Vocal semioberta anterior no arrodonida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vocal semioberta anterior no arrodonida
ɛ
Imatge AFI Xsampa-E2.png
Número AFI 303
Símbol HTML ɛ
X-SAMPA E
Kirshenbaum E
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Exemple sonor

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa [ɛ] en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec. En la notació romànica es es representava [ę]. No apareix a massa idiomes, però sí a alguns dels més parlats.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Tot i el seu nom, no és una vocal plenament oberta com la [a] sinó de segon grau d'obertura.
  • És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
  • És un so anterior perquè la llengua va cap endavant sense interrompre el pas de l'aire.

En català[modifica | modifica el codi]

Tot i que aquest fonema és present en els dos grans blocs dialectals del català, la distribució no és la mateixa. Això s'explica per l'evolució del fonema des del seu mateix origen, una evolució complexa atesa la peculiar evolució de les e llatines en català. En general, es pot dir que la e tancada del llatí vulgar evoluciona cap a neutra tònica en català oriental, però es manté tancada en català occidental. Aquesta neutra tònica s'ha mantengut com a arcaisme a la major part de les Balears, i ha evolucionat cap a e oberta a la resta de dialectes orientals. L'e oberta del llatí vulgar, en canvi, presenta una evolució igual a tots els dialectes, cap a e tancada. Això vol dir que les e obertes dels dialecte occidentals són majoritàriament contextuals i tenen una ocurrència molt menor que no als orientals. En general, es pot dir que totes les obertes occidentals ho solen ser també als orientals, però no a la inversa. Als dialectes occidentals, sol aparèixer abans de [l] i de [r] (p. ex. tel i terra). També es pot afirmar que, en general, als dialectes occidentals i especialment en valencià, com també en mallorquí i menorquí, el grau d'obertura és major que no a la resta de dialectes, mentre que en eivissenc és poca la distinció entre l'oberta i la tancada, i en rossellonès són indistingibles ja que s'han neutralitzat. En general, només pot aparèixer en posició tònica, però en algunes zones occidentals pot aparèixer en posició àtona. El fonema es grafia amb e o è. Com que la distribució és diferent en oriental i occidental, hi ha problemes amb la grafia dels accents. Mentre que en català nord-occidental es manté l'accentuació oberta del català central, encara que es pronunciï tancada, en valencià s'accentua tancada, formant duets en paraules com "cafè/café", "francès/francés" i "merèixer/meréixer".


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.