albanès així com alguns dialectes del portuguès, presenten una vocal neutra que, tanmateix, sol ésser lleugerament diferent -però ho és de manera ben perceptible!- en cadascuna d'aquestes llengües. El so és, però, desconegut en espanyol. En català és un so freqüent en tots els dialectes orientals del català, en el qual totes les vocals a i e àtones es realitzen com a [ə] en mots com és ara Barcelona, que conté tres vocals neutres: [bəɾσəˈlonə][3]. En alguns parlars de les Illes Balears també existeix la vocal neutra en posició tònica: v.g., <pera> [ˈpəɾə]. Aquest so no existeix en els dialectes catalans occidentals. En bona part del català de Barcelona i rodalia -si fa no fa, fins a Vilanova-La Geltrú pel sud- aquest so ha desaparegut modernament de la llengua, substituït per una [ɐ] relaxada: v.g., [bəɾσəˈlonə] → [bɐɾσɐˈlonɐ].

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • De vegades quan s'empra el terme schwa se li dóna el valor de vocal absent (absència de vocal), per la característica forma de pronunciar de l'hebreu modern, que ha suprimit l'antiga vocal [ə] en moltes de les posicions en què apareix.
  • El símbol ha estat adoptat per molts alfabets de les regions caucàsiques.
  • És el nom donat a una vocal assumida per a l'indoeuropeu reconstruït en la seva forma clàssica. Aquesta vocal va donar descendents diferents en el sànscrit, el llatí i el grec. Hom la va introduir en la reconstrucció del vocalisme de l'indoeuropeu pel comportament vocàlic -si més no, relativament semblant- d'aquesta llengua amb el de l'hebreu antic. En la reconstrucció moderna de l'indoeuropeu hom sol postular la presència de consonants laringals en el lloc on hom abans hi pressuposava la vocal neutra [ə]. A tall d'exemple: el mot per a pare s'ha reconstruït tradicionalment per a l'indoeuropeu com a *pətḗr; modernament, però, hom el sol recontruir com a *pH2térs (reconstrucció laringalística)[4] o com a pʰH2tʰérs (reconstrucció ejectivística)[5].
  • En anglès moltes vocals es pronuncien com vocals neutres en posició àtona, fins al punt que es pot dir que el sistema de vocals àtones d'aquesta llengua només té tres posicions: i breu, u breu, i vocal neutra.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.
  1. Karl Feyerabend: A complete Hebrew-English Pocket-Dictionary to the Old Testament. Berlin - Schöneberg: Langenscheidt,1910³, pp. 342-343 dóna, com a equivalents anglesos del mot שָׁוְא: nothingness, vanity, inanity; falsehood, [pàg. 343] lying, vainness, sin, wickedness, calamity.
  2. En una transcripció menys acurada, [ˈʃlomo].
  3. En els manuals de fonètica del centre d'Europa hom hi transcriu la <s> catalana i castellana amb el símbol grec [σ] per diferenciar-la així de la <s> alemanya, anglesa, andalusa etc. que és un so relativament diferent (predorsoalveolar) del so català. La <s> catalana sol ésser apicoalveolar.
  4. Cf. Michael Meier-Brügger: Indogermanische Sprachwissenschaft. 8., überarbeitete und ergänzte Auflage der früheren Darstellung von Hans Krahe. Unter Mitarbeit von Matthias Fritz und Manfred Mayrhofer. Berlin/New York: de Gruyter, 2002. Pàg. 345.
  5. Cf. Thomas V. Gamkrelidze, i Vjačeslav V. Ivanov: Indo-European and the Indo-Europeans - A Reconstrucion and historical analysis of a Proto-language and a Proto-culture. Berlin/New York: Mouton de Gruyter, 1995. Pàgs. 667 i 669. Val a dir que Gamkrelidze/Ivànov solen representar la laringal H2 amb el símbol : pʰḤtʰers.