Voivodina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vojvodina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autonomna Pokrajina Vojvodina
Аутономна Покрајина Војводина
Vajdaság Autonóm Tartomány
Autonómna Provincia Vojvodina
Provincia Autonomă Voievodina
Autonomna Pokrajina Vojvodina
Автономна Покраїна Войводина
Bandera
Bandera de Voivodina
Escut de Voivodina
Escut de Voivodina
Voivodina dins de la República de Sèrbia Sèrbia

 – Sèrbia
   – Voivodina

Llengües oficials serbi, hongarès, eslovac, romanès, croat, rutè1
Capital Novi Sad
Superfície
 – Total
 – % water

 21,500 km²
 n/a
Població
 – Total (2002)
 – Densitat

 2,031,992
 94.51/km²
Grups ètnics
(2002)
Serbis: 65.05%
Hongaresos: 14.28%
Eslovacs: 2.79%
Croats: 2.78%
Altres: 15.1%
Fus horari UTC +1
1 Totes les llengües oficials s'utilitzen al govern provincial. El serbi s'utilitza en tots els governs municipals, les altres llengües només en alguns municipis i altres llengües minoritàries només s'utilitzen fora dels documents oficials.
Mapa de Voivodina
Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina
Municipis de Voivodina
Distribució ètnica als municipis de la Voivodina

La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina, Hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány, Eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina, Romanès: Provincia Autonomă Voievodina, Croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina, Rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia. La seua capital és Novi Sad i la segona ciutat més gran és Subotica. Durant l'Imperi austrohongarès va formar part d'Hongria, encara que la seua població era majoritàriament eslava. Després del desmembrament de l'Imperi, es va incorporar al Regne de Sèrbia, que més tard va passar a formar part de Iugoslàvia. Actualment és l'única província autònoma de Sèrbia pendent de l'estatus final de Kosovo. Compta amb una important minoria hongaresa.

Història moderna[modifica | modifica el codi]

Entre l'1 i el 3 de maig de 1848 els serbis de la regió proclamaren la república Sèrbia de Voivodina i del Banat de Temes a Sremski Karlovci, sota la direcció del voivoda (duc) Stevan Supljikac. La Voivodina Sèrbia fou suprimida el 1863 i es va retornar a l'anterior divisió de Banat, Backa, Srem (Sirmia) i Baranya dins la corona hongaresa. Des de 1849 el voivoda de la regió fou el propi emperador austrohongarès. La bandera de la república (la tricolor sèrbia) fou reconeguda com a bandera provincial però amb l'escut dels Habsburg al centre i amb l'àliga portant al pit l'escut serbi, segons un exemplar al Museu de Sombor.

Després de la Primera Guerra Mundial, la regió es va unir el novembre de 1919 al recentment creat regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 1920 el Tractat del Trianon va confirmar per a aquest regne (després Iugoslàvia) la possessió de Voivodina.

El 1941 la regió fou ocupada per l'Alemanya nazi i fou dividida entre Hongria (Backa), l'Estat independent de Croàcia (Srem) i Sèrbia (Banat), aquest darrer sota control militar alemany. El 1944 la regió fou alliberada pels partisans i incorporada a Sèrbia dins la nova Iugoslàvia.

El 1974 va obtenir un estatut d'autonomia dins de Sèrbia, i es va iniciar un interessant experiment de convivència de nacions (una vintena de nacionalitats poblen la regió). La república autònoma no va disposar de bandera oficial, però les minories hongaresa, romanesa, búlgara, rutena, i d'altres tenien el dret d'usar les seves banderes nacionals amb l'afegit de l'estel de l'alliberament de Iugoslàvia.

El 1990 l'autonomia fou suprimida pel president Slobodan Milošević i va passar a ser una província més de Sèrbia.

Amb la caiguda de Milosevic (octubre del 2000), l'assemblea provincial va reassumir els antics poders i va proclamar novament l'autonomia (2001). El 2002 es va adoptar un escut territorial (amb Sant Pau representant Backa, el lleó de Sirmia, i un cérvol i un arbre símbol del Banat de Temesvar), i el 27 de febrer del 2004 la bandera de la Voivodina autònoma (amb 79 vots a favor, 13 en contra del partit Democràtic de Sèrbia i 5 abstencions dels antics Socialdemòcrates i Lliberals Serbis).

Política[modifica | modifica el codi]

El 14 de juliol de 1990 es va fundar la Lliga dels Socialdemòcrates de Voivodina, autonomista. La seva bandera fou una tricolor vertical blau, groc i verd. El grup es va unir a altres partits autonomistes el 1996 i va sorgir la Coalició autonomista (Koalicija Voivodina) que va adoptar els mateixos colors però en horitzontal, bandera que fou proposada com a bandera de l'autonomia, tot i que mai es va materialitzar. La coalició, que encara existeix, manté aquests colors com a propis però amb el logotip del grup al centre.

Minoria hongaresa[modifica | modifica el codi]

La minoria principal de Voivodina és l'hongaresa que està concentrada principalment a Backa. Abans de l'annexió de la regió per part de Iugoslàvia era molt més nombrosa (gairebé un terç, igual que de serbis), però la repressió, l'assimilació i l'emigració han fet que actualment sigui de poc menys del 15%, enfront del 65% de serbis.

Com a distintiu, aquesta minoria fa servir la bandera nacional hongaresa. Una associació cultural hongaresa a Voivodina té com a finalitat preservar el patrimoni cultural d'aquesta nacionalitat.

El partit que representa la minoria és el Vajdasagi Magyar Szovetseg/Savez Vojvodjannskih Madzare (Unió dels Hongaresos de Voivodina), el qual té com a símbol una estilitzada rosa verda amb el cap vermell, i a sota les lletres VMSZ que inclou en estendards verticals de color blanc.

Nacionalitats de Voivodina[modifica | modifica el codi]

Cens de 1910 (abans de l'annexió).

Nacionalitat Nombre %
Serbis 510,186 33.8
Magiars 424,555 28.1
Alemanys 323,779 21.4
Romanesos 75,223 5
Eslovacs 56,689 3.7
Croats 34,089 2.3
Rutens 13,479 0.9
Altres 72,804 4.8

Cens de 2002

Nombre %
TOTAL 2,031,992 100
Serbis 1,321,807 65.05
Magiars 290,207 14.28
Eslovacs 56,637 2.79
Croats 56,546 2.78
Iugoslaus 49,881 2.45
Montenegrins 35,513 1.75
Romanesos 30,419 1.5
Gitanos 29,057 1.43
Alemanys 3,154 0.16

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Ciutats principals de Voivodina (població entre parèntesis):


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 45° 15′ 18″ N, 19° 50′ 42″ E / 45.255,19.845

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voivodina