Vocal neutra

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Número AFI 322
Símbol AFI ə
Imatge AFI Imatge:Xsampa-at.png
Símbol HTML ə
X-SAMPA @
Kirshenbaum @
Exemple sonor Exemple sonor (?)

La vocal neutra és un fonema que es representa [ə] en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada provinent de l'alfabet hebreu. És un so molt freqüent a les llengües del món. En català s'anomena xevà, mentre que en molts idiomes se sol anomenar schwa (pronunciat /ʃwá/), transcripció germànica de l'hebreu שְׁוָא (šĕwà).

Taula de continguts

[edita] Característiques

  • És una vocal central, tant pel que fa al grau d'obertura com a la posició de la llengua.
  • És un so pulmonar egressiu.
  • Com tota vocal, és un so sonor.
  • És un so de curta durada.

[edita] En català

Aquest fonema és un dels trets característics del català oriental que es manifesta en la pronúncia de les e o a en posició àtona, i també en els parlars baleàrics per representar algunes e en posició tònica. En català barceloní adopta una variant quasioberta [ɐ], i en alguerès una [a].

Pot portar confusions a l'ortografia ja que, per exemple, en aquests dialectes es pronuncia igual pare i para (/pəɾə/). És un so intermedi entre la e i la a, es troba sempre en posició àtona i es representa ortogràficament amb la grafia a o bé amb la e. Tota a i tota e en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra.

[edita] Curiositats

  • En ocasions quan s'empra el terme schwa se li dóna el valor de vocal absent, per la característica de la vocal hebrea (significa "no res" en aquest idioma).
  • El símbol ha estat adoptat per molts alfabets de les regions caucàsiques.
  • És el nom donat a una vocal de l'indoeuropeu que presentava variants en el sànscrit, el llatí i el grec contradient la norma general de l'evolució fonètica.
  • En anglès moltes vocals es pronuncien com vocals neutres en posició àtona, fins al punt que es pot dir que el sistema de vocals àtones d'aquesta llengua només té tres posicions: i breu, u breu, i vocal neutra.

[edita] Enllaços externs

Edita anterior quasianterior central quasiposterior posterior
tancada
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
ə
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
a • ɶ
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta

Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•), el de la dreta és
una vocal arrodonida