Vocal semioberta anterior no arrodonida
| Número AFI | 303 | ||||||||
| Símbol AFI | ɛ | ||||||||
| Imatge AFI |  |
||||||||
| Símbol HTML | ɛ | ||||||||
| X-SAMPA | E | ||||||||
| Kirshenbaum | E | ||||||||
|
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa [ɛ] en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec. En la notació romànica es es representava [ę]. No apareix a massa idiomes, però sí a alguns dels més parlats.
Característiques [modifica]
- Tot i el seu nom, no és una vocal plenament oberta com la [a] sinó de segon grau d'obertura.
- És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
- És un so anterior perquè la llengua va cap endavant sense interrompre el pas de l'aire.
En català [modifica]
L'ús d'aquest fonema varia en els dos blocs del català, però és bastant uniforme dintre de cada dialecte. Apareix en posició tònica. La e oberta és més present al català oriental que al català occidental i per això produeix conflictes ortogràfics. Mentre que en català nord-occidental es manté l'accentuació oberta del català central, encara que es pronunciï tancada, en valencià s'accentua tancada, formant duets en paraules com "cafè/café", "francès/francés" i "merèixer/meréixer".
En valencià i mallorquí adopta una pronúncia quasioberta representada per [æ]. En capcinès té un caràcter arrodonit [œ].
Enllaços externs [modifica]
- Informació acústica, del projecte "Els sons del català".
| Modifica | Anterior | Quasi- anterior |
Central | Quasi- posterior |
Posterior |
| Tancada | |||||
| Quasitancada | |||||
| Semitancada | |||||
| Mitjana | |||||
| Semioberta | |||||
| Quasioberta | |||||
| Oberta | |||||
el de la dreta és una vocal arrodonida.
