Vocal tònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La vocal tònica és aquella vocal on recau l'accent o força d'una paraula. Aquesta tonicitat es pot marcar amb un signe gràfic o no, i són les normes de pronunciació de cada idioma les que determinen si és una vocal tònica o àtona.

En català[modifica | modifica el codi]

En català els mots es divideixen segons la quantitat de vocals tòniques que poden dur i segons la posició de la tonicitat. Així:

  • mots sense vocal tònica, que es pronuncien juntament amb altres paraules de les quals depenen sintàcticament, formant un sol grup accentual. En formen part diverses categories gramaticals:
  • mots amb una sola vocal tònica, que són la immensa majoria de paraules. Segons on caigui l'accent, es parla de:
  • mots amb més d'una vocal tònica, es tracta de mots llargs, formats sovint amb un prefix o un sufix que prové d'una paraula llatina independent. En aquest cas conserven l'accent originari més el del mot al qual s'uneixen, com s'observa a "ràpidament", on la vocal tònica primària és "à" però hi ha un accent secundari a "e".