Vocal oberta posterior no arrodonida
De Viquipèdia
La vocal posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol [ɑ] (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.
Apareix en algunes de les llengües més parlades del món, com l'àrab, el noruec, el persa i alguns dialectes de l'alemany, l'anglès, i el francès, entre altres.
Característiques [modifica]
| Modifica | Anterior | Quasi- anterior |
Central | Quasi- posterior |
Posterior |
| Tancada | |||||
| Quasitancada | |||||
| Semitancada | |||||
| Mitjana | |||||
| Semioberta | |||||
| Quasioberta | |||||
| Oberta | |||||
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.
el de la dreta és una vocal arrodonida.
- És una vocal perquè no hi ha cap interrupció en el pas de l'aire
- L'articulació és posterior, ja que la llengua tira cap enrere per produir-la
- És un so obert, perquè la boca s'obre al màxim per deixar passar l'aire
- La boca roman oberta amb els llavis estirats, per això no és arrodonida
- És un so oral perquè no surt aire pel nas
En català [modifica]
Aquest so no existeix en català.
